Uganda
Context
Uganda ha viscut des de la seva independència l’any 1961 situacions d’inestabilitat i canvis de règim polític. Cal destacar especialment la regió del nord del país, que des de 1986 viu un conflicte armat en què el grup liderat per Joseph Kony, l’Exèrcit de Resistència del Senyor (LRA), intenta enderrocar el Govern i instaurar un règim basat en els Deu Manaments, amb l’excusa de superar la marginació en la qual diuen viu la comunitat acholi, a la qual pertanyen.
El 1986, Uganda es va constituir com a una república constitucional i va establir com a president Yoweri Museveni, del partit del Moviment de Resistència Nacional (NRM). El 2016, els electors van tornar a elegir Museveni per a un cinquè mandat de cinc anys i van retornar la majoria al seu partit al parlament unicameral. Les denúncies de desconfiança i intimidació de votants, assetjament de l’oposició, tancament de llocs web de mitjans socials i falta de transparència i independència a la Comissió Electoral van frenar les eleccions, que també van quedar fora dels estàndards internacionals. Els períodes anteriors van estar marcats per un tancament de l’espai polític, la intimidació dels periodistes i l’ús generalitzat de la tortura per part de les agències de seguretat1.
Els enfrontaments entre el LRA i les Forces Armades del Govern han provocat milers de víctimes mortals i el desplaçament forçat de dos milions de persones. Segons diversos informes de Nacions Unides, només entre setembre de 2008 i juny de 2009, almenys 1.200 civils van ser assassinats, més de 100 persones ferides, més de 1.400 segrestades, milers d’habitatges saquejats o cremats i més de 200.000 desplaçades. En total, el govern dels Estats Units calcula que més de 12.000 persones han mort violentament, però la xifra és molt major si es tenen en compte els morts per malaltia i malnutrició com a resultat directe del conflicte.
Uganda es pot considerar com un dels països més militaritzats del continent, amb representació directa d’aquest estament—10 diputats— al parlament i una llarga tradició de participació en operacions de manteniment de la pau —Burundi, República Democràtica del Congo, República Centreafricana, Rwanda, Somàlia, Sudan del Sud—.
El país comptabilitzava el 2019 una despesa militar total de 645,8 milions de dòlars (un 52% més que l’any anterior), cosa que suposa un 8,7% del pressupost governamental (1,5 més que el 2018) i un 2,1% del PIB (1,5 al 2018). Aquestes xifres impliquen a una mitjana de 14,6 dòlars per persona/any.
Altres països: