Iraq
Context
Directa o indirectament, l’Iraq ha estat protagonista de molts dels fets clau de la regió on es troba situat, com ara la guerra amb Iran, la Guerra del Golf i la invasió de Kuwait o la situació del Kurdistan. Hereu d’una civilització històrica, Iraq accedeix a la independència, amb certes limitacions, a principis del Segle XX. Un seguit de cops d’Estat, insurreccions i revoltes definiran els primers anys des d’aquesta independència. A la segona meitat, del Segle XX, concretament l’any 1958, una revolta liderada per militars d’inspiració baasista [1] posa fi a la monarquia i declara la República d’Iraq.
L’ascens de Saddam Hussein, el 1979, marcarà el futur del país. El seu mandat es caracteritzarà per combinar modernització i reformes socials amb una creixent repressió interna, amb acusacions de genocidi i ús d’armes químiques. Per una banda, les reivindicacions del poble kurd i, per l’altra, la tensió entre la majoria xiïta i la minoria sunnita (al poder) seran sempre presents en les diverses crisis a l’Iraq.
Confiat, i aspirant a consolidar ràpidament el seu lideratge a la regió, Saddam iniciarà el 1980 una guerra amb l’Iran. La guerra durarà 8 anys i provocarà un milió de morts.
El 1991 augmentarà el seu protagonisme i, a la vegada, la seva debilitat i pèrdua de confiança de molts països occidentals (abans parcialment aliats), amb la invasió de Kuwait. Una coalició internacional el doblegarà i, en acabat, li imposarà dures sancions.
Després dels atacs a les torres bessones de Nova York, els EEUU atacaran l’Iraq al 2003, acusant-lo de posseir armes de destrucció massiva i tenir connexions amb Al-Qaida. Ni una cosa ni l’altra eren versemblants però la guerra tindrà, entre d’altres conseqüències, la fi del règim i, per tant, de Saddam Hussein. L’ocupació i la seva posterior gestió va ser llarga, cruenta i complexa. A la tensió oposició–règim s’hi superposa (no sempre de forma coincident) la tensió pro-anti-ocupació estrangera. Tot plegat amanit per les expectatives de les diverses confessions (xiïtes i sunnites) i grups ètnics (kurds) en el nou escenari. El buit de poder, les dificultats d’integració i la sensació de greuge per part dels perdedors de la guerra seran un caldo de cultiu perquè el jihadisme hi arreli, primer amb Al-Qaida i després amb l’ISIS [2], que el 2014 des de Mossul va proclamar l’Estat islàmic, comprenent part d’Iraq i de Síria [3].
NOTES
[1] La ideologia baasista combina el socialisme àrab – amb el marxisme com a base, el nacionalisme- amb èmfasi en l’alliberament del control estranger i el panarabisme – o la unitat del poble àrab.
[2] Sobre els efectes de l’arribada d’ISIS o EI vegi’s
[3] L’Estat Islàmic d’Iraq i del Llevant (EIIL, ISIS per les sigles en anglès) és una organització jihadista suní que té el seu origen en el grup iraquí de Al Qaida, nascut de la invasió norteamericana a l’Iraq— adopta el seu nom actual en 2012.
Altres països: