Sàhara Occ.
Context
El Sàhara Occidental és considerat per Nacions Unides com un Estat no-autònom, i a la pràctica, es troba sota control gairebé en la seva totalitat de Marroc (excepte la franja oriental controlada per la República Àrab Saharàui Democràtica, RASD) des de finals dels anys 70, quan va acabar la ocupació i administració per part d’Espanya que l’havia ocupat com una colònia. Això malgrat la Resolució 1514 (XV) de l’Assemblea de Nacions Unides i la Sentència de 16 d’octubre de 1975 de la Cort Internacional de Justícia que negaven la sobirania de Marroc o Mauritània sobre els territoris del Sàhara occidental, i el seu dret d’autodeterminació. Després que s’incomplís la promesa d’un referèndum, va aparèixer el Front Polisario amb la finalitat de defensar la independència d’aquest territori fins i tot per les armes, i a partir de novembre del 1975, començaren les primeres confrontacions entre les forces marroquines i el Front Polisario, forçant a milers de persones a refugiar-se a Algèria.
La comunitat internacional ha impulsat diverses iniciatives per garantir el dret d’auto-determinació del poble sahrauí, sense èxit. El 1990, les Nacions Unides posaren en marxa l’operació MINURSO (Missió de les Nacions Unides per l’organització d’un referèndum al Sàhara Occidental) i establiren un cessament d’hostilitats. El govern marroquí ha continuat negant, però, el dret d’autodeterminació del Sàhara. Diferents actors internacionals tenen els seus interessos a la regió que afecten i condicionen la resolució del conflicte: Espanya, que pels Acords de Madrid deixava el territori en mans del Marroc i Mauritània a canvi d’accés als recursos petrolífers de la regió; França, que ofereix el seu suport al Marroc a nivell militar i diplomàtic des del Consell de Seguretat i, finalment, els Estats Units que han millorat relacions amb el Marroc i actualment són un aliat estratègic.
Així doncs, actualment el Front Polisario controla uns 20% del territori sahrauí el qual està segat per un mur de 2.700 km de llarg construït pel Marroc al 1987 i que ja ha causat la mort de 2.500 persones per culpa de les mines. A part, el Polisario també administra els camps de refugiats situats a Algèria on segueixen vivint més 155.000 sahrauís des de fa més de 35 anys.
Altres països: