Camerun

Anàlisi elaborat el 2019

Drets humans

Context

El grup armat Boko Haram segueix violant els drets humans i el dret internacional a la regió del nord. La resposta del govern és repressiva, incloent l’assassinat, el segrest, la detenció arbitrària amb incomunicacions, tortura i desaparicions forçades La llibertat d’expressió, d’associació i de reunió també està restringida.

Durant les operacions de l’exèrcit es produeixen nombroses morts de civils fruit dels bombardejos a Boko Haram.

Drets civils i polítics

Es segueixen celebrant judicis injustos en tribunals militars, mentre que la impunitat és habitual pels membres de forces de seguretat, perpetradors de violacions de drets humans en les intervencions contra Boko Haram i contra homes, dones i nens, acusats, sovint amb proves febles, de donar suport al grup armat. Les condicions de reclusió son altament deficients. La pena de mort segueix vigent gràcies a una llei antiterrorista aprovada el 2014, encara que no s’hagi executat a ningú.

Es continuen produint judicis injustos, com el del periodista Ahmed Abba, alliberat després d’haver estat durant més de dos anys a la presó -tot i tenir una sentència inicial de 10 anys- per “complicitat amb actes terroristes i no denuncia d’actes terroristes [4].

Boko Haram continua cometent crims de dret internacional i abusos contra els drets humans, entre d’altres segrestos, execucions sumaries, reclutament de nens i nenes soldats o atemptats suïcides.

 

Drets LGBTIQ+

El col·lectiu LGBTIQ+ continua sent discriminat, intimidat, assetjat i violentat [5]. La criminalització de les relacions entre el mateix sexe es manté a la reforma del Codi Penal el juny de 2016 (art. 347-1, de sis mesos a cinc anys de presó i multa de 20.000 a 200.000 francs a tota persona que mantingui relacions sexuals amb algú del seu mateix sexe).

Gènere

El dret consuetudinari preveu la igualtat de drets i d’estatut entre homes i dones. No obstant això, el sistema patriarcal limita els drets de les dones en matèria d’herència de la terra i ocupació, en especial a l’àmbit rural on .les dones constitueixen el 70% de la mà d’obra agrícola i en canvi tan sols posseeixen el 1% de les terres. A la ciutat la situació comença a ser diferent i una millor situació financera i una major participació política els permet impulsar processos d’apoderament en un món masculinitzat. L’avortament, per altra banda, està permès només en cas de violació o risc greu per la salut de la mare.

L’accés a l’educació per part de les nenes continua estant perseguit per part de Boko Haram. N’és un exemple el segrest al febrer del 2018 de 110 estudiants en una facultat a la ciutat de Dapchi [6].

Persones refugiades

Al 2017, Camerun albergava més de 337 mil persones refugiades, un 73% d’elles originaries de la República Centreafricana i un 25% de Nigèria.

El 2 de març del 2017, Camerun, Nigèria i l’ACNUR formaven un acord a tres bandes per la repatriació voluntària de les persones refugiades nigerianes. No obstant això Human Rights Watch va calcular que des del 2015 s’haurien produït expulsions sumaries -a vegades amb l’ús de la força- en més de 100.000 casos [7] a les zones situades al llarg de la frontera entre ambdós països. Les precàries condicions a les que van ser sotmeses algunes d’elles – accés limitat o nul a aliments i atenció mèdica- va derivar en morts, entre d’altres, de nens i nenes.