Síria

El panorama legal de Síria és molt restrictiu per a les persones LGBTIQ+. Les relacions entre persones del mateix sexe estan tipificades com a delicte a l’article 520 del Codi Penal, amb penes de fins a tres anys de presó. Segons l’Agència Europea per a l’Asil (EUAA), en la pràctica, l’article 520 rarament s’aplica; en canvi, les persones LGBTIQ+ solen ser processades sota altres càrrecs menors, com alterar l’ordre públic. No existeix una base legal perquè les persones transgènere canviïn els seus documents d’identitat. Tanmateix, el 2018 es va informar que el govern de Síria havia permès que una persona intersexual canviés el seu gènere i nom en els documents oficials.

Abans de la guerra civil, les actituds socials envers les persones LGBTIQ+ ja eren de rebuig i, sovint, hostils. L’homosexualitat es considerava, en gran mesura, un tabú, i moltes persones patien ostracisme social, assetjament i rebuig familiar. Segons Human Rights Watch, el nombre de casos de discriminació, violència, explotació i vulneració de drets civils, polítics i socioeconòmics de persones LGBTIQ+ ha estat elevat des que va començar el conflicte.

Al gener de 2015, l’Observatori Sirià de Drets Humans va registrar l’execució de 14 persones per grups islamistes durant el transcurs d’un any: les dones executades van ser acusades d’adulteri, i els homes d’adulteri i homosexualitat. El 2020, es van documentar casos alarmants de pallisses públiques i execucions en territoris controlats per grups extremistes islàmics. En els darrers anys, hi ha hagut denúncies de violència i desaparicions forçades de persones LGBTIQ+, perpetrades tant pel govern sirià com per faccions de l’oposició. S’han registrat agressions sexuals i violacions en centres de detenció sirians, punts de control, presons centrals i dins de les files de l’exèrcit sirià. Tot i que s’adverteix que els homes heterosexuals també han estat vulnerables a la violència sexual, els homes que són o es perceben com a homosexuals o bisexuals, així com les dones transgènere, han estat particularment en risc.

A les regions controlades per les Forces Democràtiques Sirianes (FDS) i les forces kurdes, la situació de les persones LGBTIQ+ és lleugerament millor, però encara presenta nombrosos desafiaments legals i socials. Tot i que les forces kurdes han mostrat en ocasions certa tolerància envers les diverses identitats de gènere, no existeix reconeixement legal de les relacions entre persones del mateix sexe ni de la identitat de gènere, i les persones del col·lectiu encara afronten un greu estigma social.

Les persones LGBTIQ+ refugiades afronten riscos addicionals també en països veïns. Al Líban, per exemple, s’han reportat casos d’abús sexual i agressions físiques contra sol·licitants d’asil LGBTIQ+ sirians. Des d’almenys 2017, les forces turques han arrestat, detingut i deportat milers de refugiats sirians, sovint obligant-los a signar formularis de retorn “voluntari” i a creuar al nord de Síria. Segons l’organització LGBTQIA+ siriana Guardians of Equality Movement (GEM), la possibilitat d’estar exposat a violència física i verbal per part del personal de seguretat a Turquia, i de ser deportat, augmenta quan la persona deportada és membre del col·lectiu LGBTIQ+.

Les dones sirianes han tingut un paper fonamental en la resistència, organització i lluita pels seus drets enmig del conflicte prolongat a Síria, però també s’han vist afectades de manera desproporcionada per la guerra. El Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA) va assenyalar el 2024 que el deteriorament de les condicions a Síria, així com la disminució de l’ajuda estrangera, han posat més d’11 milions de nenes i dones sirianes en risc de patir violència, explotació i manca d’accés a serveis essencials.

Tot i que homes i dones han estat víctimes de desaparició forçada, la majoria són homes i nens. Com a conseqüència, desenes de milers de dones continuen buscant els seus familiars desapareguts. Segons el dret internacional dels drets humans, el sofriment emocional dels familiars de les víctimes de desaparició forçada es considera un tracte cruel i inhumà. Gairebé una de cada tres famílies està encapçalada per una dona, que assumeix el rol de cuidadora i sosteniment econòmic.

