Hondures
Context
El gener de 2022, Xiomara Castro va assumir la presidència d’Hondures, convertint-se en la primera dona a ocupar aquest càrrec en la història del país. El seu triomf electoral, amb al voltant del 51% dels vots i una participació propera al 70%, va marcar un gir en la política nacional. El nou govern va representar una candidatura de canvi enfront de les administracions instaurades després del cop d’Estat de 2009.
Paral·lelament, a l’abril de 2022, l’expresident Juan Orlando Hernández (2014-2022) va ser extradit als Estats Units, on afronta processos judicials per càrrecs relacionats amb el narcotràfic i el tràfic d’armes. Tot i els canvis que s’han pogut registrar en els darrers anys al país, Hondures pateix problemes estructurals, incloent-hi corrupció sistèmica, interferència política en el sistema judicial, alts nivells de violència i atacs letals contra persones defensores dels drets humans i mediambientals. El país es troba entre els territoris més violents del món des de fa anys.
La presència de grups lligats a activitats criminals, organitzats en maras o bandes, així com la disputa territorial de bandes dedicades al narcotràfic, són els grans motors de la violència al país. No obstant això, la taxa d’homicidis ha disminuït considerablement en els últims 10 anys: del 60% el 2015 al 15% el 2025. Segons dades preliminars del SEPOL, fins al setembre de 2025 s’han comptabilitzat 1.641 homicidis al país. La persistència de la violència i la inseguretat afecten especialment dones, persones defensores de drets humans, indígenes, afrohondurenyes i població LGBTIQ+ 1 . Encara que es mantenen en nivells alts, el país ha experimentat una disminució dels índexs de pobresa en els últims anys. Segons dades oficials, el 2024 el 63% de la població vivia per sota de la línia de pobresa (enfront del 74% el 2021), i el 40% es trobava en situació de pobresa extrema (una disminució respecte al 54% el 2021). No obstant això, existeix una bretxa important entre les zones urbanes i rurals, concentrant aquestes últimes els nivells de pobresa més alts. La taxa d’atur ha disminuït progressivament en els darrers anys 2 . Al setembre de 2025, el país va ser declarat territori lliure d’analfabetisme per la UNESCO i l’OEI, després de reduir el seu índex per sota del 4%, llindar establert per la UNESCO per determinar aquest assoliment.
Altres països: