Sierra Leone
Context
Sierra Leone és un país que ha estat sotmès a diverses etapes de colonització. Durant el període pre-colonial estava habitada per diversos grups ètnics, com els mende i els limba, amb els seus propis sistemes polítics i socials. Durant els segles XV i XVIII, diverses colònies europees, com Portugal i el Regne Unit, van arribar a Sierra Leone, interessats per la seva posició estratègica i el seu accés als recursos.
El 1787, es va fundar «Freetown», que va ser un assentament per esclaus alliberats i «Black Poor» de Londres, dirigit per la Societat per l’Abolició de la Esclavitud, juntament amb el suport britànic. Aquest assentament es va convertir en una colònia britànica el 1808. Més tard, el 1896, Sierra Leone va formar part del Regne Unit.
El 1961, el país, dirigit el primer ministre Sir Milton Margai, aconsegueix la independència del Regne Unit. Aquesta etapa s’ha vist marcada per la inestabilitat política, que va portar al país a una guerra civil que va durar 11 anys. Va començar l’any 1991, quan el Front Revolucionari Unit (RUF) va iniciar una revolta contra el govern, amb el suport de Libèria, dirigida per Charles Taylor. Aquest, volia desestabilitzar el país i controlar els recursos, especialment els diamants. Va ser coneguda per l’ús de menors com a membre de grups armats, i per la gran quantitat de morts i desplaçaments. La fi de la guerra va ser amb la intervenció de les Nacions Unides i altres actors internacionals el 2002.
Des de llavors, Sierra Leone s’ha vist en un procés de reconstrucció i reconciliació. S’han vist progressos per estabilitzar la política del país i grans esforços per la consolidació del pau, encara que també s’ha enfrontat a la pobresa i a la corrupció, juntament amb el brot d’Ebola el 2014-2016.
Durant el context de la guerra civil, la militarització i el comerç d’armes va estar molt present a Sierra Leone.
Totes les parts implicades en el conflicte es van militaritzar ràpidament. No només el govern i la RUF, sinó també milícies com els Kamajors, que lluitaven per defensar les seves comunitats.
Aquesta guerra va ser coneguda per l’ús de menors per part de la RUF i altres grups armats, que eren forçats a cometre atrocitats com mutilacions, reclutament de nens soldats, massacre civil, desplaçament massiu de població, etc..
Com a conseqüència, el país va rebre aproximadament entre 30.000 i 50.000 armes petites, centenars de tones de munició per part de la comunitat internacional, que moltes vegades intercanviaven amb diamants de sang. Els diamants van jugar un paper molt important en el finançament d’armes.
Encara que les Nacions Unides va imposar embargaments al país el 1997, sovint era incomplert, el que feia que les armes continuessin arribant al país i el conflicte escalés.
Els principals països implicats en el comerç d’armes van ser Libèria, Bulgària, Ucraïna. Altres nacions com Burkina Faso van contribuir en el trànsit d’armes, que eren destinades a la RUF.
Amb la intervenció de la Missió de les Nacions Unides a Sierra Leone (UNAMSIL) al final de la guerra civil, es van dur a terme programes pel desarmament, incloent el recolliment d’armes. Es va recollir al voltant de 42.300 armes i aproximadament 1,2 milions de municions i també es va desmobilitzar al voltant de 72.500 combatents.
Altres països: