Egipte
Context
Egipte, un dels països més poblats del continent africà i un dels principals focus polític i cultural del món àrab, va esdevenir un Estat de ple dret en obtenir la independència de la Gran Bretanya al 1956. Des del 1981 presidit amb mà de ferro pel militar Hosni Mubarak, el 2011, en el context de les primaveres àrabs, s’iniciarà a Egipte una revolta popular contra el seu règim. Durant la revolució del 25 de gener al 11 de febrer d’aquell mateix any, centenars de manifestants van perdre-hi la vida abans de la caiguda del règim.
Les eleccions subsegüents al 2012 van portar els Germans Musulmans al govern del país. Però el descontentament social, un certa aïllament internacional i, finalment, l’ultimàtum de l’exèrcit van acabar amb la deposició del govern i del seu president, M. Morsi. Des de 2013, les Forces Armades reprengueren el control del país passant aquest a ser dirigit per l’excomandant Abdelfatah Al-Sisi. La repressió sobre els Germans Musulmans i els seus líders posterior a la caiguda del govern s’ha anat ampliant i s’han imposat importants límits a la llibertat d’expressió, associació, restriccions a minories religioses, s’adopten contínuament pronunciaments judicials amb pena de mort i s’ordenen execucions per part dels tribunals etc. tornant a una situació similars a la de l’era de Mubarak.
Durant els anys 2017 i 2018, el grup armat Willayet Sinaí, afiliat a Estat Islàmic, s’ha atribuït la responsabilitat de la majoria dels atacs dintre del territori egipci. Tanmateix, existeixen altres grups que han comés atemptats com Hasm, Liwaa al Thawra i Ansar al Islam.
Des de que Egipte va trencar les seves relacions amb el bloc soviètic als anys 70, Occident ha esdevingut el seu aliat i principal proveïdor en matèria militar. Diversos estats subministren a Egipte armes i equip militar i de seguretat. Des del 2011 els principals exportadors d’armes a Egipte han estat els Estats Units, França, Alemanya i Rússia . A més, al 2014 es calculava que Egipte era un dels clients més importants de la Gran Bretanya en matèria d’importacions armamentístiques per un valor de 51 milions de lliures, transaccions que van generar crítiques per la situació dels drets humans, abusos, tortures i desaparicions forçades al país . Per altra banda, Egipte és al seu torn un gran exportador d’armes a la regió, venent armes majoritàriament a Iraq, Somàlia, Oman, el Sudan i Iemen. L’any 2017, el pressupost en defensa arribava fins als gairebé 4,5 bilions de dòlars [1].
Altres països: