Sierra Leone

D’acord amb el Freedom House Report, Sierra Leone està reconeguda en la seva escala que mesura l’estatus de llibertat en el 60 de 100 punts, sent considerat un país parcialment lliure, ja que encara que el país ha fet progressos importants després d ela guerra civil, encara es troba amb desafiaments que limiten l’exercici de les llibertats de la ciutadania. Tot i que el país té eleccions democràtiques, sovint ha hagut intimidació policial, frau, etc. A més, la corrupció segueix sent un tema present.

Segons Amnistia Internacional, el país ha vist una millora amb relació als drets civils i polítics, encara que drets com la llibertat d’expressió i d’assemblea encara es veuen afectats.

El 2023, un reportatge publicat pel World Food Programme, va estimar que el 78% de la població es trobava en inseguretat alimentària. El Banc Mundial va afegir repetides vegades al país entre els 10 països amb més inflació en els preus dels seus aliments.

Des de la guerra civil de 2002, Sierra Leone ha celebrat eleccions periòdiques multipartit, tal i com garanteix la Constitució del país.  Tot i això, manifestants i els partits de l’oposició s’han enfrontat a la violència policial.. Líders de moviments socials i activistes de drets humans han estat detinguts per les autoritats, especialment quan estudien temes com la corrupció al país, que avui dia segueix sent molt present.

Tot i que s’han utilitzat recursos per millorar el sistema electoral, hi ha denúncies de fraus, compra de vots i manipulacions durant les eleccions per part d’altres partits polítics. Institucions com la Unió Europea han enviat missions d’observació electoral, i en diversos informes han identificat intents de manipulació i falta de transparència.

La violació d’aquests drets no només afecten directament a les persones afectades, sinó també a la consolidació de la democràcia. Tot i així, la pressió de la comunitat internacional i de totes aquelles organitzacions que advoquem pels drets humans han estat clau per la promoció de millores en les institucions i en la llei.

Els drets de les dones i les nenes es veuen avui dia encara afectats. La violència contra les dones és un problema greu al país. Segons Amnistia Internacional, moltes dones pateixen abusos físics, emocionals i sexuals. La Mutilació Genital Femenina (MGF) és encara molt practicada al país, amb més del 80% de les dones i nenes sotmeses a aquesta forma de violència. Aquestes dades també han estat recolzades per altres fonts com Human Rights Watch i UNICEF.

El 2018, va haver-hi un cas molt reivindicat pels mitjans i activistes d’una nena de 19 mesos que va ser violada per un home de 28 anys. Aquest cas va desencadenar una onada d’indignació pública, fent que el president del país declarés l’estat d’emergència per violència de gènere. Segons el Rainbow Initiative, durant el 2018, va haver-hi 3.137 casos de violàcia sexual, i el 2019, van augmentar a 3.695.

Des de la guerra civil, el país s’ha vist afectat per una gran onada de persones refugiades, que va portar a una gran crisi humanitària, amb moltes persones que van buscar asil a països veïns o en camps de refugiats establerts per organitzacions internacionals. Es calcula que aproximadament, 500.000 persones es van convertir en refugiats. A més, al voltant de 2 milions de persones van ser desplaçades internament.

Centenars de milers de persones van fugir del país cap a països veïns, especialment Guinea, que va acollir a més de 300.000 persones refugiades; Libèria, que tot i que tenia la seva pròpia guerra civil, va acollir a desenes de milers de persones; i, Costa d’Ivori, que encara que va acollir a un nombre menor, va contribuir a alleujar la crisi humanitària. En el punt més àlgid del conflicte, es calcula que va haver-hi més de 500.000 refugiades. A la vegada, el nombre de desplaçats interns també va ser molt elevat, arribant als 2 milions aproximadament.

A l’acabar la guerra civil, organitzacions com ACNUR van establir programes de repatriació voluntària per ajudar a totes aquelles persones que volien tornar al país, incloent-hi assistència amb el transport, subministraments bàsics i suport per la reintegració a la comunitat.

Avui dia es pot dir que la gran majoria de persones refugiades han tornat al seu país, tot i que moltes comunitats encara estan en procés de recuperació i reconstrucció. La crisi humanitària que va patir Sierra Leone va ser una de les pitjors de l’Àfrica durant els 90, però des de llavors, el país s’ha anat estabilitzant gràcies a l’ajuda internacional.

En els darrers anys, el comerç de certificats de CO₂ s’ha tornat molt lucratiu. A Sierra Leone, empreses internacionals planegen crear vastes plantacions d’arbres per a utilitzar-les en projectes de compensació de carboni. No obstant això, un informe de recerca del Entraide Protestant Suisse (EPER) revela que, contràriament al que prescriu la llei, moltes de les famílies pageses propietàries d’aquestes terres semblen que mai han aprovat aquest projecte.

Al setembre de 2022, es van aprovar dues noves lleis del sòl que donen a les dones drets sobre la propietat de la terra, atorguen als pagesos la capacitat de negociar el valor dels terrenys (abans aquesta responsabilitat requeia en els líders comunitaris) i de vetar projectes. Les companyies que vulguin operar a Sierra Leone han d’obtenir el consentiment de les comunitats abans de fer treballs de mineria, construir fàbriques o granges.