Costa d’ivori
Context
La darrera etapa del conflicte a Costa d’Ivori va iniciar-se el 2010 després que Alassane Ouattara, líder del partit Rassemblement Démocratique Républicain (RDR), guanyés les eleccions presidencials contra el llavors president Laurent Gbagbo, del partit Front Populaire (FP), qui va accedir al poder l’any 2000. No obstant, el Tribunal Constitucional va anul·lar el resultat en algunes regions i va declarar a Gbagbo com a guanyador, fet que provocà tensions i un esclat de violència armada entre els partidaris dels dos líders, abocant el país a una guerra civil. Aquesta confrontació s’inscriu en un context de tensions iniciades durant el 2000, any en el qual comencen els enfrontaments violents entre les persones que donaven suport a Gbagbo -majoritàriament la població cristiana del sud del país- i a Ouattara -representat pels musulmans al Nord-. Al 2011, l’ACNUR comptava ja quasi un milió de persones refugiades i desplaçades.
Finalment, Ouattara va rebre el suport de la Unió Africana, els Estats Units, la Unió Europea, França i les Nacions Unides, a més d’altres països africans com Nigèria. Malgrat l’ONU va concloure la missió d’estabilització que hi tenia des de 2004, l’ONUCI s’ha mantingut després de les eleccions per protegir la població civil, facilitar el desarmament, la desmobilització i promoure els drets humans. Des del 2002, també s’havien desplegat tropes franceses en col·laboració amb l’ONUCI. Entre 2010 i 2011 es van adoptar fins a 10 resolucions, a més d’acordar la presència de 10.000 cascs blancs al territori durant el 2011. Al novembre de 2015, Laurent Gbagbo i la seva mà dreta, Charles Goudé, van ser jutjats per la Cort Penal Internacional per crims contra la humanitat comesos al llarg del 2010.
En l’actualitat, Outtara és el president del país. Per últim, si fixem la nostra mirada a un nivell més local, a l’octubre de 2018 es van realitzar les eleccions municipals i regionals [1]. Amb el 60% dels vots regionals, el Rassemblement des houphouëtistes pour la démocratie et la paix (RHDP) va guanyar a 18 regions, contra 6 del seu principal oponent, el Parti démocratique de Côte d’Ivoire (PDCI). Pel costat municipal, la coalició presidencial va vèncer a 92 ciutats, incloses la majoria de les comunitats d’Abidjan, Bouaké i San Pedro. Tot i això, la participació es va mantenir baixa [2].
Al 2004 el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va imposar un embargament d’armes a Costa d’Ivori després de la primera guerra civil de 2002 i 2003. L’embargament va continuar arran del conflicte de 2010 i 2011, i es va donar per finalitzat l’abril del 2016. No obstant això, Amnistia Internacional informa que en el període anterior a l’embargament, va rebre nombroses armes provinents de països com la Xina, Bulgària, Bielorússia, Ucraïna, i Israel. A més, AI denuncia la importació il·legal d’armes durant el període d’embargament: les armes provenien d’empreses situades a Turquia, França, Sèrbia i Romania. Tot plegat, ha tingut com a conseqüència directa l’escalada de la violència al país, amb la mort de milers de civils.
Cal remarcar que el pressupost estimat en defensa de Costa d’Ivori pel 2018 és de 440 milions de dòlars [3], el que la situa en la 89a posició del rànquing mundial.
Altres països: