Colòmbia
Context
Colòmbia ha viscut durant més de seixanta anys un conflicte armat intern a causa de les extremes desigualtats socials, la no equitat en el repartiment de la terra i la falta d’espais per a la participació política. Si bé el principals actors del conflicte han estat grups guerrillers – com les Forces Revolucionaries Armades de Colòmbia, Exercit del Poble (FARC-EP) i l’Exercit d’Alliberament Nacional (ELN) – i grups governamentals (exèrcit i policia), al llarg del conflicte s’han creat nous actors, com són grups paramilitars d’extrema dreta i algunes dissidències de guerrilles que han sorgit de processos fallits de desmobilització. Tenint en compte les disputes pel control territorial de les zones de cultius d’us il·lícit i les rutes de narcotràfic, existeixen altres tipus de grups armats, com són els càrtels del narcotràfic. El conflicte ha tingut major impacte en el món rural, que ha estat històricament abandonat per l’Estat.
Les principals violacions de drets humans han afectat a les comunitats camperoles, indígenes i afrodescendents, les quals han estat desplaçades dels seus territoris, com a estratègia d’espoli, control i apropiació de la terra per a la implementació de macroprojectes extractius i cultius d’ús il·lícit. Al llarg del conflicte s’han produït diversos processos de diàleg i negociació entre el Govern i els actors armats.
Els grups paramilitars (denominats Autodefenses Unides de Colòmbia -AUC-) es van desmobilitzar parcialment entre 2003 i 2006, en el marc de la llei de Justícia i Pau, però molts continuen operant amb estructures armades vinculades al narcotràfic. L’any 2016, després de 4 anys de negociació, es signa l’Acord Final per la Finalització del Conflicte i la Construcció d’una Pau Estable i Duradora” entre les FARC-EP i el govern nacional, amb la finalitat de solucionar les causes històriques del conflicte i canviar les condicions que han facilitat la persistència de la violència als territoris.
Els punts de l’acord són 6: la reforma rural integral; la participació política; la finalització del conflicte; la solució al problema de les drogues il·lícites; la reparació de les víctimes del conflicte a través de la creació del Sistema Integral de Veritat, Justícia i Reparació i no repetició; i la implementació i verificació de l’acord. A inicis del 2017, l’ELN i el govern van iniciar diàlegs de pau a Quito (Equador), però el govern nacional a mitjans del 2018 va trencar la negociació arran de diversos atemptats i segrestos per part de la guerrilla.
Actualment, hi ha diversos grups armats actius —ELN, dissidències de les FARC, grups paramilitars i la creixent influència dels càrtels mexicans— que es disputen el control dels territoris abandonats per les FARC i també el de les economies il·legals —narcotràfic, contraban, explotació de minerals, prostitució forçada, entre altres—. Durant els darrers anys han augmentat les agressions, amenaces i homicidis de líders socials, persones defensores de drets humans i excombatents, especialment a les zones rurals. Malgrat tot, a Colòmbia existeixen nombroses iniciatives de construcció de pau, que han sorgit enmig del conflicte i que ara reforcen el treball en el marc de la implantació dels Acords.
Altres països: