Guatemala
Context
Guatemala va aconseguir la independència d’Espanya l’any 1821. A partir d’aquell moment i fins a finals del segle XX, el país ha estat dirigit per règims militars i governs autoritaris que sovint accedien al poder per mig d’eleccions fraudulentes o cops d’estat. Molts dels governants s’han vist implicats en casos de corrupció i han estat acusats de permetre la ingerència dels Estats Units en la política del país, especialment a partir de la dècada dels seixanta, arran del triomf de la Revolució cubana.
Entre el 1960 i el 1996, en el marc de la Guerra Freda, el país va viure una cruenta guerra civil que va causar un gran impacte humà, econòmic i polític i va reforçar la polarització de la societat. L’inici del conflicte se situa el 13 de novembre de 1960, quan moviments civils i estudiantils es van sumar a una inicial rebel·lió militar. Poc després, apareixia el primer grup guerriller del país i posteriorment en sorgirien més. El conflicte va costar la vida a més de 200.000 persones, 45.000 més van desaparèixer i centenars de milers es van veure obligades a marxar de casa. Moltes es van desplaçar a l’interior del país; d’altres van marxar a Mèxic —on als anys 80 hi havia més de 100 camps de refugiats—, als Estats Units i a Belize. A principis del segle XXI, unes 250.000 persones continuen desplaçades a l’interior del país.
Després dels acords de pau i d’anys d’una certa estabilitat, actualment la recuperació política i econòmica del país és encara molt lenta. Es fan eleccions de forma regular, però la governabilitat és complexa i es denuncien freqüents casos de corrupció. D’altra banda, el país té uns índex de pobresa molt elevats, inestabilitat laboral i casos de violacions drets humans durant la guerra civil que encara s’arrastren; són especialment greus els crims i la violència relacionats amb la droga. De fet, segons l’Estadística Global d’Homicidis que elabora les Nacions Unides, Guatemala és un dels països amb un índex més elevat d’assassinats i violència.
El suport tècnic proporcionat per la Comissió contra la Impunitat a Guatemala1 —que va finalitzar la seva missió i mandat el 13 de setembre de 2019—, reflecteix aquests fets així com el profund arrelament d’estructures criminals al país. [1]
Negociacions i procés de pau
L’any 1987 es va fer un nou intent de diàleg entre el govern i la guerrilla per avançar cap a una política de reconciliació nacional, però també va fracassar. Pocs anys després, les reivindicacions van rebre el suport d’una veu inesperada: Rigoberta Menchú, una indígena quitxé que liderava una campanya en nom de l’entesa i la defensa dels drets de les persones indígenes i de les dones1. La seva tasca va ser reconeguda amb el Premi Nobel de la Pau el 1992, un factor decisiu a l’hora d’empènyer Guatemala a posar fi a la violència.
El març del 1996, el Govern i la Unidad Revolucionaria Nacional de Guatemala —que aplegava els quatre principals grups guerrillers del país— van acordar un alto el foc, que va culminar el mes de desembre amb la signatura dels acords de pau. Aquests posaren fi a 36 anys de guerra civil.
Tot i l’èxit que van representar els acords, la seva implementació va ser complexa. La Comisión para el Esclarecimiento Histórico, inspirada en iniciatives similars de Sud-Àfrica i El Salvador, va establir que l’exèrcit era el responsable de la majoria dels abusos comesos contra els drets humans, i que la població indígena fou qui més va patir la violència. Redreçar aquests greuges era un component important dels acords de pau. [2]
Altres països: