Iran

Iran s’ha considerat un dels majors imperis del món antic, habitada per diverses civilitzacions i cultures. Al segle XIX, es va veure influenciat pel Regne Unit i Rússia, els quals buscaven assegurar els seus interessos geopolítics i comercials en la regió. Aquestes dues potències europees van influenciar en els assumptes interns del país, que, juntament amb les tensions internes ja existents, van dur l’Iran cap a una Revolució al 1905. Com a conseqüència, es va establir una monarquia constitucional que limitava el poder de» Mozaffar ad-Din Shah Qajar, el cinquè xa xiïta de la dinastia Qajar.

Aquesta monarquia constitucional va establir un sistema parlamentari donant als ciutadans certes llibertats i drets polítics. Tot i així, la política del país va experimentar canvis rellevants, com va ser la abolició de la monarquia i la implementació de la República Islàmica de l’Iran.

La monarquia – aliada estretament amb els Estats Units- va anar esgotat la seva legitimitat, cada vegada més contestada per les congregacions religioses, forces polítiques i representants de la societat civil. El 1979 es va produir una revolució que va suposar l’abolició de la monarquia. Iran es va convertia en una república islàmica, sota el control polític de l‘Ajatolà Khomeini.

El 22 de setembre de 1980, es va iniciar el conflicte armat entre Iran i Iraq, que finalitzaria vuit anys després sense un clar vencedor. La font històrica de disputa és el riu Shatt Al-Arab, que fa frontera natural entre els dos països i és una zona rica en petroli. Per tal de resoldre qualsevol disputa fronterera, es va arribar al 1975 als Acords d’Argel, que cinc anys més tard es va veure derrocat per una sèrie d’atacs entre els dos països que va derivar a una invasió. El conflicte arribaria a la seva fi a causa de la pressió internacional, però sense modificacions a les fronteres, que hauria estat la causa principal de la guerra.

Es podria considerar un conflicte molt desigual, ja que s’ha pogut observar que entre els dos països hi havia una gran diferència en la seva grandària territorial i en la seva població. L’Iran tenia un nombre de població més significant, el que també deixava amb desavantatge militar l’Iraq.

En acabar la guerra, es va veure que els costos van ser enormes, sobretot per la crisi humanitària. 260,000 persones es van veure obligades a refugiar-se a altres països y, 3 milions de persones, aproximadament, es van veure forçades a desplaçar-se per dins del país.

A més, el conflicte es va veure agreujat per l’ús d’armament nuclear per part de l’Iran. Per tal de controlar el conflicte, les P5+1 (Xina, Rússia, EUA, França, Alemanya i Regne Unit), juntament amb el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va imposar sancions econòmiques, que en l’actualitat encara perduren, sobretot per part dels Estats Units. Entre aquestes sancions trobem un embargament en les transaccions comercials entre els Estats Units i l’Iran, les quals afecten directament al sector petroler i el financer. Tot i això, amb la nova presidència de Biden, les tensions entre els Estats Units i Iran s’han vist mitigades i s’han dut a terme negociacions a Viena entre ambdós països.

La militarització al país ha estat una qüestió molt rellevant a la seva història, sobretot després de la Revolució Islàmica de 1979. Segons el Banc Mundial, les despeses militars abans de la Revolució significaven el 2’5% del PIB del país.

Per tal de garantir la seguretat del país, Iran va decidir desenvolupar armes nuclears, amb el suport de la Xina i Rússia. Per tal d’aturar i prevenir el seu desenvolupament, des del 2006, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha adoptat diferents requisits, acompanyat de sancions econòmiques, les quals exigeix a Iran la fi d’enriquir urani amb fins de proliferació nuclear. A la vegada, s’han anat impartint mesures restrictives de manera progressiva, per tal de complir els requisits. Per una banda, es va aprovar la Resolució 1696, la qual exigia al país acabar amb totes aquelles activitats relacionades amb l’enriquiment d’urani. Un any més tard, es va implementar sancions contra el país, incloent la prohibició de venta d’armes.

També ha estat acusat per generar tensió i desestabilitzar la regió, donant suport militar i financer a grups i milícies de diferents països com Iraq, Síria, Iemen, etc.,

La militarització present en el país és a causa de la seva política d’autodefensa, que va relacionada amb la percepció d’amenaces regionals i internacionals. En el 2022, el pressupost de la Guardia Revolucionaria Islàmica de l’ Iran, es va duplicar, arribant als 22 milions de dòlars.