Algèria

Les llibertats de reunió i d’expressió, conjuntament amb la de premsa, estan altament restringides [4]. Tot i que la Constitució reconeix els drets de llibertat d’expressió, manifestació, i associació, la ciutadania pateix greus restriccions, especialment els defensors dels drets i les llibertats fonamentals, que s’enfronten a persecucions, tortures, amenaces i detencions. En moltes ocasions, les autoritats han fet ús excessiu de la força per aturar manifestacions pacífiques. La llibertat de consciència i religió també està garantida per la Constitució, però a la pràctica, minories ètniques —com l’Ahmadi— segueixen patint greus discriminacions.[5] A més, existeix una llei que prohibeix qualsevol crítica a l’Islam o en contra del President.

Les autoritats han utilitzat aquest article per sentenciar membres de la petita comunitat ahmadia, que practica una versió de l’Islam diferent del dogma oficialment reconegut.

L’Església protestant d’Algèria va afirmar que l’octubre del 2019 les autoritats havien tancat nou de les seves esglésies perquè mancaven de permís o no eren adequades per rebre el públic.[6]

Encara que la Constitució preveu el dret de reunió pacífica, el Govern ha continuat restringint aquest dret i ha mantingut la prohibició de manifestacions a Alger, la capital. L’any 2018 les autoritats van prohibir organitzar reunions o manifestacions públiques dins dels límits de la ciutat, tot i que ja a nivell nacional, es requereix que els ciutadans i les organitzacions obtinguin autorització prèvia del governador local, designat per l’executiu nacional, abans de celebrar reunions o manifestacions públiques. A més, el Govern va restringir les llicències a partits polítics, ONG i altres grups per celebrar mítings o n’ha retardat la concessió dels permisos fins a la vigília de l’esdeveniment, cosa que impedia així la publicitat i els esforços de divulgació dels organitzadors.[7]

Les relacions sexuals entre persones del mateix sexe estan castigades amb una pena de fins a 2 anys de presó. A més, el col·lectiu s’ha d’enfrontar a alts nivells de discriminació, violència, prejudicis, detencions… A més, el matrimoni entre persones del mateix sexe no està reconegut.[8]

Un dels casos més recents, que es conegué gràcies a les organitzacions socials, va ser el d’un estudiant de Medicina que el 10 de febrer del 2019 havia compartit el seu estat LGBTI a Facebook. Just després va ser assassinat a la seva residència universitària. Alouen, un grup activista LGBTI, va titllar l’atac com a «delicte d’odi homòfob», perquè els dos assaltants, segons afirmen presumptes companys de la víctima, van escriure «és gai» al mur del lloc del crim amb la sang de les víctimes. L’incident va provocar una protesta de diversos centenars d’estudiants, així com crítiques dels mitjans de comunicació i grups de la societat civil respecte de l’homofòbia i la seguretat als campus universitaris.[9]

El Codi de Família d’Algèria discrimina greument a les dones pel que fa al matrimoni, divorci, custòdia dels fills, herència i violència sexual. Un exemple clar és el fet que l’home pot divorciar-se de la dona sense cap mena de justificació i, en canvi, la dona ha de complir unes condicions específiques per a fer-ho. A més, un home pot violar a una menor sense cap càstig penal si es casa finalment amb la víctima.[10]L’avortament és il·legal, i en el cas de dur-lo a terme, els seus responsables s’enfronten a una pena de presó de fins a 20 anys.[11]

Per altra banda, les dones algerianes pateixen una de les discriminacions laborals més greus d’arreu del món.[12]

Des de fa més de 40 anys, milers de refugiats sahrauís, que van haver de fugir de l’ocupació del seu país, viuen en campaments al desert algerià en condicions extremadament difícils. Viuen gairebé sense aigua ni menjar, amb maltractaments i segrestos constants, i tampoc saben quan arribarà la solució d’aquest llarg conflicte.[13] A més, l’any 2018, les autoritats del país van començar a deportar en condicions inhumanes milers de migrants a la frontera amb Mali i Níger.[14]
L’any 2019 el govern a l’exili del Front Polisario, que administra els camps al desert del sud d’Algèria per a refugiats del Sàhara Occidental, va detenir tres crítics per sospita de traïció, actes d’agressió contra l’Estat sahrauí i incitació a la desobediència i la calúmnia. Això sembla a través de publicacions de Facebook que van publicar i els missatges privats que s’intercanviaren en aplicacions de xarxes socials. Els activistes Moulay Abba Bouzid i Fadel Mohamed Breica, així com el periodista Mahmoud Zeidan, van ser arrestats entre el 17 i el 19 de juny. Van passar cinc mesos a la presó preventiva, durant els quals van al·legar dures condicions d’interrogatori, incloses amenaces de tortura i coaccions, per confessar. Finalment, van ser absolts de tots els càrrecs i van ser alliberats l’11 de novembre.[15]