Nicaragua

Nicaragua pateix una greu crisi política i social des de principis de 2018. El país ha viscut nombroses manifestacions contra el Govern i el seu intent de reformar la seguretat social, així com per la denúncia de violacions de drets humans per part de la policia i de grups armats fidels al president Ortega.

Es pot observar una regressió en matèria de drets huamns, especialment pel que fa a la llibertat d’expressió i de manifestació, així com de llibertat de premsa, perquè s’impedeix la crítica i denúncia de les vulneracions de drets que es viuen al país. Per altra banda, la Constitució reconeix la llibertat de pensament, de consciència i religió però, per contra, la pena de mort segueix establerta dins la legislació del país, tot i no haver-se fet cap execució des del 2005.1

A més a més, tot i que la Constitució i la llei prohibeixen la tortura i altres càstigs o tractes cruels, inhumans o degradants, hi va haver informes versemblants de forces de seguretat torturades i agredides físicament. Al juny 2019, l’agència de drets humans del govern, la Comissió de Drets Humans d’Uganda (UHRC), va dir en el seu informe anual que les denúncies d’ús de tortures per part d’agències de seguretat era la queixa més habitual que va registrar. Va informar que la detenció preventiva i la detenció prolongades més enllà de la durada obligada legalment sovint conduïen a la tortura dels sospitosos, ja que les agències de seguretat pretenien coaccionar una confessió o declaracions incriminant de les persones detingudes.2

Segons Humans Rights Watch, el govern va continuar minant la llibertat d’expressió imposant noves regulacions als bloggers i als propietaris de llocs web. El 2019, el govern va introduir noves regulacions que exigien als operadors en línia que sol·licitessin l’autorització per allotjar blocs i llocs web o s’arriscaven al tancament. El govern també va censurar els mitjans de comunicació i va detenir arbitràriament persones crítiques amb el president.3

Durant les protestes que es duen a terme des de 2018 contra el Govern, més de 300 persones han mort, més de 2000 han estat ferides i centenars han estat detingudes amb nombrosos casos de tortures reportats i de negació a un procés judicial amb garanties. Algunes manifestacions convocades per opositors han estat prohibides i, alhora, el Govern ha dissolt ONGs, mitjans de comunicació i perseguit a periodistes, defensors de drets humans i observadors internacionals1.

S’ha evidenciat l’ús desproporcionat de la força per part de la policia que es va materialitzar en diverses execucions extrajudicials i en maltractament generalitzat, i s’han registrat casos de tortura i violència sexual en els centres de detenció.

Als treballadors dels mitjans de comunicació i als periodistes que van criticar al Govern, així com als mitjans pels quals treballen, se’ls van prohibir les publicacions i emissions radiofòniques, es va accedir sense autorització als seus domicilis i van ser objecte d’atacs cibernètics, i se’ls van decomissar materials impresos, pel·lícules i gravacions d’àudio, entre altres accions vulneradores dels seus drets. El 21 de desembre de 2018, després que la policia registrés la seu de l’estació de televisió 100% Noticias, Miguel Mora, propietari i director d’aquest mitjà de comunicació —que havia estat amenaçat de mort per la policia— i Lucía Pineda, directora de notícies, van ser arrestats i acusats d’incitació a l’odi i delictes relacionats amb el terrorisme, sense comptar amb suficient evidència probatòria. Se’ls va posar en llibertat l’11 de juny de 2019, després d’haver estat detinguts durant més de cinc mesos en condicions difícils, com ara la reclusió en règim d’aïllament, i sense les degudes garanties processals. El 15 de maig de 2019, a l’EPU de Nicaragua, el Govern va declarar que cap periodista havia estat empresonat per exercir la seva llibertat d’expressió. Segons fonts no governamentals, a 8 de juliol de 2019, havien fugit de Nicaragua uns 100 periodistes (70 homes i 30 dones).

Des del juny de 2018 la comunitat LGTBIQ ha encapçalat les manifestacions en contra del Govern d’Ortega que s’ha mostrat totalment homòfob i, des de llavors, han estat un dels col·lectius que més ha patit la repressió. Segons entitats que defensen els drets d’aquesta comunitat, almenys 8 persones han mort a Nicaragua pel context de repressió actual. Denuncien haver patit per part de les autoritats amenaces, persecucions, atacs físics i sexuals i detencions arbitràries, entre altres. El juny del 2019 van poder realitzar la marxa de l’Orgull després de 16 anys sense poder fer-la a conseqüència de la repressió1.

Amb l’actual crisi política i social més de 80.000 persones ha sortit de Nicaragua. D’aquestes, unes 68.000 han anat cap a Costa Rica, mentre que molts altres han demanat asil a Panamà, Estats Units, Espanya o Mèxic1.

A Nicaragua immigrants i refugiats pateixen nombroses vulneracions dels seus drets. Per exemple, es va constatar la mort d’entre 10 i 12 migrants irregulars haitians que es trobaven en trànsit a aquest Estat, l’ús indegut de la força és habitual per part dels membres dels cossos de seguretat militars i de la policia de Nicaragua en afrontar la situació de milers de migrants cubans i haitians, així com de migrants procedents de països africans, que intenten travessar la frontera entre Costa Rica i Nicaragua de camí cap als Estats Units d’Amèrica, especialment als primers mesos de 2020.