Mèxic

Des de 1940, l’estat Mexicà ha viscut un procés fortament marcat per la transició a un model econòmic neoliberal. Aquest va començar amb el desenvolupament d’activitats tals com les exportacions de petroli  i es va consolidar a través de la creació de màquiles a la regió frontissa amb Estats Units; mà d’obra barata mexicana per proveir de productes i recursos energètics al país nord-americà. Mèxic, en aquest sentit, es va convertir en un laboratori experimental on EUA aplicava la seva doctrina neoliberal i s’aprofitava de l’existència d’un model polític amb un sistema de partit únic hegemònic que si bé es podia concebre com que generava certa estabilitat política, en realitat exercia un fort control social i va suposar l’inici d’un procés de jerarquització de l’Estat.

No obstant, el tarannà conservador en matèria de política interior contrastava amb el posicionament en política internacional en qüestions com el recolzament a Cuba i la condemna a la dictadura franquista.

La doctrina neoliberal i la debilitat d’un sistema polític que distava molt de ser una democràcia real van servir per cimentar un model socioeconòmic on els interessos de les potencies estrangeres i de les elits polítiques i caciquistes nacionals prevalien sobre les millores de les condicions de vida dels i les mexicanes. Als anys 80, la desigualtat econòmica a Mèxic havia incrementat exponencialment; 27 homes controlaven el 28,5% del PIB total del país. L’extrema desigualtat a Mèxic entre pobres i rics no ha variat gens, les últimes dades ens diuen que el 1% més ric concentra el 29% de la riquesa del país.

En aquest context es va negociar el Tractat de lliure comerç d’Amèrica del Nord, conegut com a NAFTA per les sigles en anglès. Al mateix temps que entrava en vigor, el dia 1 de gener de 1994,  l’exèrcit zapatista de alliberació nacional ( EZLN)  format per indígenes, es va alçar en 11 municipis de Chiapas contra la violència institucional, el racisme que patien els i les indígenes, la falta de democràcia i enfront un model econòmic neoliberal que generava una desigualtat social extrema. Però sobretot s’alçaven contra un Estat que feia anys tractava de destruir la seva identitat i aniquilar el seu model de vida. El moviment era feminista i es va concebre en lògica internacionalista. Les dones han tingut un rol significatiu en el lideratge del moviment. Tot i que la l’alçament armat va durar un temps determinat la lluita zapatista segueix vigent actualment i les bases civils del moviment son les que han articulat les comunitats autogestionades sota el lema de “ manar obeint”.

Respecte el context en matèria de drets humans, aquest s’ha caracteritzat en els darrers anys  per una greu crisis d’inseguretat i violència sociopolítica vinculada a la “ guerra” contra el narcotràfic que es va iniciar durant la presidència de Felipe Calderón al 2006. Des d’aleshores les greus violacions de drets humans han resultat respondre a un patró sistèmic i generalitzat a tot el país  que no ha patit variacions amb  els canvis de govern de 2012 – Peña Nieto- ni de 2018 amb l’actual President López Obrador.

Les desaparicions forçades, les execucions extrajudicials, la tortura, les fosses clandestines, la militarització de certes regions i el desplaçament forçat intern s’han convertit en violacions sistemàtiques de drets fonamentals que han conduït a una situació de tensió social i política que ha portat a Mèxic a ser considerat com un dels països que concentra més homicidis de tot el món. En alguns regions, el crim organitzat disputa el monopoli de la violència al propi Estat mexicà. Des de l’inici de la guerra contra el narcotràfic segons dades oficials s’han registrat més de 300.000 homicidis. Al 2020 es van registrar 35.484, 133 menys que al 2019 segons el Sistema Nacional de Seguretat Pública i en els últims 5 anys els homicidis dolosos amb armes de foc s’han incrementat un 135%. En aquest sentit els principal target són opositors, defensores de drets humans, periodistes i advocats que també pateixen hostigament, extorsions i segrestos.

Davant d’aquesta situació el govern mexicà  ha dut a terme una política en matèria de seguretat ciutadana i lluita contra al narcotràfic que diverses organitzacions nacionals entre les quals la Comissió Nacional de Drets Humans han criticat fermament per suposar una militarització de les polítiques de seguretat pública.

L’Alt Comissionat de Nacions Unides va fer una crida a l’estat mexicà a rebutjar el projecte de llei de seguretat interior ja que el rol atorgat a les forces militars suposaria un retrocés a la protecció dels drets humans degut a la inexistència de mecanismes de control i rendició de comptes. L’exèrcit- a part d’altres grups del crom organitzat- s’han convertit en un actor estatal que perpetra violacions de drets humans.

Altres aspectes a tenir en consideració i que permeten dimensionar on es situa el país és que Mèxic ,segons les últimes dades, es situa en la posició 74 de 189 pel que fa al Índex de Desenvolupament Humà- IDH- presentat per Nacions Unides al 2019.

Pel que fa al l’Index de Percepció de Corrupció que publica anualmentl’organisme Transparència Internacional, al 2020, Mèxic es situava en la posició 124 d’un total de 180.