Níger

Des de l’explosió del conflicte libi a partir de 2011, la crisi de Mali de 2012, la intensificació de la violència en la triple davantera Mali-Níger-Burkina Faso i la presència continuada de Boko Haram en el nord de Nigèria afecten directament l’estabilitat i desenvolupament de Níger.

Condicionat per la inestabilitat i conflictivitat  dels seus veïns contigus a totes dues ribes del Sàhara, Níger es troba en el centre de la policrisis del Sahel. Al costat de factors endèmics (creixement demogràfic, pobresa, crisi humanitària, governança feble, cops d’estat…) la pressió sobre la població s’ha amplificat. En aquest sentit, la crisi de seguretat, la variabilitat climàtica i les àmplies protestes socials liderades per estudiants i treballadors han estat un brou de cultiu perquè el país hagi viscut cinc cops d’estat; i diverses temptatives des que es va proclamar la independència de França el 3 d’agost de 1960.

Els més de seixanta anys de domini de Níger per l’imperi colonial francès, des de la conquesta francesa en 1898, van establir les bases d’una relació postcolonial en la qual França ha mantingut una influència indiscutible. Des dels primers anys de la Va República Francesa, Jacques Foccart, el conegut com a “Monsieur Afrique” del general De Gaulle, va ser l’instigador principal de la centralització i presidencialització dels assumptes africans a l’Elisi (Bat, 2012: 15). A Níger, França ha exercit una influència econòmica i política indiscutible malgrat ser el client número 116 de les exportacions franceses i el seu proveïdor número 67 (Banc Mundial, 2018). El llegat més perdurable del colonialisme gal és el franc CFA (Comunitat Financera Africana), una moneda abans vinculada al franc francès i ara a l’euro a través del tresor francès. Aquesta moneda atorga a França l’hegemonia monetària sobre diversos Estats africans, entre els quals es troba Níger. A més, Níger compta amb quantitats importants d’urani claus per a mantenir operant les 56 centrals nuclears que proporcionen aproximadament el 70% de l’energia consumida en territori francès (Ritchie i Roser, 2020), on es necessiten aproximadament 8.000 tones d’urani cada any de les quals el 20% s’extreu a Níger a través de Areva (prèviament Orano), empresa el principal accionista de la qual és el govern francès (Le Monde, 2023).

Com en la veïna Txad, França ha mantingut bases militars en la seva tradicional esfera d’influència coneguda com Françafrique, on ha mantingut un nexe neocolonial en tota l’Àfrica subsahariana que ha englobat vincles i aliances econòmiques, polítiques, de seguretat i culturals durant dècades. En aquest sentit, com en altres parts de l’Àfrica subsahariana, els assessors militars i governamentals de París han impregnat també les successives administracions nigerines, sense oblidar la que acaba de ser deposada. A Níger, França ha mantingut una guarnició de 1.500 soldats, així com una base aèria amb avions de combat i drons d’atac en la qual suposadament anava a ser el nou centre de comandament per a les operacions franceses i europees al Sahel. Malgrat l’aparent col·lapse d’aquest model, tot això és un recordatori contundent que, malgrat un llarg i sagnant període de descolonització, França ha tractat de conservar una influència de tipus neocolonial que comença a mostrar símptomes d’esgotament i sobretot, de cansament i saturació per part de les poblacions y elits locals.

La història política de Níger per tant, és convulsa. Hamani Diori va ser escollit com a primer president en 1960, establint una dictadura de partit únic (MNSD-Nassara) enderrocada per un cop d’estat en 1974 pel cap de l’Estat Major, el tinent coronel Seyni Kountché. Després d’aquest esdeveniment, Níger va entrar en la seva primera era de dictadura militar, amb Kountché al capdavant. Al 1991, després de la mort de Kountché quatre anys abans, el cap de l’Estat major Ali Seibou, a causa de l’agitació estudiantil i l’assalt dels tuaregs a Tchin-Tabaraden es va veure forçat a convocar la Conferència Nacional Sobirana (29 de juliol a 23 de novembre de 1991). Aquest fet va propiciar la convocatòria d’eleccions democràtiques en 1993, proclamant com a president a Mahamane Ousmane fins que al 1996 Ibrahim Baré Maïnassara es va alçar amb el control mitjançant un altre cop d’estat militar.

A causa de l’inestabilitat política des de l’inici de la democràcia multipartidista del 1993, el país ha tingut cinc constitucions i un govern civil interí (1991-1993), tres períodes de governs civils (1993-1996, 2000-2009 i 2011-2023), un període de govern militar (1996-1999) i dos governs militars interins (1999 i 2010-2011).

Al 2011 es va restablir el règim constitucional (VII República) amb Mahamadou Issoufou i el seu partit, el PNDS-Tarayya, sent el candidat més votat al 2011 i de nou al 2016, aquestes últimes eleccions celebrades en circumstàncies controvertides. Al 2021, Mohammed Bazoum (PNDS-Tarayya) va ser escollit president de Níger en guanyar les eleccions amb el 39,3% del vot, assumint la presidència malgrat les denúncies de frau electoral per l’oposició i sota l’amenaça d’un possible cop militar. El 26 de juliol de 2023, el president Bazoum va ser deposat en un cop militar dirigit pel seu guàrdia presidencial. El cap de la guàrdia presidencial que va destituir el president Bazoum és el general Abdourahmane Tchiani, també conegut com a Omar Tchiani. El general Tchiani ha estat al comandament de la guàrdia presidencial des de 2011 i va ser promogut al rang de general en 2018 per l’expresident Issoufou. Després dels últims esdeveniments, la junta militar sorgida de l’últim cop militar, el Conseil National pour la Sauvegarde de la Patrie (CNSP), ha nomenat com a nou primer ministre l’ex ministre d’Economia Ali Mahaman Lamini Zein.

Níger s’enfronta a amenaces terroristes en la majoria de les seves fronteres. Les extenses fronteres de Níger i les regions desèrtiques escassament poblades són els principals punts on el crim organitzat i les organitzacions terroristes ataquen i recluten entre poblacions i ètnies on l’accés als serveis governamentals és feble i les oportunitats econòmiques insignificants. Si bé el Govern de Níger és membre de la Força Multinacional Conjunta (MNJTF per les seves sigles en anglès) a la Conca del Llac Txad i del G-5 Sahel, els esforços de Níger per a lluitar contra el terrorisme i la inseguretat es veuen dificultats per les seves reduïdes forces de defensa, la ineficaç coordinació entre els serveis de seguretat, les mancances pressupostàries i la inestabilitat a Burkina Faso, Txad, Líbia, Mali, Nigèria i la conca del llac Txad (Departament d’Estat, 2021). Entre els grups terroristes actius a Níger es troben ISIS-GS, Boko Haram, ISIS-WA (escissió de Boko Haram) i JNIM, aquest últim una amalgama de la branca sahariana de AQMI, al-Mourabitoun, Ansar al-Dine i el Front d’Alliberament de Macina.

Durant l’última dècada, s’ha donat per descomptat, especialment a Occident, que Níger està menys pressionat per grups armats que els seus veïns Mali o Burkina Faso. No obstant, el país no està exempt de riscos: cap al sud, els militants jihadistes avancen en els estats riberencs i l’augment significatiu de les seves activitats als països fronterers, com Benín, on els vincles entre els grups del Sahel i Nigèria s’estan veient reforçats, podria reduir l’espai geogràfic entre els diferents escenaris de conflicte i ampliar l’àrea d’acció dels diferents grups armats que operen a la regió.

És important destacar que l’Estat nigerí no està exempt de responsabilitat respecte a l’augment de la inseguretat i la violència armada. En 2020, les atrocitats comeses per l’Estat en el marc d’operacions militars es van alternar amb atrocitats massives comeses per ISGS (ACLED, 2021). Des de principis de 2021, el país s’ha caracteritzat per una gran inestabilitat: es calcula que militants que es creu que són del ISGS han matat a 390 persones en diverses parts de la regió de Tillaberi i la veïna Tahoua, territoris limítrofs amb la veïna Mali. La majoria de les morts registrades es van deure a una sèrie d’homicidis a gran escala dirigits contra civils d’ètnia djerma i tuareg. El nombre de persones assassinades pel ISGS representa el 66% de totes les morts per violència política organitzada a Níger en 2021, i aproximadament el 79% de les víctimes mortals de la violència dirigida contra civils (ACLED, 2021).