Senegal
Context
El Senegal és considerat un dels països políticament més estables de l’Àfrica Occidental. Segons l’ACNUR, aquesta relativa estabilitat ha convertit el país, des de finals dels anys vuitanta, en un lloc d’acollida per a milers de refugiats provinents de territoris veïns afectats per guerres i conflictes polítics. No obstant això, entre el 2021 i el primer trimestre del 2024, el país va viure un període marcat per tensions socials, repressió violenta de protestes, restriccions a la llibertat de premsa i de reunió pacífica, així com per la persecució i les represàlies contra membres de l’oposició. Als primers mesos del 2024, després de l’ajornament de les eleccions presidencials, es van registrar protestes massives a diferents ciutats del país. Segons diverses instàncies internacionals, durant aquest temps defensors de drets humans, activistes i periodistes van ser arrestats i empresonats de manera arbitrària.
El Senegal afronta alts índexs de pobresa i d’atur juvenil. Les fortes desigualtats també creixen de manera contínua, mantenint l’Índex de Desenvolupament Humà en nivells baixos (IDH 0,530; el país ocupa el lloc 169, segons dades del PNUD del 2023). La taxa d’atur ha crescut de manera significativa els últims anys, passant d’una mitjana del 16% entre el 2016 i el 2019 al 22% en el període 2020-2024. La joventut senegalesa és la més afectada: l’atur va afectar el 33% dels joves d’entre 15 i 34 anys el 2024. Les desigualtats entre la població rural i urbana són molt notables a tot el país, i queda un llarg camí per recórrer per assolir la igualtat de gènere i reconèixer els drets de la població LGTBIQ+.
El país no ha patit mai un cop d’estat reeixit ni un govern militar des de la seva independència de França el 1960. Tot i això, des de principis dels anys vuitanta existeix un conflicte a la regió de la Casamance. Situada a l’extrem sud del Senegal, la Casamance es troba geogràficament separada de la resta del país per Gàmbia. La composició ètnica i religiosa de la regió també la distingeix del conjunt del país: el grup majoritari són els diola que, si bé constitueixen la majoria a la Casamance, només representen el 4% de la població nacional. Al voltant del 75% de la població és musulmana, davant del 94% de la mitjana nacional, i hi ha importants minories cristianes (17%) i animistes (8%). A diferència de la resta del país, la regió va ser una colònia portuguesa fins a la segona meitat del segle XIX.
El conflicte a la regió de la Casamance té les seves arrels a la dècada del 1970, quan la forta sequera que va afectar el nord del país va provocar una elevada migració cap a les terres fèrtils de la Casamance. L’expropiació i repartiment de terres als nouvinguts va fer créixer la tensió. En aquest context, el Moviment de Forces Democràtiques de la Casamance (MFDC), fundat el 1947 amb un discurs anticolonial, va organitzar a finals del 1982 una manifestació a Ziguinchor que va ser durament reprimida per l’Estat. El 1985, el MFDC va crear el seu braç armat Atika.
El conflicte ha tingut un fort impacte en la seguretat regional. El Senegal va acusar Mauritània de facilitar armes al MFDC a través de la seva ambaixada a Gàmbia, la qual cosa va deteriorar les relacions bilaterals fins a trencar-se entre el 1989 i el 1992; la crisi es va estendre també a Guinea Bissau el 1998-1999. Tot i que la signatura de l’Acord de Pau del 2004 va reduir considerablement els combats, des de llavors s’han continuat registrant enfrontaments esporàdics entre rebels i forces senegaleses, així com atacs contra civils. Des de l’inici del conflicte s’estima que han mort entre 3.000 i 5.000 persones, mentre que almenys 60.000 han estat desplaçades internament, i entre 10.000 i 13.000 s’han refugiat a Gàmbia o Guinea Bissau. Quatre dècades després, tot i que els nivells de violència són molt menors, les tensions persisteixen.
NOTES
Altres països: