Mèxic

El Poble Yaqui; la històrica defensa de l’aigua i la terra front l’espoli.

La tribu Yaqui és un poble mil·lenari i ancestral ubicat  al Nord-oest de l’Estat de Sonora, al Nord de Mèxic. La tribu està conformada per vuit pobles; els Vicam, Pótam, Tórim, Bácum, Cócorit, Huirivis, Belem i Rahum, que políticament i socialment s’organitzen a través d’una forma pròpia de govern que combina l’existència d’una autoritat civil  amb una autoritat tradicional. El territori de la tribu se situa a un espai geogràfic singular marcat per el riu Yaqui i delimitat també per la Serra Mare Occidental, la Serra de Bacatetet i per una amplia costa que bordeja l’oceà Pacífic.   Històricament els yaquis han estat vinculats a l’aigua del riu tant des d’un punt de vista cultural i econòmic com des d’una vessant mitològica i de cosmovisió ja que forma part del seu mite fundacional com a poble.

Al 1940 el president mexicà Lázaro Cárdenas els va reconèixer, mitjançant un Decret, la restitució i titularitat del territori així com els va otorgar el 50% de l’aigua del caudal del Riu Yaqui. La lluita històrica per garantir la seva integritat territorial, els seus drets com a poble així com la defensa de l’aigua, ha portat a la Tribu Yaqui a enfrontar-se a múltiples intents d’espoli des de molts segles enrere per part de diferents actors que han amenaçat la seva existència, des dels colonitzadors espanyols o el propi estat mexicà  a les empreses transnacionals i al crim organitzat que actualment operen amb connivència dels poders polítics i econòmics del país.

 

L’any 2010,  Yaquiel govern de Sonora va anunciar la construcció de l’Aqüeducte Independència dins d’un pla denominat “Sonora Sistema Integral”. Aquest projecte pretenia desviar 75 milions de metres cúbics d’aigua anuals de la part alta del riu cap a una altra conca hidrològica que abastiria la capital de Hermosillo, sota la justificació que aquesta estava necessitada d’aigua. Aquesta obra es va començar sense que la tribu fos degudament consultada ni informada i, per tant, sense que pogués emetre el seu consentiment.

Organitzacions com el Centro Mexicano de Derecho Ambiental – CEMDA- al 2011 senyalaven que aquest projecte generaria greus alteracions als patrons hidrològics de la regió i també a les zones humides properes al riu posant en ric  posant en ric la Regió Terrestre Prioritària Bapiste – El Tigre.

 

Cap dels processos que es van dur a terme: concessió de l’aigua per part de la Comisión Nacional del Agua, la publicació de la licitació i el procediment d’avaluació d’impacte van complir amb els requisits establerts per la llei tal i com es desenvolupen al Conveni 169 de l’OIT.

Donades aquestes circumstàncies, els Yaquis van presentar diversos recursos d’empara que van guanyar tot i que les autoritats federals les van recórrer. La victòria jurídica més rellevant va ser la Sentencia de 8 de maig de 2013, on la Suprema Corte de Justícia de la Nación (SJCN), màxim òrgan jurisdiccional, exhortava a paralitzar la construcció fins que el procés de consulta i informació es realitzés d’acord amb la legislació vigent. No obstant això, l’Estat de Sonora, amb la connivència del govern Federal, va fer cas omís, violant la resolució judicial, i va procedir  amb la construcció de l’aqüeducte.

Malgrat no operar al màxim de la seva capacitat, els efectes devastadors ja s’han fet palesos al territori. S’han construït més de 137 km de canonades que desvien l’aigua i que han fet que la terra cultivable s’hagi reduït de forma dràstica, passant de 45 mil a 18 mil hectàrees, de les quals 7 mil hectàrees que abans eren altament productives en l’actualitat hagin quedat impracticables.

Mario Luna,  portaveu del poble Vicam, denunciava que és fals que aquesta aigua serveixi per abastir a la població d’Hermosillo, ja que les instal·lacions no arriben a comunicar amb la xarxa d’aigua potable, sinó que abasteixen al parc industrial i només han generat benefici per les grans industries, les empreses mineres i grans empreses agroindustrials.

El descens dràstic en el volum d’aigua, tant superficial com subterrània, ha tingut uns clars impactes sobre el medi ambient, el més notable segurament sigui la pèrdua de flora i fauna essencial per la subsistència dels Yaquis, com molts espècimens de peixos, de cabirols o el “frijol carazo” que han pràcticament desaparegut. Més enllà dels d’aquests greus efectes, un altre dany especialment rellevant és l’impacte en la salut dels habitants de la regió que s’ha vist greument afectada. L’aigua subterrània extreta dels pous és l’única a la que tenen accés i diversos anàlisis han determinat que conté metalls pesats com l’arsènic i el plom en altes concentracions. També s’hi ha trobat altres contaminants químics com el glifosat i altres pesticides utilitzats per les empreses agroindustrials.

A part de l’Aqüeducte, la resistència ha continuat enfront la construcció del Gasoducte de Sonora i altres projectes com explotacions mineres i la construcció d’una carretera, els quals també es van construir violant el dret de consentiment previ, lliure i informat.

Mario Luna i altres portaveus del Poble Yaqui han denunciat la connivència i la corrupció dels poders institucionals davant de les vulneracions de drets humans i ambientals que tenen lloc per l’espoli dels recursos naturals, especialment de l’aigua. També han assenyalat com el crim organitzat entra a formar part d’aquesta triangulació, ja que a través d’ell les empreses, sobretot les mineries, han trobat la manera perfecte d’exercir terrorisme psicològic sobre els habitants i generar desplaçaments forçats de la població per actuar de manera impune.

La resposta a la forta mobilització social enfront aquests projectes extractius ha estat  la persecució judicial i criminalització dels líders comunitaris. Al 2014 tant el mateix Mario Luna com Fernando Jiménez, membre indígena de la tribu, van ser detinguts. Organitzacions internacionals, com Amnistia Internacional, van manifestar la seva preocupació, denunciant que darrera d’aquestes detencions hi podia haver motivacions politicoeconòmiques en resposta al seu activisme en defensa de l’aigua i el territori.

Les desaparicions, amenaces, els segrestos i els assassinats han estat  constants des que la tribu Yaqui es va alçar contra l’Aqüeducte Independència, però en els darrers anys s’han intensificat. Especialment durant els primers sis mesos del 2021, la violència s’ha incrementat de forma preocupant: tres líders comunitaris – Agustín Valdez, Tomas Rojo Valencia i Luis Urbano – han estat assassinats. El 14 de juliol de 2021, 10 yaquis van ser víctimes de desaparició, i es van localitzar  les restes humanes de només 5 d’ells.

La persecució, la repressió i la violència no només van dirigides a les autoritats comunitàries i als portaveus, si no que s’estén a totes les persones de Poble Yaqui. Es calcula que entre el 2018 i 2020  un total de 1227 yaquis han estat víctimes de desaparició forçosa, tot i que la xifra no és fidedigna, ja que moltes de les agressions i violacions de drets fonamentals no es denuncien per  a patir conseqüències. La violència cap els membres de la comunitat es produeix a través d’accions de diversa naturalesa. Engloben violència física, amenaces, desaparicions, detencions , la no  adjudicació de places públiques.