Rússia
Drets humans
Context [8-9]
La Federació Russa ha rebut sancions internacionals per la seva reiterada violació dels drets dels col·lectius més vulnerables. L’informe d’Amnistia Internacional (2017) destaca nombroses restriccions als drets de llibertat d’expressió, associació i reunió pacífica. Les veus i manifestacions opositores al Govern pateixen una forta repressió provocant autocensura i represàlies. A més, hi ha hagut atacs i intimidació cap a ONG independents i cap a defensors i defensores dels drets humans. El control dels mitjans de comunicació per part del govern acaba silenciant aquests casos per la manca de cobertura informativa. L’assassinat de la periodista i activista Anna Politkóvskaya al 2006 és un exemple més de les dificultats de garantir una autèntica llibertat de premsa però també de la tensió que es viu al país.
Drets civils i polítics
Centenars de manifestants, activistes i periodistes que han estat detinguts o detingudes, han patit, en molts casos, maltractaments, reclusió arbitrària i judicis sense garanties. Al març del 2018, durant les protestes multitudinàries contra la corrupció, la policia va detenir més d’un miler de persones que protestaven pacíficament, entre elles al líder de l’oposició Aleksei Navalny. Segons els i les observadores independents citats per l’informe d’Amnistia Internacional (2017), no hi ha garanties de processos judicials justos ni la garantia de drets durant les detencions. Reiteradament es produeix censura i atacs als mitjans de comunicació. Les reunions públiques també són reprimides. Les minories religioses
(Testimoni de Jehovà) pateixen persecució i són classificades com a “extremistes”. Durant els darrers anys han augmentat els procediments penals contra les minories religioses en aplicació de la legislació “contra l’extremisme”, una llei amb vocació de reafirmar els valors tradicionals.
Drets LGBTIQ+
Tot i que el TEDH la va declarar discriminatòria, Rússia aplica una “llei de propaganda” de caire homòfoba. Les víctimes denuncien una violència coordinada per l’Estat que té com a conseqüència l’augment de les mostres d’intolerància per raons d’orientació sexual. Amnistia Internacional (2017) té constància de tortures, detencions arbitràries i morts en secret de més de 100 persones homosexuals a Txetxènia (un territori sotmès a govern dictatorial sota la influencia russa degut als seus recursos naturals i la seva posició geo-estratègica i que compta amb la complicitat del líder de Kremlin [10]). Mentre les autoritats neguen els fets i arxiven les denúncies, les poques entitats pels drets LGBT s’organitzaren per donar suport a les víctimes i ajudar-les a escapar.
Gènere
Recentment s’ha despenalitzat la violència provinent de “familiars propers”. Com a conseqüència, s’ha incrementat la violència cap a les dones mentre que s’ha reduït el nombre de denúncies i enjudiciaments. Persisteixen actituds patriarcals i estereotips que discriminen a les dones a tots els àmbits. Al Caucas Septentrional hi ha hagut casos de crims d`honor, matrimonis forçats i precoços i raptes de núvies que no s’investiguen ni castiguen.
Persones migrants i refugiades
Com a forta defensora del govern de Síria, Rússia retorna sistemàticament a persones refugiades i sol·licitants d’asil als seus països d’origen encara que hi hagi perill de tortures i maltractaments. No té una legislació que protegeixi als i les demandants d’asil adequadament. Les persones immigrants es troben amb molts obstacles per accedir a serveis bàsics com els sanitaris o educatius.
Altres països: