El Salvador

El Salvador es produeixen execucions extrajudicials, desaparicions forçades i tortura, així com existeixen escamots de la mort dins la pròpia policia i l’Exèrcit que actuen amb un elevat grau d’impunitat. En la lluita contra la violència i les ‘maras’ s’han produït nombrosos casos de tortures a infants que les integraven. En els últims temps, s’ha assassinat a periodistes i professionals de la comunicació i s’ha produït una forta violència contra defensors i defensores dels drets humans, tot amb una greu impunitat.

Un problema creixent té a veure amb les condicions a les presons i els centres de detenció, que són rigoroses, amb pocs controls i potencialment mortals a causa del gran amuntegament, la insalubritat i les activitats de les maras. Aquesta situació es fa més complexa ja que la detenció preventiva perllongada és un altre problema considerable en mantenir-se vora el 30% de la població carcerària sota aquesta condició. Els procediments judicials prolongats, el gran nombre de persones detingudes, la ineficiència judicial, la corrupció i l’escassetat de personal són causa dels retards en els judicis.

aquest està prohibit des del 2017. [11]

Persones refugiades i migrants

Degut a la violència, hi ha molts desplaçaments interns que no reben assistència ni protecció, mentre que el marc jurídic sobre persones immigrants i refugiades no s’adapta als estàndards internacionals. Molts i moltes sol·licitants d’asil són detingudes a centres d’atenció aper a immigrants, incloent famílies amb infants. Alhora, el retorn d’emigrants requereix un seguit de programes de suport a la reinserció que en l’actualitat no existeixen.

Les entitats i les activistes de defensa de drets LGBT són agredides, assetjades i assassinades, inclús per agents estatals, sense cap investigació ni càstig. Persisteix una forta discriminació tot i incloure el delicte d’odi per raons d’orientació sexual, ja que no s’ha aplicat a cap cas encara (2018). A més d’afrontar el risc a patir situacions d’explotació, les persones transgènere són dissuadides de votar per la violència i les amenaces contra elles [6].

Constitucionalment, El Salvador no reconeix el matrimoni igualitari ni el canvi d’identitat de gènere en documents oficials. Les persones LGBTI, en vida, s’enfronten al rebuig en el si del nucli familiar així com en els espais públics. En morir, no són reconegudes per la seva identitat o expressió de gènere, i en les làpides és comú trobar els noms legals de les víctimes. S’estima que 600 persones LGBTI han estat assassinades en els últims 24 anys (1993-2017), segons el director de Diversitat Sexual de l’estatal Secretaria d’Inclusió Social [7].

Hi ha una prohibició total de l’avortament i les dones que el practiquen són empresonades acusades d’homicidi. La insuficiència de mecanismes de protecció, suport i reinserció social ha fet que El Salvador sigui un dels països on és més perillós ser dona. De fet, l’alta taxa de feminicidis i la violència de gènere i sexual s’uneixen a la desigualtat i manca de paritat visible en tots els àmbits. Destaquen l’àmbit laboral i l’escassa presència de dones en la vida pública i política.

A tot el territori nacional, durant el 2016 es van cometre almenys 20.510 fets de violència contra les dones. La xifra va augmentar lleugerament el 2017, amb almenys 20.880, fet que evidencia que es tracta d’un fenomen d’àmplies dimensions, amb una taxa nacional aproximada de 599 fets de violència per cada 100.000 dones durant el 2017. Si bé, per la situació general del país la violència més letal l’afronta principalment la població masculina, ja que aproximadament 9 de cada 10 víctimes d’aquest tipus de violència són homes, és preocupant observar que la proporció de morts de dones en relació amb la d’homes ha incrementat de manera constant en l’últim trienni [10].

Pel que fa al matrimoni infantil, aquest està prohibit des del 2017. [11]

Degut a la violència, hi ha molts desplaçaments interns que no reben assistència ni protecció, mentre que el marc jurídic sobre persones immigrants i refugiades no s’adapta als estàndards internacionals. Molts i moltes sol·licitants d’asil són detingudes a centres d’atenció aper a immigrants, incloent famílies amb infants. Alhora, el retorn d’emigrants requereix un seguit de programes de suport a la reinserció que en l’actualitat no existeixen.

En xifres, l’ACNUR calcula que 59.400 persones d’El Salvador van demanar asil a països de tot el món al 2017. Això representa un augment del 38.5% respecte al 2016. Alhora,  s’estima que unes 71.500 persones es trobarien en situació de desplaçament intern segons el Ministeri de Justícia i Seguretat Pública [12]. En total, durant el 2017, 1.120 persones van sol·licitar asil a l’Estat espanyol [13].