Nigèria
Context
Nigèria, actualment en situació de crisi alimentària, pateix un clima d’inseguretat i violència que perdura amb la presència de Boko Haram al nord-est del país, responsable de la mort de milers de civils i més de 2 milions de persones refugiades tan sols a l’estat de Borno, des del 2004. Les accions d’aquest grup terrorista, creat al 2002 per Mohammed Yusuf, inclouen raptes com el de les 275 estudiants al 2014, atemptats suïcides i massacres de civils, no solament a Nigèria sinó també a països veïns com Camerun, Níger i el Txad. Des 2016, la seva àrea de control s’ha reduït i debilitat, però un augment significatiu en el nombre d’atacs suïcides amb nens en 2017, segons l’informe d’UNICEF , mostra que l’amenaça encara continua en aquesta àrea geogràfica.
D’altra banda, el sud del país encara pateix les conseqüències del conflicte del Delta del Níger. Les violències van sorgir durant la dècada dels 90 com a resultat d’unes tensions entre petroleres internacionals i les poblacions locals i el conflicte entre milícies de les autoritats i guerrilles formades per la població local. Avui, malgrat l’amnistia del 2009 acceptada pels militars la regió encara pateix per la violència política, els raptes i una quota de criminalitat elevada.
Amb un pressupost en defensa estimat en uns 2,3 bilions de dòlars [1], Nigèria pateix d’una part, la violència al sud del país facilitada per un accés més fàcil a les armes lleugeres a partir del 2003. Això es deu a que funcionaris del govern nigerià comptaven defensar els seus interessos polítics i econòmics a través de grups armats, provocant així una militarització creixent a la regió.
D’altra banda, al 2013 Nigèria esdevé el primer país africà en ratificar el Tractat global sobre el Comerç d’Armes (Arms Trade Treaty – ATT) , il·lustrant “la seva voluntat d’unir-se a la societat global garantint el control estricte del comerç internacional d’armes convencionals” . Malgrat que aquest tractat representa un pas endavant per a la regulació del comerç d’armes convencionals a nivell internacional, la seva efectivitat depèn en gran part del compomís i l’esforç de la comunitat internacional.
Altres països: