Xina
Context
Amb gairebé 1.400 milions de persones, Xina és l’Estat més poblat del món i el tercer més extens. Durant els darrers anys, ha passat de ser considerada una potència emergent a situar-se com a segona economia en el rànquing mundial i la principal en termes d’exportació. Segons les previsions del Banc Mundial, entre 2020 i 2030 es podria convertir en la primera economia mundial. Amb la sortida dels Estats Units de l’Acord de Paris, Xina pretén situar-se a l’avantguarda de la lluita contra el canvi climàtic, enfortint així la seva posició estratègica cap al exterior i, sobretot, cap al món occidental [1].
El Partit Comunista de Xina governa la República Popular de Xina des de la seva fundació al 1949. Aquest partit, liderat inicialment per Mao Zedong, pren rellevància sota la influencia de la Unió Soviètica i es consolida després de la Segona Guerra Mundial (per la resistència al exercit japonès) i després de la guerra civil xinesa [2]. A l’illa de Taiwan s’hi refugiarà un nucli d’antics dirigents nacionalistes que s’anomenaran la República de la Xina. Malgrat l’adscripció ideològica al comunisme, en les darreres dècades, la República Popular de la Xina combina un fort control polític i civil (propi dels Estats autoritaris) amb una clara política econòmica.
Així, es barregen mesures netament neoliberals en nombrosos sectors econòmics amb mesures clarament proteccionistes envers la inversió i presència estrangera així com la preservació dels sectors industrials estratègics sota control de l’Estat, que manté un marge notable de direcció i control de l’economia. El perllongat i sostingut creixement de l’economia xinesa ha permès treure de la pobresa extrema a centenars de milions de xinesos i la creació d’una creixent classe mitjana. En aquest sentit, en els darrers anys els costos socials i mediambientals d’aquest ràpid creixement cada vegada generen xocs més forts amb l’estructura política del Partit Comunista que, no obstant, no és contestat més que minoritàriament atès l’èxit econòmic assolit.
Si bé el règim xinès considera que Xina continental, Taiwan i Hong Kong configuren “una sola Xina” las relacions amb aquests territoris és tensa. En aquest sentit, n’és un exemple la Revolta dels paraigües de 2014 o la Primavera Asiàtica. La convivència entre els nombrosos grups ètnics i el poder central no sempre ha estat fàcil: hi ha diversos conflictes oberts en termes territorials, especialment en el cas del Tibet i del conflicte amb els Uigurs. Cal no oblidar que a Xina continuen existint camps de reeducació (lao gai) per a dissidents polítics, “desviats socials” i en general pels col·lectius que resisteixen les polítiques de l’Estat Central.
De la mateixa manera que la Xina ha anat incrementant el seu capital econòmic i polític al món, també ho ha fet en la vessant militar. Es la tercera potencia armamentista mundial després dels Estats Units i Rússia, amb un pressupost en defensa de 151.000.000.000 dòlars [3]. A més de ser una de les grans importadores d’armes, en els darrers anys també ha consolidat la seva posició com a exportadora. Així, en el període 2013-2017 va ser el 5è principal exportador de grans armes convencionals a tot el món.
Altres països: