Gàmbia
Drets humans
Context
La victòria el 2016 del candidat de l’oposició Adama Barrow suposa un canvi de paradigma després que Yahya Jammeh s’allargués al poder des del 1994 tot i comptar amb un llarg historial de violacions de drets humans per detencions arbitràries, desaparicions forçades i tortures amb la finalitat de silenciar l’oposició. El nou govern s’enfronta a una economia fallida, institucions precàries i la necessitat de garantir justícia a les víctimes de violacions de drets humans.
Drets LGTBIQ+
L’octubre de 2014 es va aprovar una reforma legal que agreujava la situació del col·lectiu LGBTIQ+ donant peu a una reforma del Codi Penal per a introduir el delicte de “homosexualitat agreujada” castigada amb penes de presó i fins i tot cadena perpètua.
Drets civils i polítics
El el país es troba en un període de major democratització des de l’arribada de Barrow al poder. Segons Amnistia Internacional, el govern s’ha compromès a reformar les lleis repressives sobre els mitjans de comunicació que han servit per controlar i censurar canals durant els darrers anys. Alhora, desenes de persones preses per motius polítics han estat alliberades. Tanmateix, la situació als centres penitenciaris encara és molt preocupant i l’assistència lletrada gratuïta és escassa, entre d’altres.
Gènere
L’avortament està únicament permès en cas de perill per a la vida de la mare. La mutilació genital femenina està encara molt estesa a gran part del territori, malgrat ésser il·legalitzada al desembre de 2015. El matrimoni infantil forçat va ser també criminalitzat el juliol de 2016. Tot i els avenços en els drets de les dones, no es pot parlar d’igualtat en relació als homes. Segueixen tenint un accés a l’educació limitat, són víctimes de prostitució i del turisme sexual i d’un desigual accés al mercat de treball.
Persones refugiades
Segons dades d’ACNUR, es calcula que durant el 2017 hi hauria unes 15 mil persones refugiades d’origen gambià. La majoria (aproximadament 10 mil) es trobarien a Itàlia, seguit dels Estats Units (1.503) i el Regne Unit (1.312). Alhora es calcula que hi ha unes 162 mil persones en situació de desplaçament intern [2].
Altres països: