Guatemala

Guatemala encara pateix les seqüeles d’un llarg conflicte armat, particularment l’existència d’un gran nombre de persones desaparegudes, que a dia d’avui encara no han estat trobades, i de nombroses violacions de drets humans sense investigar ni condemnar. El país pateix elevats índex de pobresa, corrupció, criminalitat, violència i exclusió social, entre d’altres. Tot plegat s’agreuja en sectors de la població més vulnerabilitzats, com ara els pobles indígenes, camperols i persones en situació de pobresa.

Les dones, els pobles indígenes i les persones afrodescendents són els sectors o col·lectius que més pateixen discriminació i no gaudeixen de gaire espai a la vida pública i política, ni tampoc d’igualtat de condicions. Sovint no poden exercir plenament els seus drets, com ara la participació política, la llibertat d’expressió, els drets laborals o l’accés a la justícia5. Els drets dels defensors dels drets humans, líders indígenes, periodistes i sindicalistes no estan garantits i pateixen violència, assassinats, intimidació i estigmatització.[6] La tortura al país està tipificada de manera laxa i sovint no se sanciona penalment.[7] El dret a la vida i a la seguretat personal tampoc està garantit per la violència, sovint organitzada, i els linxaments. El treball i l’explotació infantil també són una realitat al país i els menors freqüentment pateixen explotació laboral i sexual.

La legislació no prohibeix la discriminació per raó d’orientació sexual o identitat de gènere, ni reconeix la identitat de les persones transgènere, que han patit un augment de les morts violentes. Les agressions i delictes d’odi contra aquesta comunitat sovint no tenen investigació, sancions, ni reparacions.

Les persones lesbianes, gais, bisexuals i transgènere, inclosos els i les joves, van continuar patint assetjament, abús i aïllament, fins i tot dins de les seves famílies.[8]

Segueix augmentant la violència contra les dones en totes les seves formes, especialment el nombre de feminicidis i pel grau d’acarnissament dels mateixos. Molts dels casos no s’investiguen i no es destinen prou recursos a combatre la violència de gènere, tal i com assenyala Nacions Unides. Per altra banda, l’avortament segueix penalitzat i amb condemnes de presó, malgrat petits avenços com el cas terapèutic en el que la mare està en perill, on sí es permet. L’esterilització forçada i l’avortament coercitiu és una realitat per a les dones i les menors amb discapacitat.

Guatemala ocupa una posició especial en tractar-se d’un país d’origen, trànsit, destinació i retorn de migrants, essent particularment rellevants els moviments migratoris col.lectius com les «caravanes d’immigrants» que es dirigeixen cap als Estats Units i Mèxic. Els efectes del canvi climàtic influeixen en la migració forçada a diferents zones del país, com ara el «corredor sec». També és dramàtica la situació que viuen molts migrants víctimes de grups de crim organitzats, pandilles, mares o funcionaris corruptes; així com de delictes com segrestos, extorsions, robatoris, reclutament forçat, abusos sexuals, violència física, etc.

L’any 2019 estigué marcat per retrocessos significatius i per accions orientades a obstaculitzar l’avenç dels drets humans i de l’Estat de dret, la lluita contra la corrupció i la impunitat. La degradació de la situació en aquest àmbit ha forçat de nou a un gran nombre de guatemalencs, inclosos infants no acompanyats, a migrar.[10]

El 26 de juliol, els governs de Guatemala i dels EUA van signar un acord relatiu a la cooperació respecte de l’examen de sol·licituds de protecció, conegut com a acord de «tercer país segur». Aquest acord estipula que les persones no guatemalenques majors d’edat que arriben als EUA, a través de qualsevol port d’entrada, per sol·licitar asil o una altra forma de protecció seran enviades a Guatemala per a la valoració d’aquestes sol·licituds. Aquest acord suposa una greu violació dels drets humans de moltes persones no només per les condicions d’acollida i vida dels sol.licitants a Guatemala, si no també pel que implica la seva execució: expulsions col·lectives, desaparició de les garanties pròpies del procediment d’asil, la comissió molt sovint de detencions arbitràries, i en definitiva la possibilitat de l’incompliment del principi de no devolució.

En els últims anys s’ha registrat un augment dels casos de desnutrició d’infants menors de cinc anys i, de fet, el 2019 es constataren 77 morts en aquest sentit.11 Alhora, es van registrar alts nivells d’embarassos de nenes menors de 18 anys, dels quals molts casos corresponen a mares menors de 15 anys, cosa que ho configura com a delicte de violació segons la legislació nacional guatemalenca.

La situació dels drets dels infants a l’Estat part els porta a migrar a altres països. Així doncs, es produeix un increment del nombre de treballadors migrants amb els seus fills i de menors no acompanyats que són privats de la seva llibertat, així com s’evidencia la falta de mesures exhaustives per protegir els drets dels nens en els processos d’expulsió[12].

Hi alts nivells de desigualtat, pobresa i exclusió social, amb efectes perniciosos dels racisme i la discriminació racial històrica i estructural que enfrontaven els pobles indígenes i els afrodescendents al país.

Com a conseqüència de la marginalitat i pobresa que pateixen els pobles indígenes i les comunitats camperoles a Guatemala, solen ser forçats a abandonar els seus territoris ancestrals o les terres en què han viscut i treballat per anys, patint desplaçament intern o fins i tot essent forçats a migrar a d’altres països.[14]