Filipines

La història de Filipines ha estat marcada per una sèrie de conflictes i canvis de poder que ha donat forma a l’actual situació política, social i econòmica del país.

Per una banda, la societat i la cultura filipina es va veure afectada, durant més de 300 anys, per la colonització
epanyola, que van governar de manera opressora. Com a conseqüència, van sorgir diferents moviments i revoltes en contra el domini espanyol que buscaven la Independència del país, com ho van ser la revolta de Lakandula i Sulayman el 1574, la revolta dels babaylans al 1660, i la revolta de Diego Silang al 1760, entre d’altres.

A mesura que el país va entrar al segle XIX, van aparèixer diversos líders intel·lectuals i reformistes (il·lustrats), que buscaven una reforma social, política i econòmica, a través dels seus escrits on exposaven els abusos del govern i promovien reformes al país. Aquesta època va tenir un impacte molt significatiu a la societat, que en l’actualitat encara és molt rellevant. Més tard, al 1892, José Rizal va fundar la Lliga Filipina, que buscava promoure reformes dins del sistema. Tot i això, la Lliga va ser dissolta poc després què el seu fundador fos empresonat i executat quatre anys més tard, que juntament amb el descontentament del país, va donar pas a la Revolució Filipina (Liderada per Andrés Bonifacio i la societat secreta Katipunan) el 1896. Aquesta revolució es va caracteritzar per la “guerra de guerrilles” i les emboscades. Es va debilitar a causa de la divisió interna i la intervenció colonial, però va tenir un impacte molt rellevant en la història de la nació, ja que va posar les bases per la lluita de la independència. Tot i això, també va servir com a factor per la Guerra hispano- estatunidenca el 1898, quan les forces estatunidenques van arribar al país i, juntament amb els rebels que continuaven lluitant per la independència, van derrotar les forces espanyoles. Aquesta guerra va donar-se per acabada amb la firma del Tractat de París el 1898, i amb transferència de Filipines d’Espanya als Estats Units, a canvi d’una indemnització econòmica.

En conseqüència, va hsver-hi un descontentament per part de la població que havia lluitat per la independència, ja que es va passar d’una colònia a una altra, el que va portar a la Guerra filipino-americana de 1899, que va ser molt devastadora fins a la seva fi, acabada amb la independència dels EUA el 4 de juliol de 1946.

Paral·lelament, el país es va veure ocupat pel Japó durant la Segona Guerra Mundial, fent que els ciutadans s’enfrontessin a condicions molt dures que van portar a moltes accions de resistència.

Tot i la independència dels EUA, les tensions i lluites internes van continuar presents. Un dels conflictes més coneguts és el conflicte de Mindanao, situada al sud del país on grups rebels com el Front Islàmic d’Alliberament Moro (MNLF) i l’Exèrcit d’Alliberament Nacional Moro van lluitar per buscar l’autonomia de la regió. Aquests grups han
continuat presents en la regió, juntament amb grups afiliats a l’Estat Islàmic, el que ha fet que hi hagi més tensió i conflictes. A més, aquest el conflicte de Mindanao s’ha vist alimentat per la discriminació i la marginació dels musulmans a Filipines.

El país també ha viscut la confrontació de grups comunistes des dels 60, liderada pel Partit Comunista de Filipines i el Nou Exèrcit del Poble (NPA), provocant enfrontaments entre els grups rebels i les forces del govern.

Amb la presidència de Rodrigo Duterte des del 2016, el país s’ha vist involucrat en el que es coneix com la Guerra de les Drogues, durant la qual, segons Human Rights Watch, més de 5.600 persones sospitoses de delictes relacionats amb les drogues van morir durant operacions policials entre el juliol de 2016 i el gener de 2020.

Al 2022, Bongbong Marcos, fill del dictador Ferdinand Marcos, va ser elegit com a president del país, el qual sota el seu mandat, més de 90 persones van morir en batudes policials contra les drogues.

Al 2020, les Nacions Unides va assegurar que el país s’enfrontava a una pobresa estructural, desigualtat i freqüents desastres naturals, que va portat la regió a lluitar pels seus drets i per la justícia social. Durant aquests anys, els Estats Units i Filipines han estat consolidant la seva relació per protegir-se de la Xina, que ha guanyat molt de
poder a la regió. A més, la Guerra de Drogues encara és un tema de preocupació i controvèrsia en el país.

Degut a que Filipines ha estat històricament afectada per diversos conflictes interns, la militarització i el comerç d’armes ha estat un aspecte molt rellevant.

El fet que Filipines hagi viscut conflictes amb grups insurgents i grups armats al sud, que actualment, encara estan lluitant per l’autonomia del país i pels drets de les comunitats locals, ha fet que el comerç d’armes sigui molt present en el país. Segons l’OEC, en el 2021, Filipines es va convertir en el 4t país importador d’armes militars en el món, invertint 92,7 milions de dòlars en armes militars, que va ser l’objecte 261 més importat en el país. Els països exportadors principalment són Israel, Bulgària, Estats Units, Brasil i Sudàfrica. En un informe de NOVACT, es menciona que Espanya és un dels països més importants per Filipines com a proveïdor d’armament.

A més, la fabricació il·legal d’armes és comú en la regió central de Filipines, ja que molts ho fan per sobreviure i mantenir a les seves famílies, permetent que els fills puguin anar a l’escola. N’és un exemple el taller de I. Laurna, un armer que hi treballa a petita escala, i que segons el New York Times (2019), en el seu poble hi ha una dotzena com ell.

Filipines ha signat diversos acords de cooperació econòmica i militar amb Japó per tal de consolidar la seva relació per fer front a la expansió xinesa. Aquest fet ha contribuït a la discussió sobre la militarització del país, ja que el Japó el subministra amb armes de segona mà.

Degut a que la fabricació i importació d’armes és un cas molt rellevant a Filipines, les Nacions Unides ha treballat amb el govern per tal de promoure la seva reducció per respectar els drets humans.