Guinea Conakry
Context
La història política de Guinea des de la seva independència fins a l’any 2008 està lligada al lideratge de dos presidents: Sekou Touré (1958 – 1984) i Lansana Conté (1984 – 2008). Amb la defunció de Conté, l’Exèrcit assumeix el poder amb un cop d’estat i s’estableix una Junta Militar (Consell Nacional per a la Democràcia i el Desenvolupament), encapçalada pel capità Moussa Dadis Camara. L’atemptat que patí, un any després, va donar pas al començament de la Transició de la mà del general Sekouba Konaté que, amb el suport de la comunitat internacional, propicià la celebració d’eleccions presidencials a dues voltes l’any 2010. Aquestes eleccions, les primeres democràtiques en la història del país, les guanya el professor Alpha Condé, històric opositor que havia viscut llarg temps en l’exili.
El president Alpha Condé va fixar una sèrie de prioritats per al seu mandat, com ara una important reducció d’efectius de l’exèrcit, amb el suport de la comunitat internacional. El mandatari va ser víctima d’un atemptat perpetrat per un grup de militars la matinada del 19 de juliol de 2011. L’intent va resultar frustrat i els responsables van ser detinguts. El país va emprendre des de finals de 2010 reformes macroeconòmiques encaminades a racionalitzar i controlar la despesa, sanejar els comptes públics, controlar la inflació i millorar l’entorn econòmic.
Des que Guinea va tornar al govern civil el 2010, les eleccions han estat rodejades de violència, ajornaments i nombrosos defectes en les garanties de llibertat de les mateixes. El govern utilitza lleis penals restrictives per descoratjar la dissidència, i les divisions ètniques i la corrupció sovint empitjoren les disputes polítiques. L’abús regular de la població civil per part de les forces militars i policials reflecteix una arrelada cultura d’impunitat.[1]
Les tensions polítiques van augmentar amb motiu de les eleccions presidencials del 2020. El president Condé va iniciar un procés de revisió constitucional, que alimentà les inquietuds dels grups de l’oposició i de la societat civil que no fos pas instrumental per tal de facilitar-li presentar-se a un tercer mandat.
Guinea comptabilitzava el 2019 una despesa militar total de 195,1 milions de dòlars, un 7,8% del pressupost governamental (2,6% menys que el 2018) i un 2% del PIB (2,3 al 2018), que suposa una mitjana de 15,3 dòlars per persona/any.
A conseqüència de l’assassinat de 150 manifestants el setembre de 2009 per part de l’exèrcit nacional, tant la Unió Europea com la Comunitat Econòmica d’Estats de l’Àfrica de l’Oest (ECOWAS) van imposar-li un embargament d’armes. La celebració d’eleccions democràtiques el maig de 2014 va aixecar la suspensió.
Altres països: