Iran

La persona amb més poder és el president Ebrahim Raisi, seguit del líder suprem, que no té un termini fixe. Aquest dirigeix les forces de seguretat, les judicials, i les mediàtiques.

Encara que es celebrin eleccions regularment, no es consideren que segueixin els estàndards democràtics, degut a les faccions que es troben dins del govern, ja que tenen un gran control sobre ell, incloent el procés electoral. També es a causa de les limitades llibertats polítiques. Això és a causa de, en part, per la influència que té el Consell de Guardians del país. Aquest és un organisme no escollit pels ciutadans, que desestima tots els candidats que no el segueixen, ja que és considerat l'organisme amb més poder dins l'estat. Aquest es troba controlat pels conservadors i pel líder suprem. Aquest veta a tots els candidats del parlament, la presidència i l’Assemblea d’Experts. Normalment, el consell rebutja totes aquelles candidatures que no es consideren lleials al que estableix el govern. Com a conseqüència, els ciutadans es troben amb poques opcions entre les quals escollir. És per això que, es considera que el sistema electoral d’Iran no segueix els estàndards democràtics internacionals.

El poder recau sobre el líder suprem del país, l'Ajatollah Ali Khamenei, i totes aquelles institucions, que no han estat escollides democràticament, que estan sota el seu control. Totes aquestes institucions, entre les quals es troben les forces de seguretat i judicials, tenen un paper molt important, ja que imposen reseccions sobre las llibertats socials.

Per altra banda, només estan permesos aquells partits que segueixen la ideologia de l’estat, així que tots aquells partits que tenen ideologies diferents de les de l'estat , els hi és molt difícil, o impossible, poder presentar-se a les eleccions. A més, es considera que les eleccions, tant dels votants com dels polítics, es veuen influenciades per les institucions imposades.

La corrupció és permanent en el país i la transparència del sistema de govern és extremament limitada. Els mitjans de comunicació es veuen directament afectats.

El sistema polític es troba sota el domini d’un islamisme polític que suposa una lectura tradicionalista del rol de gènere i molt restrictiva dels drets de les dones. Les dones es troben sense representació política i, tot i que el 2021 es va escollir a Ensieh Khazali com a vicepresidenta pels assumptes de gènere i familiars, no es va nominar a cap dona per formar part del gabinet del govern. Encara que tinguin dret a vot i a presentar-se a les eleccions, la seva representació política s'ha vist molt limitada.

Es troben amb restriccions per sortir del país. A més, tenen prohibit estar en alguns llocs públics i, per viatjar necessiten el permís dels seus pares o marits.

Per altra banda, encara que es consideri que l’educació a les dones ha avançat en el país, encara es poden trobar amb dificultats depenent dels estudis que s’escollin i al mercat laboral.

Al setembre de 2022, Mahsa Amini, una jove de 22 anys, va morir sota la custodia de la policia moral de l’Iran. La Masha va ser empresonada per no portar ben posat el vel mentre passava uns dies a Teheran. Segons informes d’associacions de drets humans com Haalvsh, Amini va ser sotmesa a una “brutal pallissa” per part de les autoritats, el que va acabar en la seva mort.

Com a conseqüència, es va desencadenar un gran nombre de protestes per tot el país i arreu del món, exigint justícia per la noia i llibertats personals i polítiques. Les protestes van augmentar i es van estendre a nivell nacional.

En general, les llibertats socials estan restringides a Iran, però sobretot les dones són les que es veuen més afectades, ja que estan obligades a seguir unes normes, entre d’altres de vestimenta i d’aparença. Tot i això, s’han vist esforços per defensar els drets de les dones i s’ha intentat lluitar per fer canvis a les lleis per millorar la situació en el país.

Bona part de la ciutadania ha marxat del país des de 1970 cap als Estats Units, generant una gran diàspora per tota la regió, que s’ha vist empitjorada a causa de les sancions econòmiques i a la crisi de la COVID-19. Des de les sancions per parts dels Estats Units del 2018, s’ha vist un augment en la pobresa del país i un gran nombre de violacions dels drets humans, dirigint al país a una rellevant crisi humanitària.

Per altra banda, s’ha pogut observar que Iran ha acollit un gran nombre de refugiats de països del seu voltant, que s’han vist afectats per conflictes i guerres internes. Com per exemple, el conflicte d'Afganistan i el conflicte d’Iraq. És per això que, es podria considerar que el país ha estat més un receptor que un generador de refugiats. Segons ACNUR, gràcies a la seva proximitat amb l’Afganistan i pel seu context estratègic, Iran ha acollit uns 780.000 ciutadans afgans, considerada una de les comunitats de refugiats i migrats més gran del món.