R.D. Congo
Drets humans
Context
Continua la inestabilitat i la inseguretat al país, sobretot a la regió del Kassai. El president Kabila continua ostentant el poder, tot i que el segon mandat constitucional havia acabar el desembre de 2016. Les manifestacions han conti
Drets civils i polítics
Les forces i cossos de seguretat de l’Estat han prohibit les reunions pacífiques de l’oposició, fent servir gasos lacrimògens i disparat contra manifestants pacífics. N’és un exemple l’execució gravada de civils desarmats al Kassai denunciada per organismes internacionals [4]. Pel que fa a la llibertat d’expressió, s’han tancat mitjans, s’ha evitat que líders de l’oposició es moguessin lliurement pel territori o s’han denegat visats a periodistes de l’estranger. La tortura segueix sent una pràctica habitual, essent l’Agència Nacional d’Intel·ligència responsable de segrestos i detencions perllongades d’opositors, així com de la pràctica de tortures i tractes degradants. Les condicions de reclusió en general són terribles -amb desenes de morts per fam o malaltia- i la vulneració de drets està reforçada per un clima d’impunitat. Per últim, s’han produït centenars de fuges a diverses presons del país.
Drets LGBTIQ+
Les relacions entre les persones del mateix sexe mai han estat criminalitzades i l’edat de consentiment sexual és igual per tothom. No obstant això, no existeix un tractament d’igualtat legal i el col·lectiu LGBTIQ+ s’enfronta a reptes addicionals a la resta per tal d’exercir els seus drets humans més bàsics.
Gènere
Les dones i les nenes pateixen en les èpoques de conflicte índexs de violència i pobresa extrema, més alts que els homes. Encara que la pau s’ha establert en la major part del territori, les dones i nenes segueixen sent víctimes de violacions de drets humans, en concret, de violacions i agressions sexuals en els territoris orientals del país. La cultura de la impunitat i la violència contra les dones està estesa i arriba a tots els estrats de la societat, més enllà dels grups armats.
Nens i nenes soldats
El reclutament de nens i nenes pels grups armats és habitual entre els grups armats, sobretot a Kivu del Nord [5]. Se’ls obligant-los a combatre, cuinar, netejar, recaptar impostos i a transportar mercaderies. Recordem que el reclutament forçat de nens com a soldats pot constituir una forma d’explotació i tràfic d’éssers humans conforme a la normativa internacional.
Persones refugiades
La situació dels desplaçats interns i dels refugiats congolesos i de la resta de països continua essent crítica i el que és pitjor, continua degradant-se d’acord amb les dades facilitades per ACNUR. D’una banda, els conflictes al Kivu del Nord i Sud i a la província de Tanganyika segueixen produint un desplaçament massiu en àrees i internes o a pisos veïns com Uganda, Rwanda o Burundi. D’altra banda, cal assenyalar la presencia d’un creixent nombre de migrants i de persones refugiades d’altres països cap a la RDC -destacadament de Burundi, República Centreafricana i Sudan del Sud-.
En xifres, segons l’ACNUR, al 2017 s’havien registrat més de 620 mil persones refugiades arreu del món nascudes a RDC. La gran majoria d’elles es trobaven en països pròxims com Uganda amb aproximadament 226 mil registrades, seguides de Rwanda (83 mil), Burundi (62 mil), Tanzània (57 mil), Angola (39 mil) o Zàmbia (35 mil). Alhora, es altament preocupant el nombre de persones en situació de desplaçament intern, que supera els 4.3 milions a tot el país.
Altres països: