Cuba

La història de Cuba ha estat caracteritzada per diverses etapes de colonització, lluites per la independència i conflictes polítics, portant a l’actual situació del país.

Abans de l’arribada dels europeus, Cuba estava habitada per diferents pobles indígenes, que vivien de l’agricultura, la pesca i la caça. Arran de la colonització espanyola, entre el 1492 i el 1898, es va explotar els recursos naturals de l’illa i es va introduir esclaus africans per treballar a les plantacions de sucre i tabac. A partir del segle XIX, van començar les revoltes contra el domini espanyol amb la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) i la Guerra de la Independència Cubana (1895-1898). Amb la intervenció dels Estats Units, durant la guerra per la independència, van derrotar els espanyols, cedint l’illa als EUA. Encara que, oficialment, la independència de Cuba es va concedir el 1902, els nord-americans van continuar exercint un gran control sobre els assumptes de la nació. Van dur a terme intervencions militars i econòmiques, que, com a conseqüència, van dur a una gran inestabilitat política, amb cops d’estat i dictadures, com la de Gerardo Machado i la de Fulgencio Batista.

Durant aquests periodes autocràtics, va tenir lloc la Revolució Cubana (1953-1959), liderada per Fidel Castro per acabar amb el règim de Fulgencio Batista. Castro va establir un govern socialista, aliant-se amb la Unió Soviètica, fet que va tenir un gran impacte en les relacions internacionals del país, amb tensions significatives amb els Estats Units durant la Guerra Freda. Aquest fet va estar a punt de portar a un conflicte nuclear sobre la presència de míssils soviètics a Cuba (1962).

A causa de les tensions entre Cuba i els EUA, aquest darrer va imposar un embargament econòmic que ha perdurat durant molts anys i que ha afectat significativament a l’economia de Cuba. Aquest embargament, també anomenat bloqueig, va començar el 1960, després de la nacionalització de propietats estatounidenques a la illa per part del govern cubà. El 1962, la situació va empitjorar, sota l’adminiatració de J.F. Kennedy. Des de llavors, el bloqueig s’ha mantingut, i moltes vegades endurit, i s’egueix en vigor fins la actualitat.

Amb la caiguda de la Unió Soviètica (1991), el país va patir una gran crisi econòmica, coneguda com el “Període Especial”, encara que es va poder recuperar gràcies a l’ajuda internacional i la implantació de reformes econòmiques.

Després de 49 anys al poder, Fidel Castro va cedir la presidència al seu germà Raúl, l’any 2008. Aquest va implementar algunes reformes econòmiques, les quals van portar a la normalització de les relacions amb els EUA durant la presidència d’Obama. El 2018, es va nomenar al primer líder cubà que no pertanyia a la generació revolucionària original de 1959, Miguel Díaz-Canel, encara que fins el 2021, es seguia veient la influència de Raúl Castro, ja que va ser el Primer Secretari del Partit Comunista de Cuba fins l’abril de 2021. Aquesta posició era molt important, ja que aquest partit és la única força política permesa al país. A més, promovia la continuïtat del model polític i econòmic que ell mateix havia desenvolupat durant el seu lideratge.

En la actualitat, encara existeixen tensions amb la comunitat internacional per la manca de llibertats polítiques, representació i llibertat d’expressió. Organitzacions internacionals que advoquen pels drets humans com Amnsitia Internacional han denunciat reiterades vegades la manca de llibertats en el país. També, governs com els EUA i organitzacions com les Nacions Unides i la Unió Europea, han expressat al seva preocupació.

A més, des de la COVID-19, Cuba s’enfronta a una greu crisi econòmica, que s’ha vist accentuada per la caiguda del turisme i per les sancions dels EUA. Encara que s’han intentat implementar diverses reformes econòmiques, el país continua sense poder obtenir productes bàsics com aliments, medicaments o combustible. L’economia també s’ha vist afectada amb una inflació a causa de l’eliminació de la doble moneda, que tenia l’objectiu de simplificar l’economia. Cuba utilitzava el pes cubà (CUP), principalment per transaccions locals, i el pes convertible (CUC), que estava vinculat al dòlar estatunidenc i que s’utilitzava pel comerç internacional. Això causava desigualtat entre els sectors i problemes per planificar l’economia, així que al gener de 2021, el govern va implementar la “Tarea Ordenamiento”, que va eliminar el CUC i va unificar el sistema monetari amb el CUP. Com a conseqüència, els preus dels productes bàsics i serveis van pujar, fent que la inflació augmentés.

El 2021, la nació va experimentar les protestes més grans per part de la població, que exigia millores en les condicions de vida i en les llibertats polítiques i socials. Això va dur a més repressió per part del govern i molts arrestos de manifestants i de periodistes. Tot això ha portat a una gran onada migratòria, en la qual s’estima que més de 200.000 cubans van fugir de la illa per intentar arribar als EUA i a altres països.

Després de la Revolució Cubana de 1959, sota el lideratge de Fidel Castro, la nació es va veure fortament militaritzada. Amb l’alineació de la Unió Soviètica durant la Guerra Freda, va haver-hi un increment en la força militar per defensar-se de possibles conflictes, especialment amb els EUA. S’estimava es va arribar entre 200mil i 300mil d’efectius.

Es va establir les FAR (Forces Armades Revolucionàries), com una força militar poderosa, per tal de defensar la nació, també en l’àmbit internacional, com es va veure amb el conflictes d’Angola i Etiòpia.

A causa d’aquests conflictes, Cuba s’ha vist implicada en el comerç d’armes, no només com a comprador, sinó també com a proveïdor. Com a comprador, durant el període de la Guerra Freda, el país va rebre una gran quantitat d’armes i equipament, entre els quals es trobaven tancs, avions de combat i armament lleuger. Encara que és difícil de calcular, s’estima que va rebre entre 1000 i 1500 tancs, 200 avions de combat, entre altres.

Per altra banda, l’illa va proporcionar armes i entrenament militar a moviments de alliberació i governs aliats a països com Àfrica i Amèrica Llatina.

Durant la Guerra Civil d’Angola, entre el 1975 i el 2002, la nació va donar recolzament militar al govern del Moviment Popular per l’Alliberació d’Angola. No només va proporcionar armament, sinó també s’estima que va enviar més de 300mil soldats durant el conflicte.

Amb la dissolució de la Unió Soviètica, la capacitat militar del país es va veure reduïda significativament. Tot i això, les forces armades continuen sent una part important de l’estat. Les FAR contaven amb uns 200-300mil efectius, que es van reduir a entre 50mil i 70mil soldats.

Tot i les tensions amb els EUA, Cuba ha ampliat les seves relacions internacionals, creant vincles amb nacions com Rússia, Xina i Veneçuela. Aquests vincles també inclouen cooperació militar, on utilitzen aquestes aliances per donar-se suport tecnològic i subministrament d’armes donant més capacitat defensiva al país. Per una banda, les relacions amb Rússia venen des de la Guerra Freda, que després de la caiguda de la URSS s’ha mantingut. La Xina ha proporcionat armament, tecnologia i entrenament i assistència militar. I finalment, Veneçuela ha mantingut una estreta relació amb Cuba, especialment, durant la presidència d’Hugo Chávez i Nicolás Maduro. No només ha subministrat armament, sinó que hi ha hagut cooperació mútua i operacions conjuntes.

Cuba no és coneguda per ser un exportador significatiu d’armament, ja que la producció se centra principalment en ús domèstic. El 2018, el 2,9% del PIB del país es va destinar a les despeses militars. Segons el OEC, el 2022, Cuba va importar 46.300 dòlars en armes i municions, convertint-se en l’importador número 184 del món. Els principals proveïdors eren Espanya, Alemanya, Canadà i la Xina.

Segons SIPRI, durant els últims anys, a causa de les restriccions econòmiques i els embargaments, les importacions d’armament a Cuba han estat limitades significativament. El nombre de tropes ha disminuït significativament, el nombre d’avions de combat ha disminuït un 80%. A finals dels anys 80, el país tenia entre 1500-2000 tancs i va dedicar un percentatge significatiu en del seu PIB en defensa, que amb els anys s’ha vist reduït vora el 3%. En l’actualitat s’ha reduït un 75% d’aquests tancs. A més, es creu que la majoria de les peces d’artilleria pesant han estat retirades o limitades perdent prop del 50%. L’embargament ha fet que Cuba no adquireixi míssils moderns, deixant-la obsoleta.

Al març de 2024 va entrar en vigor la llei 150 “Del Sistema dels Recursos Naturals i el Medi Ambient”, Aquesta llei té la finalitat de proveir elements substantius per a la protecció i l’ús sostenible dels recursos naturals i el medi ambient, el Patrimoni Natural, i incorporar la dimensió ambiental en els plans de desenvolupament econòmic i social en els terminis establerts, així com propiciar una major participació multidisciplinària, intersectorial i ciutadana en la implementació d’altres polítiques vinculades als recursos naturals o que es relacionen amb la gestió i la qualitat ambiental.