Perú
Context
La història del Perú s’ha vist marcada per la seva història recent, especialment durant les dècades de 1980 i 1990.
Durant la primera meitat del segle XX el país es va veure envoltat per grans desigualtats econòmiques i socials, ja que es podia veure una gran diferència entre la majoria de la població, que vivia en condicions de pobresa extrema, mentre que una petita part urbana tenia tot el poder polític i econòmic. Tot això, juntament amb la inestabilitat que experimentava el govern, es va crear un entorn que va afavorir la creació de moviments radicals.
El 1980 va aparèixer el grup maoista Sandero Luminoso, liderat per Abimael Guzmán, que va sorgir com a conseqüència de les desigualtats que hi havia en el país. Aquest grup guerriller buscava enderrocar l’Estat a través de la violència, iniciant una campanya de terror contra el govern, les forces de seguretat i la població.
En el mateix context, va sorgir el Moviment Revolucionari Túpac Amary (MRTA), que també va tenir força participació en la lluita armada.
Sota el govern d’Alberto Fujimori, el conflicte va començar a desaparèixer al capturar Guzmán el 1992, desarticulant gran part Sendero Luminoso. Es van implementar polítiques com lleis antiterroristes i expansió dels poders militars, a més d’experimentar greus violacions dels drets humans i corrupció.
Amb la caiguda del president el 2001, es va crear la Comissió de la Veritat i Reconciliació (CVR) per tal d’investigar els crims que es van cometre durant el conflicte. A més, també ha experimentat la tornada de la democràcia i un creixement econòmic notable, encara que la desigualtat i la pobresa continuen presents.
El 2022 es va veure marcat per una profunda inestabilitat política, social i econòmica que va culminar amb l’arrest del president Pedro Castillo. Això va portar a molta tensió entre el govern, el Congrés i altres sectors, i la societat civil.
Al llarg del seu govern, Castillo va patir nombrosos conflictes amb el Congrés, que intentava destituir-lo. El desembre de 2022, el president va presentar la dissolució del Congrés i la instauració d’un govern d’emergència nacional per convocar noves eleccions. Aquest acte va ser considerat un cop d’estat, portant a la destitució de Castillo per «incapacitat moral permanent».
Com a conseqüència, es van desencadenar protestes a escala nacional, especialment en les regions rurals. Es van bloquejar carreteres i va haver-hi enfrontaments amb les forces de seguretat. Va haver-hi molta repressió i violència que va resultar en moltes morts i amb la excarcerlció de la inestabilitat, que ja era profunda en el país.
Durant el període de conflicte entre el 1980 i el 2000, la militarització en el país va augmentar de manera significativa. Amb l’aparició de Sendero Luminoso, el govern va respondre desplegant l’exèrcit, la policia i altres forces de seguretat a totes aquelles regions afectades, com al Valle del Río Apurímac, Ene i Mantaro.
També es van crear unitats militars especialitzades, com el Grup de Comando Conjunto por el Desarrollo (CCD), que van participar en algunes operacions, però també es van veure implicades en violacions dels drets humans.
A causa del conflicte, el pressupost destinat a la defensa i a les forces armades van augmentar de manera exponencial. Als anys 90, el Perú va destinar entre el 2’5% i el 3’2% del seu PIB a despresa militar. Això va portar a greu violacions dels drets humans, no només per part de les forces de seguretat, sinó també per part de grups insurgents, provocant desplaçaments massius de població.
En l’actualitat, el Perú ha adquirit armament per modernitzar les seves Forces Armades i la Policia Nacional. Segons SIPRI, els principals proveïdors dels últims cinc anys han estat Corea del Sud, Itàlia, Espanya i els Estats Units.
Amnistia Internacional posa especial atenció a Espanya, que entre el 2017 i juny del 2022, va autoritzar més de 100 llicències d’exportació d’armes per un valor de 184 milions d’euros.
Encara que és limitada, el Perú compta amb una indústria de defensa que produeix armament, municions i equips militars que, principalment, es destinen al consum intern, encara que també hi ha intents d’exportar alguns dels productes a altres països.
Altres països: