Ucraïna

El matrimoni entre parelles del mateix sexe està prohibit a Ucraïna. El 2022, en el context de guerra, una iniciativa per legalitzar-lo va reunir les 25.000 signatures requerides per ser atesa pel govern. La proposta buscava garantir els drets per a aquestes parelles, especialment en cas de defunció d’una de les persones. Tot i que la petició requeria una reforma constitucional –un acte prohibit en temps de guerra–, el govern es va comprometre a estudiar la possibilitat de reconèixer legalment les parelles del mateix sexe. El 2023, es va presentar a la Verkhovna Rada (Parlament d’Ucraïna) el Projecte de llei sobre unions civils registrades. A l’octubre de 2025, la llei encara no havia estat aprovada.

La demanda d’aquest dret ha adquirit especial rellevància durant la guerra, ja que les parelles de soldats LGBTIQ+ no poden prendre decisions crítiques en cas de lesió o mort, ni rebre suport estatal. El 2024, el Gabinet de Ministres va revisar el procediment per atorgar beneficis financers a famílies de personal militar mort, permetent teòricament que parelles del mateix sexe rebin compensació. Tanmateix, el requisit de provar la relació davant un tribunal evidencia un enfocament discriminatori persistent.

El 2015 Ucraïna va aprovar una llei que prohibeix la discriminació laboral per orientació sexual i identitat de gènere, i es va introduir el reconeixement legal de gènere per a persones transgènere, prèvia avaluació mèdica. Tot i això, a l’inici de la guerra es van registrar casos de dones trans –incloses aquelles amb reconeixement legal de gènere– a qui se’ls va negar la sortida del país per part dels guàrdies fronterers, sota l’argument que tots els “homes” havien de ser reclutats per l’exèrcit.

El 2021 es va presentar un projecte de llei per prohibir tota discriminació per orientació sexual. La iniciativa proposa considerar la intolerància com un factor agreujant en delictes, inclosos els motivats per gènere o orientació sexual. Tot i la pressió d’organitzacions locals i internacionals, el projecte encara es troba en revisió.

El 2024, el LGBT Human Rights Nash Svit Center va documentar 75 casos d’accions basades en homofòbia, transfòbia i altres violacions dels drets humans per motius d’orientació sexual, identitat i expressió de gènere a Ucraïna, cosa que representa un augment respecte als 56 casos registrats el 2023. Del total d’agressions, 51 van ser comeses per particulars o grups d’individus (insults, amenaces, violència física, atacs a centres o esdeveniments d’activistes LGBTQ+, entre altres). En 11 casos hi va haver violacions per part de la policia i en tres per part d’oficials del Servei Estatal de Guàrdia Fronterera d’Ucraïna. L’organització també ha informat de discriminació dins les Forces Armades. Tot i les prohibicions legals i aquests actes discriminatoris, diferents enquestes mostren un lleu canvi en les actituds públiques: el 2024, un 70% de les persones ucraïneses donava suport a la igualtat de drets per a les persones LGBTIQ+ (front al 64% registrat el 2022) i el 29% donava suport a les unions civils de parelles del mateix sexe.

El context de guerra ha transformat significativament la situació de les persones LGBTIQ+ a Ucraïna. Problemes ja existents, com la discriminació i l’aïllament social dins la comunitat, s’han agreujat. La inflació i la recessió econòmica han fet més limitat l’accés a tractaments mèdics, amb un augment notable en els costos de la teràpia hormonal. Les persones LGBTIQ+ desplaçades s’enfronten no només a les dificultats pròpies del desplaçament, sinó també a un major risc de violència queerfòbica i estigmatització. A més, la possibilitat d’una ocupació russa genera preocupació en el col·lectiu, pel temor que s’imposin normes i actituds més restrictives.

Des del 24 de febrer de 2022, l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (ACNUDH) ha documentat 484 casos de violència sexual relacionada amb el conflicte perpetrats per les autoritats russes contra civils i presoners de guerra ucraïnesos, incloent-hi 350 homes, 119 dones, 13 nenes i 2 nens. Segons l’ACNUDH, almenys 18 casos van ocórrer entre desembre de 2024 i maig de 2025. En el marc del conflicte, la violència sexual ha estat utilitzada per forces russes en centres de detenció i territoris ocupats des de l’inici de la guerra com a forma de tortura i maltractament contra la població detinguda, especialment contra els homes. Les dones i nenes civils s’enfronten a un risc elevat de violència sexual, en particular violació i violació grupal, en àrees residencials de territori ocupat on es troben les forces armades russes. L’ACNUDH també ha observat aquest tipus de pràctiques contra 58 homes i 8 dones presoners de guerra russos perpetrats per autoritats ucraïneses des de l’inici del conflicte.

Tot i les alarmants xifres, s’estima que hi ha un subregistre a causa de l’estigma, la por a represàlies i la manca de coneixement i accés a mecanismes segurs de denúncia, la qual cosa impedeix que les supervivents busquin ajuda. Al juny de 2024, Ucraïna va llançar un registre nacional d’agressió sexual per a víctimes de les forces russes. Al novembre d’aquell mateix any va aprovar el projecte de llei que codificava la definició de violència sexual relacionada amb el conflicte i establia mecanismes de reparació provisional per a les supervivents, com suport psicològic, atenció mèdica i indemnització. Ucraïna s’ha convertit així en el primer país a implementar reparacions urgents per a les supervivents de violència sexual relacionada amb el conflicte durant una guerra en curs. Aquesta mesura ha alentit homes i dones a trencar l’estigma i a denunciar els fets ocorreguts. Més de 630 víctimes de violència sexual relacionada amb el conflicte han rebut reparacions provisionals urgents a través del projecte pilot iniciat al maig de 2024.

A més de les víctimes directes provocades pels enfrontaments i les pràctiques de guerra, el conflicte està provocant un alarmant augment de la violència de gènere que afecta milers de dones i nenes a tot el país. La guerra ha intensificat formes de violència ja existents, especialment la violència de parella i l’abús domèstic: els casos de violència de gènere van créixer un 36% entre 2022 i 2024. S’estima a més que al voltant del 60% de les agressions han estat comeses per homes que havien tornat del front. Entre els possibles factors que expliquen l’augment de la violència masclista hi ha: les restriccions de mobilitat imposades pel conflicte, com els tocs de queda i les alertes aèries, que obliguen moltes dones a romandre més temps amb els seus agressors; l’estrès causat per la inseguretat i el desplaçament; l’augment del consum de substàncies; la pressió financera sobre els llars; o les limitades oportunitats d’ocupació (sobretot per a les dones). Organitzacions defensores dels drets de les dones denuncien la resistència dels tribunals a processar soldats o excombatents ucraïnesos per aquest tipus d’actes.

El 2019 Ucraïna va tipificar la violència domèstica com a delicte penal. Fins aquell moment, moltes formes de violència de gènere només es sancionaven administrativament. El 2022, va ratificar el Conveni d’Estambul, la qual cosa va obligar el país a reforçar legalment la prevenció, persecució i sanció de la violència contra les dones. El 2024, la Rada Suprema va aprovar una llei que introdueix, entre altres aspectes, una ampliació del concepte de violència domèstica (superant la definició de violència física) i va incorporar reformes a la normativa administrativa amb la finalitat de reforçar la responsabilitat per violència de gènere i assetjament sexual.

Segons ONU Dones, prop d’1,8 milions de dones i nenes continuen desplaçades dins d’Ucraïna (representen el 57% dels desplaçats interns), la qual cosa les ha exposat a un major risc de violència sexual, explotació, abús en espais col·lectius, majors dificultats per accedir a serveis de salut reproductiva i sexual, pèrdua d’ocupació, entre altres situacions. A nivell laboral, el 2023 les dones van guanyar un 41% menys que els homes –duplicant la bretxa salarial des del 2021– i representaven a més el 73% dels desocupats.

El conflicte a Ucraïna continua exposant els nens i nenes a riscos persistents i creixents per a la seva protecció física i psicològica. Des del febrer de 2022 fins a l’agost de 2025, han mort 733 menors i 2.285 han resultat ferits. Segons un informe del Global Protection Cluster de setembre de 2025, s’estima que més de 3,1 milions de nens i nenes necessiten assistència humanitària en trobar-se exposats directament a hostilitats, desplaçament, dificultats econòmiques, separació familiar i a la interrupció de l’educació i dels serveis essencials. Un de cada cinc nens informa haver perdut un parent proper o amic des de l’escalada de la guerra, i aproximadament el 70% s’enfronta a privacions materials agudes, gairebé quatre vegades més que els nivells previs a la guerra. S’estima que 1,5 milions de menors estan en risc de depressió, ansietat i trastorn d’estrès posttraumàtic. Els nens i nenes que no compten amb cura parental, com aquells que viuen en institucions, són especialment vulnerables, sobretot a les zones de primera línia, on s’han produït interrupcions en els sistemes de protecció social i escassetat de recursos. Al març de 2025, gairebé 26.000 menors residien en 720 institucions a tota Ucraïna.

El reclutament de menors per part de Rússia, principalment a través de les xarxes socials, és una pràctica que s’ha registrat des del febrer de 2022 i que constitueix una greu violació dels seus drets. S’ha documentat que Rússia està utilitzant nens i nenes en territoris controlats pel govern per realitzar tasques de vigilància i transmetre informació sobre l’exèrcit ucraïnès, així com per cometre actes de sabotatge i incendis dirigits a objectius militars o béns públics vinculats a l’exèrcit. Els menors implicats en aquestes activitats s’enfronten a detenció i processament penal a Ucraïna. Segons les autoritats ucraïneses, 103 menors (91 nens i 12 nenes) han estat detinguts i, al 31 de maig de 2025, 43 d’ells havien estat condemnats.

S’estima que més de 1.850 centres educatius han estat danyats o destruïts, la qual cosa ha deixat aproximadament 1,2 milions de menors sense accés a classes presencials completes. A més, l’elevat ús de l’educació en línia ha incrementat el temps que els nens passen sense supervisió a internet, exposant-los a majors riscos digitals.

La guerra també ha intensificat la violència contra dones i nens dins dels domicilis, un problema persistent i preocupant malgrat les reformes legals que prohibeixen el càstig corporal en tots els entorns. Molts menors pateixen agressió psicològica i càstig físic, sovint acceptat per la societat i agreujat per l’augment de tensions en els entorns familiars a causa del conflicte (el 47% dels ucraïnesos presenta nivells alts o molt alts d’estrès segons l’ Escala d’Estrès Percebut).

Des de la gran escala de la guerra entre Ucraïna i Rússia, s’ha registrat un important dany ambiental en el territori ucraïnès. El Ministeri de Protecció del Medi Ambient i Recursos Naturals ha registrat més de 8.000 casos de danys ambientals causats per les accions militars. El govern va declarar al març de 2025 que el país estava patint crims contra el medi ambient, atès els nivells de contaminació dels recursos hídrics i del sòl, la destrucció de la infraestructura hídrica i de subministrament d’aigua i la degradació forestal.

Un informe de 2025 del Joint Research Centre (JRC) sobre el medi ambient i el clima a Ucraïna, amb èmfasi en els efectes de la guerra, indica que des del 2022 la caiguda de la producció industrial i la destrucció d’instal·lacions energètiques han reduït les emissions de gasos d’efecte hivernacle, registrant-se entre un 23% i un 26% menys d’emissions el 2022 en comparació amb 2021. Tanmateix, han sorgit noves emissions de gasos d’efecte hivernacle associades amb l’ús continu de tancs, avions de combat i projectils d’artilleria. Les emissions totals relacionades amb la guerra s’estimen en 230 milions de tones de CO₂, equivalents a les emissions anuals combinades d’Àustria, Hongria, la República Txeca i Eslovàquia.

Ucraïna es troba entre els principals països europeus quant a superfície coberta per boscos, tot i que aquests ocupen només al voltant d’una cinquena part del territori. En els últims anys, el país ha vist disminuir la seva cobertura forestal a causa del canvi climàtic i dels efectes del conflicte. Especialment en l’últim lustre, l’escalfament global ha incrementat el risc d’incendis de gran magnitud: aquests han provocat entre el 45% i el 65% de la pèrdua anual de la cobertura forestal ucraïnesa. El 2024, el país va patir incendis sense precedents, que van arrasar un total de 965.000 hectàrees, més del doble de la superfície cremada a tota la Unió Europea durant el mateix període. La majoria dels esdeveniments es van produir durant el clima sec i calorós. A més, la reasignació de recursos d’extinció d’incendis està dificultant la prevenció i el control dels més grans.

Els restes d’explosius també han augmentat el risc d’incendis. A més, les pressions sobre els recursos naturals s’han incrementat des de l’inici de les activitats militars, a causa de la desforestació massiva i la destrucció d’hàbitats, cosa que ha provocat una significativa pèrdua de cobertura forestal. El 2024, els incendis relacionats amb la guerra van augmentar a més del doble: de 38.300 hectàrees en els dos primers anys del conflicte a 92.100 hectàrees cremes només el 2024.

L’agricultura és un pilar de l’economia ucraïnesa, representant l’11% del PIB i el 60% de les exportacions el 2023. Per això, la degradació del sòl, sobretot l’erosió, s’ha convertit en l’amenaça més estesa. La guerra ha alliberat elements tòxics com plom, mercuri i arsènic, que poden infiltrar-se a les cadenes alimentàries i afectar greument la salut pública. S’estima que el 40% del sòl està compromès i que una quarta part del territori roman minat o contaminat amb municions sense detonar. Aquests factors, juntament amb la destrucció d’infraestructures agrícoles, estan limitant la disponibilitat d’aliments tant per al consum intern com per a l’exportació.

El Mar Negre també està sota forta pressió per l’activitat humana: excés de nutrients i contaminants, intens tràfic marítim, canvi climàtic, pesca i espècies invasores. Des del 2022, la guerra ha augmentat els riscos, alliberant substàncies químiques i destruint hàbitats amb efectes a llarg termini. La vigilància ambiental, però, continua sent gairebé impossible a causa de la inaccessibilitat de la costa i la impossibilitat de realitzar estudis marins.

Abans de l’escalada del conflicte al febrer de 2022, organitzacions locals de drets humans ja havien denunciat atacs sistemàtics contra activistes i defensors de drets humans en el territori controlat pel govern d’Ucraïna. A tall d’exemple, el 2018 es van registrar 50 casos de persecució per activitats civils, 101 casos de persecució el 2020 i 108 activistes van ser objecte d’intimidació, assetjament i atacs el 2021. Segons els resultats dels monitors realitzats per les organitzacions, els tipus d’activitat civil més arriscats van ser: activisme LGBTIQ+, lluita contra la corrupció, oposició a construccions il·legals i protecció ambiental. Les organitzacions van assenyalar l’absència d’investigacions efectives i la manca de sancions contra els responsables, cosa que incrementa el risc per als defensors de drets humans i dóna la impressió que les autoritats toleren aquests atacs i agressions.

En els anys més recents s’han continuat tensions significatives en relació amb la llibertat d’expressió i la independència dels mitjans de comunicació. El 2024, Ucraïna va reduir les excepcions a l’aplicació del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) que havia formulat anteriorment. Tanmateix, va mantenir l’excepció relativa a l’article 10 del CEDH, que garanteix el dret a la llibertat d’expressió. Diverses organitzacions van denunciar pressions de les autoritats ucraïneses, cosa que va generar preocupacions sobre el respecte a la llibertat de premsa al país. Durant el 2024, diversos periodistes d’investigació van denunciar intimidacions i situacions de vigilància il·legal per grups extremistes i forces estatals. Aquell mateix any, desenes d’empleats d’Ukrinform (agència de notícies nacional del govern ucraïnès) van dimitir davant una creixent pressió per seguir les directrius governamentals sobre informació. Sota la llei marcial, aplicada des del febrer de 2022, les autoritats ucraïneses han restringit el dret a la llibertat d’expressió.

Ha estat també durament criticat l’article 436-2, introduït en el Codi Penal d’Ucraïna el 2022 després de l’escalada de la guerra amb l’objectiu de tipificar com a delicte la justificació, la negació o la glorificació de l’agressió armada russa contra Ucraïna, així com la presentació d’aquesta agressió com un conflicte intern. La pena prevista varia segons la gravetat de l’acte, des de treball correccional fins a presó amb o sense confiscació de béns. La legislació anticol·laboracionista ha despertat preocupacions entre organitzacions defensores de drets humans per considerar que aquesta limita la llibertat d’expressió i pot ser utilitzada per silenciar veus crítiques contra el govern ucraïnès, cosa que planteja riscos per als drets humans i el pluralisme polític. El 2024, el nombre de causes penals obertes per l’aplicació d’aquest article havia disminuït un 29% en comparació amb 2023. Tanmateix, al maig de 2025, el Comitè d’Assumptes Legals i Drets Humans del Consell d’Europa va expressar la seva preocupació per l’ampliació injustificada de l’àmbit del dret penal a Ucraïna, particularment en relació amb l’article 436-2, i el seu potencial per restringir drets fonamentals com la llibertat d’expressió.

Des de l’annexió de la península de Crimea, els defensors dels drets humans que defensen els drets, periodistes, advocats i bloguers de Crimea i l’est d’Ucraïna han estat objecte d’assetjament reiterat per les forces de seguretat i sotmesos a segrestos, agressions físiques, registres domiciliaris, vigilància, interrogatoris, detencions il·legals, processaments penals, acusacions de presumpte terrorisme i propagació de l’extremisme, privació del dret a un judici just, exàmens psiquiàtrics forçats i amenaces a les seves famílies. Un dels casos més recents és el de Viktoria Roshchyna, periodista detinguda el 2023 i declarada un any més tard. L’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans (ACNUDH) va afirmar al setembre de 2025 que Rússia havia ignorat el dret internacional humanitari en acusar nombrosos civils ucraïnesos de traïció o de criticar la invasió. Entre els afectats hi havia activistes civils i de drets humans. Des del febrer de 2022, el Fiscal General d’Ucraïna havia registrat més de 15.000 detencions de civils ucraïnesos per part de Rússia, i almenys 1.800 seguien detinguts.

El context de guerra entre Ucraïna i Rússia ha provocat una de les crisis de desplaçament més greus a Europa des de la Segona Guerra Mundial. Segons ACNUR, a començaments de 2025 s’havien registrat 6.906.500 persones refugiades d’Ucraïna a nivell mundial (dades a 17 de febrer de 2025). La gran majoria es troben ubicades en altres països europeus (gairebé el 92%). A nivell intern, s’estima que a finals de 2024 al voltant de 3,7 milions de persones s’havien desplaçat a un altre lloc del territori. Els països on s’ha registrat el major nombre de sol·licituds d’asil són Alemanya, Polònia i República Txeca; els territoris on resideix la major part de les persones ucraïneses refugiades són Alemanya i Rússia.

La majoria de les persones ucraïneses a l’estranger es troben sota el règim de protecció temporal, un mecanisme dissenyat per la Unió Europea que té com a objectiu oferir assistència ràpida i temporal a persones desplaçades mentre persisteixi la situació de risc. Aquest instrument permet l’accés immediat a residència, treball, sanitat i educació, sense necessitat de passar per un procediment individual d’asil. Tot i que la Directiva de Protecció Temporal va ser creada el 2001 després dels conflictes a l’antiga Iugoslàvia, la seva primera activació ha estat el 2022 amb el focus en les persones ucraïneses desplaçades. En aquests moments, la protecció temporal per a qui fuig d’Ucraïna està vigent fins al 4 de març de 2027 (pròrroga actualitzada per la UE el 13 de juny de 2025).

A Espanya consten un total de 313.221 ucraïnesos amb documentació de residència vigent (dades a 31 de desembre de 2024). La major part d’aquestes persones compten amb una autorització de residència i treball per protecció temporal, atorgades tant a aquells ucraïnesos que van arribar a Espanya després de l’inici de la guerra com a qui ja residien al país però no tenien documentació i no podien tornar de manera segura al seu lloc d’origen.

En el cas de les sol·licituds de protecció internacional presentades per persones ucraïneses, el 2024 es van registrar 99; dues persones van obtenir l’estatut de refugiat i a 71 persones se’ls va concedir protecció subsidiària. Només una sol·licitud va ser considerada desfavorable. En el que va de 2025, 124 persones ucraïneses han sol·licitat protecció internacional a Espanya (dades a 31 d’agost de 2025). Fins a aquesta data, s’ha concedit l’estatut de refugiat a una persona i una altra ha obtingut protecció subsidiària; dues sol·licituds han estat resoltes de manera desfavorable.