Abans del conflicte, les pràctiques i lleis discriminatòries ja col·locaven les dones i les nenes en desavantatge a Síria: manca d’igualtat davant la llei, protecció contra la violència, distribució equitativa de l’herència, accés a l’habitatge i la propietat, dret a la família i a la custòdia dels fills, concessió de la nacionalitat als fills i, de vegades, llibertat de moviment. En el context de guerra, la discriminació jurídica i social ha afectat negativament les dones i les nenes de noves maneres. Moltes han experimentat un tracte discriminatori basat en el seu gènere en afrontar la desaparició forçada del seu marit, en quedar vídues o en veure’s obligades a viure en camps de desplaçats.

El 2019, l’UNFPA va assenyalar que moltes dones i nenes sirianes temien la violació i l’abús sexual cada dia, amb nenes de només 13 anys exposades a aquest tipus de violència. Els camps per a persones desplaçades internes han estat considerats particularment perillosos per a les dones en aquest sentit. Ja el 2017, la mateixa organització havia denunciat que les dones i nenes que vivien en desplaçament o en camps es trobaven en entorns particularment insegurs i exposades a un alt risc de patir violència sexual. El 2019, l’UNFPA va denunciar que el govern de Síria havia utilitzat la violència sexual com una arma estratègica de guerra. Aquesta pràctica ha tingut com a objectiu destruir el teixit social de la societat siriana. Les dones sirianes que han participat activament en l’aixecament sirià i en l’assistència civil durant el conflicte posterior han estat víctimes de violacions de drets humans de manera similar als seus homòlegs masculins.

L’accés limitat a atenció pre i postnatal és també un problema que afronten les dones. El 2024, la inestabilitat i el finançament insuficient van deixar gran part dels centres de salut a Síria funcionant per sota de la seva capacitat; la gran majoria estaven mal proveïts i saturats. Especialment al nord-oest del país, això ha provocat que moltes dones embarassades afrontin emergències obstètriques i perdin la vida, sovint durant trasllats entre hospitals que manquen de medicaments i sang. Més de 2 milions de persones tenen un accés gairebé nul a assistència crítica, i unes 500.000 dones i nenes afronten limitacions severes per accedir a serveis essencials de salut sexual i reproductiva. Al gener de 2025, els Estats Units van retallar l’ajuda a Síria, cosa que podria repercutir negativament a nivell sanitari, deixant sense accés a serveis de salut reproductiva i atenció davant la violència de gènere unes 265.000 persones.

L’OMS estima que, el 2024, uns 8,5 milions de persones van necessitar assistència per violència de gènere, el 93% dones i nenes. La majoria afronta formes combinades de violència i discriminació i troba grans barreres per accedir a assistència humanitària i serveis especialitzats. L’acceptació social d’aquesta violència dificulta que dones i nenes denunciïn abusos o busquin suport. Fins al juny de 2025, els incidents continuen sent poc reportats per estigmes socials, por a represàlies i desconfiança en els serveis. En zones com As-Sweida, els riscos augmenten, especialment per a dones i nens, a causa de la suspensió dels serveis d’atenció a la violència de gènere.

La infància s’ha vist greument afectada pel conflicte prolongat i, actualment, encara es troba en una situació d’alt risc. Segons un informe de la Syrian Network for Human Rights (SNHR) de novembre de 2024, s’estima que almenys 30.293 nens han estat assassinats a Síria des del març de 2011 (incloent-hi 225 que van morir a causa de tortures), mentre que 5.298 nens continuen detinguts i/o desapareguts per la força. 

L’organització ha registrat greus violacions de drets humans comeses contra la infància. Els nens detinguts en centres de detenció del règim han patit diversos patrons de violència sexual, una de les formes més cruels de tortura; la SNHR ha documentat 539 casos d’aquest tipus de violència contra menors des del 2011. Més de 5.298 nens i nenes continuaven detinguts o desapareguts per la força per les parts en conflicte i les forces de control al novembre de 2024. Una investigació publicada al setembre de 2025 per Lighthouse Reports, en col·laboració amb periodistes sirians i internacionals, va revelar que, durant més d’una dècada, els serveis de seguretat sirians van separar centenars de nens dels seus pares i els van ocultar en una xarxa d’orfenats per obligar-los a cooperar amb el règim. Alguns d’aquests orfenats estaven gestionats per l’organització benèfica europea SOS Children’s Villages International. Les famílies continuen buscant almenys 3.700 nens desapareguts.

El reclutament forçós de menors ha estat també una pràctica comuna duta a terme per les diferents parts en el conflicte, encara que principalment per les forces del règim i les Forces Democràtiques Sirianes (FDS). La SNHR ha documentat almenys 2.395 incidents de reclutament infantil amb finalitats militars a Síria des del març de 2011 fins al novembre de 2024. El Syria Justice and Accountability Centre (SJAC) ha verificat 49 nous casos de reclutament infantil entre l’abril de 2024 i l’abril de 2025 a mans de les FDS al nord-est de Síria. Aproximadament el 69% dels nens tenien menys de 15 anys en el moment del reclutament. Cal recordar que el reclutament de menors de 15 anys com a soldats està prohibit per la Convenció sobre els Drets de l’Infant i la Cort Penal Internacional el considera un crim de guerra.

Segons UNICEF, s’estima que més de tres quartes parts dels 10,5 milions de nens i nenes a Síria van néixer durant els 14 anys de conflicte. La situació humanitària que afronten continua sent de risc: nou de cada deu habitants viu actualment per sota del llindar de pobresa, i moltes famílies es veuen forçades a adoptar estratègies extremes de supervivència, entre elles el treball infantil o matrimonis a edats primerenques (especialment de les nenes). Segons va anunciar l’organització el març de 2025, més de 500.000 nens menors de cinc anys pateixen una desnutrició potencialment mortal, mentre que altres 2 milions estan a punt de quedar desnodrits. La capacitat operativa per subministrar aigua potable està per sota del 50% i exposa els menors a condicions molt perilloses per a la salut. Almenys 5 milions de nens i nenes continuen exposats al perill de les restes explosives de guerra, ja que hi ha gairebé 300.000 artefactes mortals escampats pel país. Prop de 1.714 escoles i jardins d’infants a Síria han estat objectiu d’atacs durant el conflicte, i més del 40% de les gairebé 20.000 escoles que hi ha al país continuen tancades. Com a conseqüència, més de 2,4 milions de nens i nenes estan sense escolaritzar i més d’un milió corren el perill de deixar l’escola. La majoria de morts documentades pels 33 atacs amb armes químiques a Síria van ser dones i nens. El desplaçament forçós de nens i nenes limita greument l’accés a drets fonamentals com l’educació, la salut i la protecció.

La llei siriana, modificada el 2019, fixa l’edat mínima legal de matrimoni en 18 anys per a ambdós sexes. No obstant això, hi ha excepcions legals: un menor d’almenys 15 anys pot contreure matrimoni amb el consentiment del tutor legal i amb la certificació d’un jutge (abans del canvi de llei, les nenes podien casar-se als 13 i els nens als 15 amb consentiment judicial). Abans del conflicte, a Síria al voltant del 13% de les dones de 20-24 anys s’havien casat abans dels 18 anys. Tot i que actualment les dades són molt limitades, les investigacions confirmen que el matrimoni infantil ha augmentat durant el conflicte, especialment al nord-oest de Síria, impulsat per la pobresa, els desplaçaments, la manca de seguretat, la por a l’explotació, entre altres factors.

La situació d’alta vulnerabilitat ambiental que viu Síria és resultat de la combinació dels efectes del canvi climàtic i del conflicte prolongat. La seva ubicació geogràfica fa que el país sigui especialment sensible a sequeres, tempestes de sorra i pols, inundacions sobtades, plagues, malalties, canvis en els patrons de pluges i un augment sostingut de les temperatures. La guerra ha deixat també una profunda empremta en el medi ambient sirià. Els danys directes inclouen la destrucció d’infraestructura hídrica i industrial, la contaminació generada per tones d’enderrocs, i la dispersió de mines i municions sense detonar. A això s’hi sumen impactes indirectes com la governança ambiental afeblida, la interrupció de serveis (purificació de l’aigua, gestió de residus), la desforestació, la pèrdua de biodiversitat i la degradació del sòl.

 L’aigua és un dels principals eixos de la crisi ambiental i social a Síria. Alguns estudis sostenen que factors relacionats amb la sequera (incloent-hi el fracàs agrícola, l’escassetat d’aigua i la mala gestió dels recursos hídrics) van contribuir a augmentar la tensió social i van estar entre les causes de les protestes del 2011. Entre 2006 i 2009, el país va patir la pitjor sequera registrada en dècades, causant greus pèrdues agrícoles i ramaderes. El 2011 es va produir un nou episodi de sequera que va empitjorar la situació ja existent. A finals de 2011, l’ONU estimava que entre 2 i 3 milions de persones es veien afectades. Més de 1,5 milions de persones –en la seva majoria treballadors agrícoles i camperols– van migrar a zones urbanes i a campaments als afores de les principals ciutats de Síria. Des d’aleshores, les sequeres prolongades i l’augment de les temperatures han reduït les reserves d’aigua, afectat l’agricultura i la ramaderia, i encarit els aliments i l’energia. L’augment del cost de llavors, fertilitzants i pesticides ha provocat també la caiguda de la producció agrícola i ramadera. Entre 2011 i 2016, la població rural es va reduir a un 50%. Actualment, Síria afronta la pitjor sequera en 36 anys, cosa que està suposant una disminució del 40% en la producció de blat. Prop de 3 milions de sirians estan amenaçats per la fam extrema, mentre que 9,1 milions de persones pateixen inseguretat alimentària.

 A causa de la sequera, l’escassetat d’aigua superficial i la pressió sobre l’agricultura, s’ha recorregut freqüentment a extreure aigua d’aqüífers subterranis, moltes vegades de manera insostenible. El bombeig intensiu d’aigües subterrànies supera amb escreix la capacitat de recàrrega natural. A més del canvi climàtic, la situació s’ha agreujat per les polítiques hídriques de Turquia, que ha limitat el cabal del riu Èufrates. En comparació amb 1972, el flux d’aigua el 2015 es va reduir un 40%, i el 2020 va caure a la meitat del que estipulaven els acords internacionals.

 Els desplaçaments interns de zones rurals a les àrees urbanes han suposat el creixement ràpid en ciutats com Hama, Damasc i Lattakia. L’absència de planificació urbana integrada ha agreujat la pressió sobre el subministrament d’aigua potable, especialment en barris informals perifèrics. Existeix un risc creixent de malalties respiratòries i infeccioses, com el còlera, a causa de l’accés limitat a aigua potable i sanejament, l’amuntegament i la infraestructura danyada.

 La sobreexplotació de llenya i la recurrència de sequeres han intensificat la desertificació i l’expansió de tempestes de sorra. La cobertura forestal, que era del 32% a principis del segle XX, s’ha reduït a menys del 3% en l’actualitat. Els incendis són cada cop més freqüents. Entre juliol i setembre de 2025, Síria ha afrontat múltiples incendis forestals en diferents províncies del país. El més greu va ocórrer a la província de Lattakia al juliol: durant 12 dies, les flames van arrasar unes 16.000 hectàrees de terres forestals i agrícoles, afectant 45 pobles i causant un impacte humà i ambiental significatiu.

Tot i que la Constitució siriana protegeix els drets a la llibertat d’associació i expressió, la norma que regula les associacions a Síria (La Llei d’Associacions i Societats Privades de 1958) ha estat objecte de crítiques a causa de les restriccions que imposa. Des de 1969, el Ministeri d’Afers Socials i Treball té àmplies facultats per intervenir en la gestió interna de les associacions, incloent-hi la possibilitat de dissoldre-les. Sota disposicions legals restrictives i arbitràries, als grups de drets humans se’ls ha negat amb freqüència el registre i sobreviuen en condicions precàries sense estatus legal. Actualment, la situació per a periodistes, activistes i defensors dels drets humans a Síria continua sent precària i la transició política ha estat marcada per tensions i per una implementació de reformes feble.

 Durant anys, el Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CPJ) va classificar Síria com un dels llocs més perillosos del món per als periodistes. Entre 2011 i 2025, l’organització ha documentat l’assassinat de 146 periodistes. Aquesta xifra inclou 23 assassinats i almenys sis morts sota custòdia del govern. L’última mort registrada és la de Sari Majid Al-Shoufi, fotoperiodista assassinat el 14 de juliol de 2025 mentre cobria enfrontaments armats a prop de la ciutat d’As-Suwayda, al sud-oest de Síria. L’augment de la violència des de mitjans de 2025 a la zona ha posat en greu risc els periodistes, set d’ells atacats mentre cobriren la signatura d’un acord destinat a posar fi a la violència als voltants de Damasc. Després d’un atac aeri israelià a Damasc, també s’han registrat danys en mitjans de comunicació. Segons Periodistes Sense Fronteres, el 70% dels periodistes segrestats al món (un total de 55 al desembre de 2024) es troben a Síria, i l’1 de gener de 2025 encara continuaven detinguts almenys 23 periodistes i 7 col·laboradors de mitjans al país.

 Segons la Syrian Network for Human Rights (SNHR), almenys 2.623 detencions arbitràries van ser documentades el 2024 (incloses 349 al desembre d’aquell any). D’aquestes, 1.084 han estat classificades com desaparicions forçades. Des de gener fins a setembre de 2025, l’organització ha registrat almenys 1.605 casos de detencions arbitràries. Segons Amnistia Internacional, després del derrocament d’Al-Àssad, molts dels registres oficials dels centres de detenció i de les presons van quedar desprotegits i van ser saquejats o destruïts. Segons l’organització, els registres probablement incloïen informació clau sobre l’organització de l’aparell de seguretat i intel·ligència de l’Estat sirià, la identitat de qui havia comès crims de dret internacional, així com dades sobre persones detingudes i el seu destí. L’absència d’aquests registres dificultarà part de l’exercici dels drets a la veritat, la justícia i la reparació.

Síria és el segon país del món amb un major nombre de persones desplaçades. Des de l’esclat de la guerra el 2011 a Síria, aproximadament una quarta part de la població siriana s’ha vist desplaçada com a conseqüència d’anys de conflicte prolongat. A finals de 2024 hi havia prop de 7,4 milions de persones desplaçades internes. S’estima que en aquella data el nombre de persones refugiades i sol·licitants d’asil ascendia a 6,1 milions, de les quals gairebé el 80% es trobava acollides en països veïns. La major part de persones refugiades i sol·licitants d’asil sirianes es trobava a final d’any a: Turquia (2,9 milions), Alemanya (788.000), Líban (755.000), Jordània (611.000) i l’Iraq (304.000). A nivell europeu, Síria ha figurat des de 2013 fins al 2024 com el principal país d’origen de les persones sol·licitants de protecció als països de la Unió Europea 30 . Actualment, el major nombre de persones sirianes refugiades que han arribat a Espanya ho han fet a través del programa estatal de reasentament, des de països de primera acollida com Jordània, Líban o Turquia 31 . Segons ACNUR, a finals de 2024 hi havia 16.807 persones refugiades d’origen sirià a Espanya. El 2024 es van registrar 1.435 sol·licituds de protecció internacional, i aquell any es va reconèixer l’estatut de refugiat a 1.020 persones i 222 van obtenir protecció subsidiària; 270 sol·licituds van ser considerades desfavorables. Durant el 2024, dels països als quals es va concedir protecció internacional a Espanya, Síria va ser la segona nacionalitat amb més persones que van obtenir estatus de refugiat o protecció subsidiària. El 2025, el nombre de sol·licituds ha disminuït: fins ara, 198 persones sirianes han sol·licitat protecció internacional a Espanya (dades a 31 d’agost de 2025). Fins ara, s’ha concedit l’estatut de refugiat a 60 sol·licitants i protecció subsidiària a 70 persones; un total de 240 sol·licituds han estat resoltes de manera desfavorable 32 . Tot i que les condicions dins de Síria continuen sent inadequades per al retorn segur i digne de les persones refugiades sirianes que viuen a l’estranger, la narrativa dels retorns de refugiats sirians s’ha intensificat als països europeus, molts dels quals van pausar el processament de les sol·licituds d’asil sirianes després de l’8 de desembre. El 2024, ACNUR va verificar el retorn de més de 476.000 refugiats i va registrar el retorn de 376.000 desplaçats interns, xifres significativament més altes que en anys anteriors. S’estima que més de 500.000 persones, entre elles sirianes i libaneses, han creuat la frontera cap a Síria després de la intensificació dels atacs aeris israelians al Líban des de setembre de 2024 33 . Després de la caiguda de Bashar al-Àssad al desembre de 2024, s’estima que fins al maig de 2025 havien retornat més de 500.000 persones, en la seva majoria de països veïns. De fet, els retorns acumulats en aquell període ja superen els reportats durant tot el 2024. Aquesta tendència positiva també es reflecteix en el retorn de persones desplaçades internes, amb aproximadament 1,2 milions de persones que haurien tornat als seus llocs d’origen des de finals de novembre de 2024. No obstant això, els esdeveniments del 27 de novembre de 2024 van generar nous desplaçaments en diferents zones del país, amb més de 711.557 noves persones desplaçades internament registrades fins al maig de 2025.