Hondures

Conflicte ambiental al Guapinol i les resistència de les comunitats de la municipalitat de Tocoa.

El conflicte ambiental i les resistències no violentes de les comunitats de la municipalitat de Tocoa,- al Bajo Aguán al Departament de Colon, Hondures -, tenen el seu origen en la confrontació de dos paradigmes difícilment compatibles. Per una banda, la implementació de polítiques neoliberals desenfrenades en un espai de corrupció i impunitat, en el que el sector públic està cooptat pels interessos privats que utilitzen les estructures de l’Estat per defensar els seus interessos duent a terme polítiques d’espoli dels recursos naturals i als seus habitants. I d’altra banda, la defensa de la terra, l’aigua i el territori des d’una perspectiva centrada en els drets humans i ambientals, amb el benentès que la defensa del medi ambient és defensar la vida, defensar els drets humans.

El conflicte té els seus orígens al 2013 quan, de forma irregular, es redueix la zona protegida del Parque Nacional Carlos Escaleras (una zona de recàrrega hídrica i la font de 34 rius, inclosos el Cuaca, San Pedro, Guapinol, Ceibita i Tocoa i presa d’aigua per als habitants l’Aguán). Precisament, en la zona que es deixa de protegir del parc natural s’atorguen una sèrie de llicències mineres que es concedeixen a l’empresa Inversiones Los Pinares.

Les persones residents de les zones afectades desconeixen absolutament el projecte fins que no s’inicia la desforestació d’una part del Sector San Pedro, que és el tret de sortida de les obres de construcció de l’explotació minera. La preocupació per l’impacte ambiental, sobre la seves formes de vida – principalment l’agricultura- i sobre la seva salut, fa que les diverses comunitats afectades en el municipi de Tocoa s’organitzin, s’articulin i iniciïn estratègies de protesta, resistència i confrontació pacífica contra un projecte sobre el que no han estat ni consultats, ni informats i sobre el que estan totalment en contra. Les protestes i accions s’accentuen al 2018 quan durant uns mesos l’aigua del riu Guapinol baixa fortament contaminada i amb nivells altíssims de sedimentació que impossibilita el seu ús i/o consum. Les comunitats opositores al projecte s’instal·len en el “Campamento Guapinol en Defensa del Agua y la Vida”, ocupant el camí que porta a la mina i bloquejant el trànsit de maquinària pesada de l’empresa minera ILP. El bloqueig va ser mantingut diàriament per unes 140 persones durant 88 dies consecutius. Les demandes eren clares: aturar el projecte miner en el Parque Nacional Carlos Escaleras, rescindir el decret 252-2013 en virtut del qual es redueix l’àrea de protecció del Parque Nacional i celebrar una consulta comunitària a l’Ajuntament de Tocoa a fi de declarar el municipi lliure de mineria.

Finalment, el campament va ser desmantellat i desallotjat amb violència per 1.200 unitats militars i policials (incloent efectius de la força militaritzada TIGRES), en aquell moment hi havia convocades 500 persones de les comunitats. Fruit de la contundència i la violència amb la que van operar els cossos militars i policials, utilitzant gasos lacrimògens i munició real, es va produir la mort d’un manifestant i molts altres van resultar ferits. Al dia següent, va haver un intent per part de les manifestants d’establir novament el campament. El COVIPERCE, el Comité de Vigilancia Permanente de La Ceibita (integrat per guàrdies de seguretat armats finançats per ILP i conformats per habitants de la comunitat de La Ceibita), va obrir foc contra les persones allà reunides, a tan sols uns metres de distància de la policia, sense que aquesta fes res. Fruit d’aquell enfrontament, vàries persones van resultar ferides i dos militars i un membre de la COVIPERCE van resultar morts. En l’actualitat encara no s’han esclarit els fets del que va passar però resulta clarificador que no es van presentar càrrecs per cap mort contra les persones manifestants.

Les persones líders de la mobilització han estat durament criminalitzades. Un total de 31 persones van ser denunciades. Actualment, més de dos anys després dels fets, 8 d’elles continuen en presó preventiva amb càrrecs d’associació il·lícita (que generalment a Hondures s’apliquen contra els integrants del crim organitzat o del tràfic de drogues).

Després de moltes mobilitzacions, accions de resistència pacífica i pressió ciutadana, finalment el 29 de novembre del 2019 es va a dur a terme un cabildo abierto a Tocoa en el que es va declarar a Tocoa com a “Territorio Libre de Minería” amb una participació massiva de la ciutadania.

Malauradament, tal i com ens explicava en Reynaldo Dominguez, membre Comité Municipal de Defensa de los Bienes Comunes y Públicos de Tocoa, el juny de 2021 “la situación está igual que en 2018, el agua está sedimentada, con lodo (…) y la empresa no para de trabajar porque tiene contactos con el Estado, nos atrevemos a decir que el mismo Presidente de la República es el dueño porque tiene policias y militares defendiendo la empresa”.