Myanmar
Context
La història recent de Myanmar, després de la colonització britànica (1885-1948), s’ha vist marcada per les nombroses tensions internes entre els diversos governs militars que han controlat i reprimit el país durant dècades (1962-2011), i els moviments insurgents d’oposició, molts de caràcter ètnic.
Després de diversos intents fallits de democratització del país i de comicis fraudulents, finalment, les eleccions del 2015 van representar un punt d’obertura, malgrat que els militars es van assegurar la presència als principals òrgans de representació. Tot i així, líders opositors represaliats, com la premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi —privada de plena llibertat durant quinze anys—, van poder accedir al govern.
Una de les prioritats del nou executiu era abordar la qüestió dels moviments i insurgències ètniques violentes arreu del país per avançar cap a un procés de pacificació. Però el 2016 i 2017 va haver de fer front al ressorgiment de la violència contra la població musulmana de Rakhine, els rohingyes, de mans de la policia i de l’exèrcit, que responia a alguns atacs previs realitzats per militants del grup armat rohingya ARSA. La resposta brutal dels militars va derivar en una greu crisi humanitària i en múltiples vulneracions de drets humans. Es van denunciar violacions, pallisses, assassinats, incendis i saquejos realitzats per les forces de l’ordre. Es calcula que més de 800.000 rohingya van haver de marxar del país —la majoria cap a Bangladesh— des que van començar els atacs.
La comunitat internacional va condemnar de forma contundent els atacs i també la feble resposta del govern de Myanmar davant la gravetat de la situació. Aquests fets van posar de manifest la gran fragilitat dels avenços de la transició política dels darrers anys, liderada per Aung San Suu Kyi, i el paper central que volen seguir tenint les forces armades a Myanmar, així com la incapacitat dels poders civils de controlar-les.
D’altra banda, la crisi de Rakhine pot comportar un efecte negatiu en el procés de pau que s’està duent a terme amb un gran nombre de grups opositors armats que de moment s’ha materialitzat en un acord d’alto el foc d’abast estatal i en la celebració de la Conferència de Pau coneguda com “Panglong Segle XXI”.
El 15 d’octubre de 2015 es va signar un acord nacional d’alto el foc entre el Govern i vuit grups armats. Aquest va seguir a la signatura, des de 2011, d’acords bilaterals d’alto el foc amb 14 grups ètnics armats. No obstant això, continuen els enfrontaments violents en algunes regions de Myanmar, inclosos els estats de Kachin i Shan, així com els estats de Chin, Arakan i Karen.
A més, s’ha verificat el conflicte entre dos grups ètnics, l’Exèrcit d’Alliberament Nacional Ta’ang i el Consell de Restauració de l’Estat Shan -un dels signataris de l’acord nacional d’alto el foc- en l’estat de Shan. El conflicte va sorgir el novembre de 2015 i recentment s’ha intensificat.
Més enllà de l’evident empremta que han tingut en un país amb règim militar durant molts anys, el pes de les Forces Armades a Myanmar és molt considerable. De fet, tot i que formalment va reduir-se el seu poder amb la Constitució de 2008, a la pràctica mantenen una notable influència: en l’entramat institucional, en la presa de decisions polítiques i en el control i gestió d’importants sectors econòmics del país.
Lògicament això s’ha traduït en una forta inversió en despesa militar. Tot i que, en termes absoluts no és molt rellevant, si ho és en relació amb la seva despesa pública i al PIB, molt superior a altres països del seu entorn o països econòmicament més pròspers.
Pel que fa al comerç d’armes, Myanmar és un actiu comprador d’armes —principalment, comprades a la Xina, Rússia i Índia—. Segons dades del SIPRI, Myanmar ocupa la 33a posició en la llista dels principals països compradors d’armes al món durant el període 2015-2019.
L’any passat la Missió Internacional Independent d’Investigació sobre Myanmar (FFM) va completar un informe de 444 pàgines en què es documentaven les atrocitats perpetrades per les forces de seguretat contra la minoria ètnica rohingya d’aquest país.1
NOTES
[3] Yemen: Comienza con éxito la retirada de los rebeldes hutíes del. (2019, 17 maig). Noticias ONU.
[1] Un informe que vuelve a los rohingyas de Myanmar: la notificación más importante. (2019, 3 juny). Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans. + https://www.ohchr.org/EN/HRBodies/HRC/MyanmarFFM/Pa
Altres països: