Níger
Drets humans
La Constitució de la Setena República protegeix explícitament la llibertat d’associació i reunió. El govern no posa restriccions a la creació de grups d’interès i respecta el seu dret a expressar-se lliurement. En aquest sentit, han estat freqüents les marxes de protesta a la capital, Niamey o ciutats com Zinder o Agadez, tant contra el govern com contra l’oposició. No obstant, les organitzacions de la societat civil nigerina han sofert intimidació i assetjament des del 2015 aproximadament i molts activistes de drets civils han estat detinguts arbitràriament i acusats d’intentar enderrocar al govern o de col·laborar amb Boko Haram o altres grups gihadistes.
El govern també ha prohibit amb freqüència les reunions i les protestes, al·legant la l’inestable situació de seguretat. A més, la pandèmia del COVID-19 ha estat instrumentalitzada per imposar la prohibició de celebrar assemblees. Aquesta prohibició continuava vigent a finals de gener del 2021 quan diversos activistes de la societat civil van incomplir la prohibició van ser detinguts i empresonats durant diversos mesos. Maikoul Zodi (Tournons la page) i Nouhou Arzika (Coalition contre la vie chère), que advoquen respectivament per la renovació democràtica i la lluita contra la pobresa, són exemples d’aquest fenomen, amb penes de presó que han de considerar-se desproporcionades (OMCT, 2021). Al setembre de 2020, Amnistia Internacional va assenyalar un augment de les violacions de drets humans a Níger (Amnesty International, 2020). Així mateix, a partir de desembre de 2020, CIVICUS, aliança mundial d’organitzacions i activistes de la societat civil, va expressar la seva gran preocupació per les restriccions de l’espai cívic a Níger després de la pandèmia, reforçant un comportament més autoritari per part del govern.
Històricament, l’esclavitud ha existit en tot el que avui és Níger i la regió ha exercit un paper fonamental en el comerç transsaharià d’esclaus durant molts segles. Les formes modernes d’esclavatge estan molt esteses a Níger encara que al 2003 Níger va aprovar la primera llei d’Àfrica Occidental que tipificava l’esclavitud com a delicte específic. La relatora especial de l’ONU Urmila Bhoola afirma que aquestes pràctiques prosperen malgrat ser il·legals i similars a l’esclavitud i adverteix de l’explotació freqüent de migrants, nens i el tràfic de nenes amb destinació a Nigèria (UN, 2015).
Drets civils i política, situació de defensors de drets humans
Al 2010, Níger va aprovar una llei de premsa que elimina les penes de presó per delictes contra els mitjans de comunicació i redueix l’amenaça dels casos de difamació. No obstant, els periodistes continuen enfrontant-se a dificultats, com la violència policial ocasional mentre cobreixen protestes, i la detenció o processament en resposta a reportatges crítics o controvertits. L’editora de Níger Search, Samira Ibrahim Sabou, va ser detinguda al juny de 2020 després que el fill del president sortint Issoufou l’acusés de difamació. Sabou va ser posada en llibertat al juliol d’aquest mateix any.
La llibertat de religió està garantida legalment, però en la pràctica existeixen algunes restriccions a l’expressió i el culte religiós. L’auge dels grups militants ha incrementat l’amenaça de violència per part de les forces de seguretat, originant en pràctiques de represàlia desproporcionades contra els grups ètnics dissonants amb el govern. Si bé la llibertat de reunió està garantida constitucionalment, les autoritats no sempre respecten aquest dret en la pràctica, i a vegades la policia ha fet ús de la força per a dissoldre manifestacions. Amb l’explosió de la COVID-19, al març de 2020, les autoritats van detenir com a mínim a quinze activistes de la societat civil que van organitzar una protesta contra la corrupció relacionada amb la contractació pública, i van mantenir-ne reclosos a sis. Tres dels detinguts van ser posats en llibertat sota fiança a finals d’abril, mentre que els altres tres van quedar en llibertat provisional a finals de setembre.
El 15 de juny de 2022, l’Assemblea Nacional de Níger va aprovar la llei que estableix els drets i deures dels defensors dels drets humans a Níger i es va convertir en el quart país d’Àfrica en adoptar un instrument jurídic per a la promoció i protecció dels defensors de drets humans. Malgrat una disminució encoratjadora del nombre de violacions de la llibertat de premsa, el context regional, marcat per la lluita antiterrorista, continua tenint un impacte significatiu tant en la seguretat dels periodistes com en l’accés de la població a la informació. No obstant, és significatiu destacar que segons l’Índex de Reporters sense Fronteres (2022), Níger es troba en el lloc número 61, molt per davant dels seus veïns Mali (113) i Nigèria (123).
LGTBIQ+
La comunitat LGTBI+ pateix discriminació social a Níger. Una enquesta realitzada pel Afrobarometer, (Afrobaròmetre 1 Mar. 2016, 2), informa, segons dades recollides a Níger a l’abril de 2015 a partir d’una mostra de 1.200 persones (Afrobaròmetre Ag. 2015, 2), que el cinc per cent de la població de Níger li donaria poca importància tenir un veí homosexual, comparat amb el 21 per cent en la majoria dels 33 països africans enquestats (Afrobaròmetre 1 Mar. 2016, 2, 13). La mateixa font afirma que el 91 per cent de la població nigerina «odiaria molt» tenir un veí homosexual, mentre que el quatre per cent «l’odiaria alguna cosa» (Afrobaròmetre 1 mar. 2016, 28). En aquesta línia, Mohamed Bazoum, el deposat president de Níger, va reunir a inicis de 2023 un comitè d’experts perquè elaborés noves lleis contra l’homosexualitat (Outright International, 2023). Si bé la comunitat LGTBI+ no està legalment perseguida, continua estant àmpliament marginalitzada política i socialment a la societat nigerina.
Gènere
El dret de família atorga a la dona un estatus inferior en els processos de divorci. La mutilació genital femenina (MGF) es va tipificar com a delicte al 2003 i ha disminuït, però continua entre un petit percentatge de la població. Les penes per violació són severes, però les actituds socials i el temor de les víctimes a les represàlies descoratgen les denúncies, i quan denuncien, sovint no s’investiguen degudament.
La violència domèstica no està tipificada explícitament com a delicte, encara que les dones poden presentar denúncies penals per agressió contra les seves parelles. Alguns casos han donat lloc a condemnes però en la pràctica, com amb l’abús sexual, tampoc es fomenta la denúncia ni la deguda protecció per part de l’Estat (Unicef, 2009).
A nivell parlamentari, a Níger s’han aconseguit alguns avenços en matèria de drets de la dona. Al febrer de 2021, el 25,9% dels escons parlamentaris estaven ocupats per dones encara que el seu pes polític continua sent limitat.
Encara queda molta feina per fer a Níger per aconseguir la igualtat de gènere. Segons el Global Database on Violence Against Women (UN Women, 2023), el 76,3% de les dones d’entre 20 i 24 anys estaven casades o en parella abans dels 18 anys. La taxa de natalitat adolescent és de 154 per cada 1.000 dones de 15 a 19 anys en 2016, enfront de 146 per cada 1.000 en 2015. Al 2018, el 12,9% de les dones de 15 a 49 anys van declarar haver estat objecte de violència física i/o sexual per part d’una parella actual o anterior en els 12 mesos anteriors. A més, les dones en edat reproductiva (15-49 anys) sovint s’enfronten a barreres respecte a la seva salut i drets sexuals i reproductius: en 2018, el 45,5% de les dones van veure satisfeta la seva necessitat de planificació familiar amb mètodes moderns. En qualsevol cas, és important assenyalar que informar sobre gènere a Níger és extremadament difícil. Segons ONU Dones, al desembre de 2020, només el 50,8% dels indicadors necessaris per a supervisar els ODS des d’una perspectiva de gènere estaven disponibles a causa de la falta d’accés en àrees clau, en particular: treball domèstic i economia de la cura i indicadors clau del mercat laboral com la bretxa salarial.
Infància
La població nigerina està composada principalment de nens, amb una edat mitjana nacional de tan sols 14,5 anys. Níger posseeix una població estimada de 23 milions d’habitants sent el 58,2 per cent menors de 18 anys (Banc Mundial, 2019).
La desnutrició infantil continua sent un problema greu en les zones rurals i urbanes de tot Níger. Fins i tot amb la implementació de programes alimentaris, la majoria de les famílies simplement no posseeix els mitjans per a accedir a una alimentació adequada, provocant deficiències nutricionals i problemes de creixement. En efecte, els nens nigerins pateixen deficiències de micronutrients i trastorns alimentosos severs. Aquestes deficiències nutricionals aguditzen poderosament la taxa de mortalitat infantil, la qual ja és extremadament alta (46,7 de cada 1000 nascuts vius) (Unicef, 2022).
