Etiòpia
Drets humans
Arran de l’ofensiva a Tigré es van desencadenar durs enfrontaments entre les parts i una escalada del conflicte que ha provocat milers de víctimes mortals, el desplaçament forçat de centenars de milers de persones a l’interior del país i d’altres milers de persones buscaren refugi a la veïna Sudan fugint del clima de violència. El conflicte va adquirir dimensions regionals per la implicació d’Eritrea en suport del Govern etíop així com atacs perpetrats pel TPLF a la veïna regió d’Amhara i la implicació dels cossos de seguretat i milícies d’aquesta regió. La inestabilitat es va estendre als estats fronterers d’Amhara i Afar.
Diverses organitzacions de defensa dels drets humans van documentar violacions greus de drets humans que inclouen crims de guerra i crims contra la humanitat per tots els actors implicats en el conflicte, incloent execucions extrajudicials i l’ús de la violència sexual per part de les tropes etíops i eritrees. Amnistia Internacional (AI) i Human Rights Watch (HRW) van denunciar la comissió de violacions i altres actes de violència sexual de forma generalitzada per les forces combatents afins al Govern etíop.
La violació i la violència sexual s’han utilitzat com a arma de guerra per infligir un dany físic i psicològic persistent a les dones i nenes a Tigré, amb l’objectiu de degradar-les i deshumanitzar-les, segons AI. Es van constatar casos d’esclavatge sexual i captiveri així com de violacions múltiples. També s’hi inclouen actes de neteja ètnica a la part occidental de Tigré, zona que va estar sota control de la policia de la regió d’Amhara i de la milícia amhàrica Fano.
A més, es va informar d’arrestos i detencions arbitràries, execucions i discriminació i estigmatització de membres de la comunitat tigré al conjunt del país. Des del juny de 2021, les autoritats etíops van assetjar la regió de Tigré, bloquejant l’entrada d’aliments, subministraments mèdics i combustible a la regió, mentre mantenien un tancament generalitzat dels serveis bàsics, utilitzant la fam com a arma de guerra. Fora de Tigré, les autoritats etíops han desaparegut per la força desenes de membres de la comunitat tigré. Les forces de Tigré també han comès assassinats, violacions i altres abusos greus contra els refugiats eritreus a Tigré. El juliol de 2021, el conflicte es va estendre a les regions d’Amhara i Afar. Les forces de Tigré van dur a terme execucions sumàries, violència sexual i saquejos contra civils amhara. Tanmateix, dos anys després de l’inici del conflicte es va assolir un acord de pau entre el Govern federal i les forces de la regió de Tigré que, tot i que fràgil i amb dificultats, ha anat implementant-se durant el 2023.
En paral·lel, durant l’any 2022, la situació a la regió etíop de Oromia es va agravar significativament, constatant una escalada dels enfrontaments i d’accions de contrainsurgència dels cossos de seguretat federals recolzats per les milícies progovernamentals de la regió veïna d’Amhara, les milícies Fano, contra el grup armat oromo OLA. A la vegada, es van produir nombrosos actes de violència per part dels cossos de seguretat i milícies progovernamentals contra la població civil de la comunitat oromo, que s’acceleraren a finals de 2022 mentre es negociava l’acord de pau a Sudàfrica entre el Govern federal i les autoritats politicomilitars de la regió de Tigré, negociacions que haurien centrat l’atenció de la comunitat internacional en detriment de la situació a Oromia, segons diversos anàlisis.
Altres països: