Síria

Síria ha estat immersa en una guerra civil durant 14 anys. El 27 de novembre de 2024, les forces de l’oposició siriana liderades pel grup rebel gihadista Hay’at Tahrir al-Sham (HTS) van llançar una ofensiva coordinada que es va estendre ràpidament per diferents parts del país. Després de 53 anys del règim de la família Al-Àssad, representat per Hafez al-Àssad (1971-2000) i el seu fill Bashar (2000-2024), el govern va ser derrocat el 8 de desembre i Bashar al-Àssad es va exiliar a Rússia, el seu aliat més important. L’expresident ha patit dos intents d’assassinat des de la seva arribada a Rússia, el darrer al setembre de 2025. El 29 de gener de 2025, Ahmed al-Charaa, líder de l’HTS, va ser nomenat president de Síria durant la Conferència de la Victòria de la Revolució Siriana a Damasc.

El 5 d’octubre de 2025, Síria va celebrar les seves primeres eleccions parlamentàries indirectes des del canvi de règim. Es van elegir 121 dels 210 escons de l’Assemblea Popular mitjançant col·legis electorals regionals, mentre que el president interí, Ahmed al-Charaa, va designar els 70 escons restants. La participació va ser limitada, amb aproximadament 6.000 electors a tot el país, i les eleccions es van posposar en regions com Suwayda i àrees kurdes a causa de tensions i desplaçaments forçosos persistents. La guerra civil a Síria va començar el 2011 en el context de la Primavera Àrab. La ciutadania es va manifestar pacíficament contra el govern de Bashar al-Àssad exigint reformes socials i millors condicions de vida. Les protestes del 2011 van ser reprimides violentament per les forces de seguretat lleials a Al-Àssad, fet que va intensificar el conflicte i va derivar en una complexa guerra civil amb la participació de múltiples actors interns i internacionals. El conflicte sirià involucra, entre altres, factors de tipus ètnic. La família Al-Àssad pertany a la branca alauita, minoria religiosa de l’islam xiïta que no arriba al 15% de la població. A l’altre extrem hi ha la branca sunnita, que professa gairebé el 75% dels ciutadans sirians i que denunciaven la marginalitat en els llocs de poder econòmic, polític i militar per part del règim de la família Al-Àssad. Aquesta situació va desembocar en la instrumentalització de les identitats religioses per impulsar la guerra 1 , ja que la majoria dels grups rebels són sunnites.

En els primers anys del conflicte, els grups rebels estaven formats per un mosaic complex, entre els quals destaquen: l’Exèrcit Sirià Lliure, format majoritàriament per exmilitars sunnites (el 2017 es va unificar amb altres forces rebels sota el nom d’Exèrcit Nacional de Síria); el Hay'at Tahrir al-Sham (HTS), una força armada islamista sunnita, i l’Estat Islàmic (derrotat el 2019), de credo sunnita extremista. A més d’aquests grups, hi van participar agrupacions més petites, com les milícies kurdes i les milícies xiïtes. L’escalada del conflicte no va trigar a involucrar potències estrangeres com Rússia i l’Iran (que donaven suport a Al-Àssad), o l’Aràbia Saudita, Turquia i els Estats Units (que donaven suport a les forces rebels). Després del derrocament d’Al-Àssad, la majoria de les faccions rebels es van unificar al voltant del nou ministeri de defensa del govern transicional, liderat per l’HTS 2 . Les sancions econòmiques a Síria, imposades el 2011 pels Estats Units i la Unió Europea, van començar a aixecar-se parcialment el 2025 després del canvi de lideratge al país.

Després del canvi de govern, els enfrontaments a Síria continuen i existeixen múltiples focus de tensió locals, encara que la violència a gran escala ha disminuït. Entre ells es troben: Al-Suwayda, amb enfrontaments entre milícies druses i tribus beduïnes; la zona costanera de Lattakia i Tartus, on la violència contra minories ha provocat nombroses morts i desplaçaments; el nord-est, afectat per atacs de l’Estat Islàmic contra les Forces Democràtiques Sirianes; i els suburbis de Damasc, escenari d’atemptats contra llocs de culte i de violència urbana. A més, zones com Homs i Hama continuen essent escenaris de tensions locals entre grups armats, milícies i comunitats 3 . Després de 14 anys de guerra civil, prop del 90% de la població viu en pobresa i depèn en gran mesura de l’ajuda humanitària. Prop de 9,1 milions de persones pateixen inseguretat alimentària, fet que evidencia la magnitud de la crisi i el deteriorament de les condicions de vida al país. La infraestructura del país, inclosos hospitals, escoles i sistemes de subministrament d’aigua, ha estat greument danyada o destruïda. S’estima que han mort més de 580.000 persones 4 i que 14 milions de persones s’han vist desplaçades al llarg del conflicte, provocant la crisi de desplaçament més gran del món S.