Palestina

Anàlisi elaborat el 2025

Context

Al setembre de 2025, la Comissió Internacional Independent d’Investigació sobre els Territoris Palestins Ocupats va reconèixer oficialment que Israel està cometent un genocidi contra la població palestina a la Franja de Gaza. L’elevat nombre de morts de civils és conseqüència d’atacs directes, desproporcionats i indiscriminats. Segons dades del Ministeri de Salut de Gaza, des del 7 d’octubre fins al 30 de setembre de 2025 han estat assassinades 66.097 persones palestines i 165.697 han resultat ferides. Fins al 17 de setembre s’havien documentat 432 morts relacionades amb la desnutrició, inclosos 146 infants [1]. La fam, reconeguda com a estratègia de guerra a través del bloqueig a l’entrada d’aliments i altres productes de primera necessitat, ha provocat que 71.000 nens i nenes necessitin ajuda humanitària urgent.

UNICEF estima que un de cada cinc infants a la ciutat de Gaza està greument desnodrit [2]. El 22 d’agost es va declarar oficialment la fam a Gaza, sis mesos després que Israel anunciés el bloqueig d’aliments, subministraments mèdics i ajuda humanitària. La situació de la població palestina a la Franja de Gaza és actualment crítica i ha estat catalogada de catàstrofe humanitària. La problemàtica colonial de Palestina-Israel té les seves arrels a les darreres dècades del segle XIX, quan un sector minoritari de la població jueva europea asquenazita crea el moviment sionista. Des d’aquell moment es comencen a fundar colònies agrícoles a Palestina [3] . El 1948, amb la creació de l’Estat d’Israel, esclata la primera guerra àrab- israeliana, que va culminar amb el control d’Israel sobre el 78% del territori palestí. Més de la meitat de la població àrab palestina va ser expulsada o es va veure obligada a fugir. El 1967 va tenir lloc la Guerra dels Sis Dies, després de la qual Israel va ocupar els territoris palestins restants, inclosa Jerusalem Est, i va forçar un nou èxode d’unes 500.000 persones. Dècades més tard, el 2012, l’Assemblea General de les Nacions Unides va reconèixer Palestina com a Estat observador no membre [4] .

Tanmateix, fins avui al poble palestí se li ha impedit exercir la sobirania territorial, el dret a l’autodeterminació i el seu reconeixement ple com a Estat. Durant l’última dècada, les condicions de vida a la Franja de Gaza han empitjorat considerablement. Les últimes ofensives militars, l’enduriment del bloqueig arran de la victòria aconseguida per Hamas a les eleccions de 2007 i les estrictes restriccions de mobilitat han deteriorat les vides dels seus habitants i també els seus mitjans de subsistència. L’UNRWA assenyala que el 80% de la població depèn completament de l’ajuda internacional [5] . A l’octubre de 2023, Israel va iniciar una ofensiva militar a gran escala a la Franja de Gaza com a resposta a l’atac per part de l’organització palestina Hamas que va causar més d’un miler de morts en territori israelià. L’agressió militar israeliana continua gairebé dos anys després. S’estima que el 90% de la població de la Franja ha estat forçada al desplaçament i que el 92% de les llars palestines han patit danys o han estat destruïdes. Prop del 85% de la població palestina a la Franja de Gaza és refugiada. L’ofensiva militar israeliana combina bombardeigs aeris i invasió terrestre i ha inclòs atacs directes sobre hospitals, escoles i camps de refugiats. A Cisjordània, on s’estima que més del 37% de la població és refugiada, s’han documentat contínues violacions de drets, desplaçaments prolongats i repetits, expansió d’assentaments i episodis de violència, especialment durant les operacions militars israelianes als camps de refugiats, que es produeixen de mitjana dues vegades al dia. El Mur de l’apartheid, una de les manifestacions més visibles de l’ocupació, aprofundeix encara més en la fragmentació del territori i impedeix l’accés als serveis, recursos i mitjans de subsistència. Així mateix, la pràctica israeliana d’enderrocar habitatges, infraestructura bàsica i altres fonts de subsistència continua devastant famílies i comunitats palestines a Jerusalem Est i al 60% de Cisjordània que està controlat per Israel [6].