L’educació a Níger és gratuïta i obligatòria durant 8 anys. No obstant, gairebé només el 25 per cent dels nens assisteix a l’escola primària i molts menys assisteixen a la secundària. A més, per motius culturals, les nenes solen assistir a classe molt menys que els homes.
Lamentablement, Níger és un territori utilitzat com a trànsit i destí del tràfic de menors i es trafica amb nens per a sotmetre’ls a treball i prostitució forçats en pèssimes condicions. Així mateix, el matrimoni d’adolescents continua sent una pràctica habitual a Níger i, de fet, aquest país té les taxes de matrimoni infantil més altes del món (Unicef, 2009). Un 76 per cent de totes les nenes a Níger contreuen matrimoni abans de tenir els 18 anys i un 28 per cent, abans de complir els 15 (Haro, 2020).
Drets ambientals
A Níger, la vulnerabilitat climàtica es veu agreujada per la gran dependència de la regió del Sahel de l’agricultura secà i els seus recursos naturals per a mantenir la seguretat alimentària i els mitjans de vida.
La població encara tracta de recuperar-se de les greus sequeres sofertes al 2005, 2008, 2010 i 2012. La imprevisibilitat i variabilitat ambiental i climàtica perpetuen les crisis humanitàries cròniques presents pel fet que cada vegada són més recurrents períodes d’inundacions/sequeres amb epidèmies i conflictes violents. Amb un creixement demogràfic considerable (una mitjana del 3,6% anual) i problemes recurrents relacionats amb la degradació mediambiental, la pobresa generalitzada i la inestabilitat política, el canvi climàtic al Sahel agreujarà les vulnerabilitats existents.
L’augment de la inestabilitat regional i les manifestacions més recurrents del canvi climàtic han agreujat la inseguretat alimentària i l’escassetat d’aigua, amb sequeres i inundacions cada vegada més freqüents que redueixen la capacitat productiva dels rendiments agrícoles. Atès que més del 80% de la població del país depèn de l’agricultura a petita escala, els agricultors i ramaders són especialment vulnerables debut a l’efecte de la variabilitat climàtica. Segons dades del govern, més de 4,4 milions de persones sofrien inseguretat alimentària, gairebé el 20% de la població. L’escassetat d’aliments i aigua va afectar els desplaçats interns, especialment a nens i dones. (Amnistia Internacional, 2022)
Níger, situada a la meitat del Sahel i a mig camí entre la mar Mediterrània i el golf de Guinea, és una peça clau en el mapa migratori i comercial d’Àfrica. A Níger es creuen les principals rutes migratòries d’Àfrica occidental: els migrants travessen la frontera del país cap a Niamey –la capital– o Zinder, i des d’allí es dirigeixen a Agadez, la porta del desert, per a seguir cap a Séguidine. Des d’aquest punt, els migrants entren a Líbia per a acostar-se a Itàlia o, en menor mesura, prenen la ruta de Arlit per a entrar a Algèria. No obstant això, malgrat la importància de les rutes amb aquest sentit que travessen el mapa de Níger, tres quartes parts dels migrants internacionals subsaharians no surten d’Àfrica, i si bé Níger emet població cap a les pròsperes economies de Ghana o Nigèria, també la rep dels nombrosos conflictes que envolten el país (IOM, 2020).
Níger acull a 580.838 persones forçosament desplaçades, de les quals el 48% són desplaçats interns, el 43% refugiats, el 6% retornats, el 2% sol·licitants d’asil i altres persones afectades (principalment burkinesos). La majoria dels refugiats procedeixen de Nigèria (73%) i Mali (21%). La població és predominantment jove (58% de joves), i les dones representen el 53% (World Bank, 2023).
En conseqüència del continu deteriorament de la seguretat en la seva frontera, Níger acumula situacions de desplaçament forçat (de sortida i d’entrada) des del 2012, incloses les últimes onades procedents de Burkina Faso, Mali i el nord-oest de Nigèria. A més, en el marc dels canvis polítics que s’estan produint a Níger des del 26 de juliol després de la presa del poder per part del Conseil National pour la Sauvegarde de la Patrie (CNSP), els desplaçaments forçats es veuran probablement incrementats.
Altres països: