Camerun

Anàlisi elaborat el 2019

Context

La regió del llac del Txad ha estat des de la dècada dels 80 un epicentre de conflicte important per al control dels recursos naturals de la regió que comprèn Nigèria, Níger, Txad i Camerun. Les fronteres difuses i aleatòries generades per la colonització i la descolonització han generat factors de crisi i conflicte en diverses etapes. Actualment però, un dels elements més desestabilitzadors és l’activitat del grup terrorista Boko Haram, originari de Nigèria però actiu a diversos països de la regió, també al Camerun.

El conflicte entre aquest grup i el govern camerunès va començar al 2014 malgrat que Boko Haram portés des del 2011 en el territori. A dia d’avui, ACNUR calcula que hi hauria unes 221 mil persones en situació de desplaçament intern. Per altra banda, des d’octubre de 2017 fins a març del 2018, es calcula que més de 20.000 persones de les zones anglòfones haurien fugit cap a Nigèria. Les dones i infants representen quatre cinquenes parts de la població [1].

D’altra banda, és important subratllar que la regió nord del país, de majoria musulmana, és una de les més pobres i marginades, amb un indici de criminalitat molt alt, que n’ha fet la base d’operacions ideal per Boko Haram. Així doncs, des del 2013 s’ha convertit en l’epicentre de violència amb múltiples atacs i atemptats suïcides.

A fi de combatre Boko Haram, el govern camerunès es va unir a les forces regionals formades per Nigèria, el Níger, Txad i Benín sota el nom de Multination Joint Task Force (MNJTF) , però algunes de les mesures restrictives en termes de drets que ha pres (prohibició completa del vel, tancament de les fronteres, abusos contra la població civil, discriminació ètnica, etc.) han tingut com a conseqüència la radicalització d’una part de la població.