Myanmar

L’origen ètnic, l’afiliació política i la creença religiosa han estat i són motiu de discriminació i violència a Myanmar. També s’han registrat violacions de drets com l’esclavitud sexual, matrimonis forçosos, segrestos per part de soldats i violència sexual d’extrema crueltat. Hi ha documentats atacs amb resultat de morts contra budistes i hindús. A la comunitat rohingya se li han cremat les cases i propietats i han patit assassinats indiscriminats i selectius de població civil. Per altra banda, el conflicte ha afectat la seguretat alimentària de la població, que passa per una situació severa al país.

La necessitat d’enfrontar els problemes de drets humans, profundament arrelats en l’estat d’Arakan, suposa una dificultat important per al nou Govern però també una oportunitat donada la considerable atenció que aquesta qüestió ha suscitat nacionalment i internacional. No obstant això, tot just s’han fet intents per encarar, des del punt de vista estructural, les greus preocupacions de drets humans sobre el terreny. Parlem del segon estat més pobre de Myanmar i afronta problemes de desenvolupament social i econòmic de llarga data que afecten totes les comunitats. Entre aquests, cal esmentar especialment la malnutrició, els baixos ingressos, la pobresa i la infraestructura deficient, agreujats pels perills naturals.

Gairebé quatre anys després del primer esclat de violència a 2012, segueix havent-hi prop de 140.000 desplaçats interns a Arakan, majoritàriament musulmans. Per aconseguir la pau i la reconciliació, és essencial que els drets humans ocupin un lloc prioritari en totes les actuacions humanitàries i en favor del desenvolupament.

A Myanmar hi ha una legislació discriminatòria contra la comunitat LGTBI. L’homosexualitat és il·legal i està penalitzada, les detencions arbitràries són habituals per part de la policia i sovint pateixen violència en ser detingudes, especialment les persones transgènere. Pel que fa a la societat civil, es van obrint a poc a poc pas les activitats públiques en relació amb els drets LGBTI i des dels últims anys se celebra la desfilada de l’Orgull.

La violència sexual contra les dones ha estat present durant tot el conflicte i s’ha usat com a tàctica de guerra, terrorisme, tortura i repressió. Sovint les dones i nenes han estat separades dels homes per parts de Forces Armades i grups armats per a ser sotmeses a violència sexual i física, fins i tot han patit mutilacions. La discriminació de gènere al país és considerada una de les més altes al món.
Hi ha actes de violència sistemàtics i generalitzats dirigits específicament contra les dones i les nenes de la comunitat Rohingya durant les «operacions de neteja», dutes a terme per les forces de seguretat militars. Es perpetraren després dels atacs del 25 d’agost de 2017 contra llocs fronterers de nord de l’estat d’Arakan, que van causar el desplaçament massiu a Bangladesh de més de 745.000 membres de la comunitat rohingya.
Aquests actes de violència sexual contra les dones i les nenes van incloure casos de violació, violació col·lectiva, esclavitud sexual, despullament per força, humiliació sexual, mutilació i agressió sexual.

És un dels països amb més desplaçaments interns i persones refugiades al món. De fet, la comunitat rohingya ha estat la que més ha patit aquest fenomen. A causa de l’escalada de violència i la continuació de la inseguretat s’ha impossibilitat el retorn al lloc d’origen de centenars de milers de persones. Un gran percentatge de refugiats de Myanmar està a Bangladesh.

Els rohingyes són una minoria musulmana apàtrida a Myanmar. El seu últim èxode va començar el 25 d’agost de 2017, quan va esclatar la violència a l’estat d’Arakan, a Myanmar, cosa que obligà a més de 723.000 a buscar protecció a Bangladesh. La majoria hi va arribar en els primers tres mesos de la crisi i s’estima que 12.000 van fugir al país veí durant el primer semestre del 2018. La gran majoria que hi arriba són dones i nens, i més del 40% són menors de 12 anys. Molts altres són persones grans que requereixen ajuda i protecció addicionals. No tenen res i ho necessiten tot[7].

S’ha constatat la situació d’uns 596.000 rohingyes apàtrides que romanen al nord de l’estat d’Arakan, dels quals més de 120.000 s’han vist desplaçats recentment. A més, la contínua arribada de refugiats rohingyes a Bangladesh fins al desembre de 2018 i els seus testimonis porten a Comitè a concloure que les dones i les nenes segueixen enfrontant-se al risc de violència per raó de gènere, inclosa violència sexual.

Al seu torn, hi ha disposicions discriminatòries i obsoletes que figuren en la Llei de Ciutadania de 1982 i els múltiples procediments de verificació de la nacionalitat aplicats al nord de l’estat d’Arakan, que han donat lloc a la privació de la nacionalitat de dones i nenes de la comunitat Rohingya i les han deixat en situació d’apatrídia. També els membres de l’ètnia Rohingya, incloses les dones i les nenes, que es van negar a identificar-se com «bengalís» han estat exclosos arbitràriament dels procediments de verificació.

La corrupció segueix sent una situació generalitzada a l’Estat part i s’agreuja per l’ús indegut de fons públics que podrien afavorir el compliment dels drets de l’infant. Hi ha múltiples formes de discriminació que persisteixen a l’Estat part, especialment contra les nenes i contra els infants en situació vulnerable i desfavorida, com els que pertanyen a grups ètnics i religiosos minoritaris (inclosos els nens de la comunitat rohingya), de zones aïllades i frontereres, desplaçats interns, del carrer, afectats pel VIH / SIDA, amb discapacitat, orfes i en situació de pobresa.
S’han identificat presumptes casos de tortura de nens presoners polítics i casos de nens víctimes de tractes o penes cruels, inhumans o degradants durant la seva detenció.