Mali

El principal problema és la inestabilitat política i la manca d’independència judicial. A causa de la incapacitat dels tribunals per processar degudament els casos, centenars de presoners es troben en detenció preventiva durant períodes de temps perllongats. No obstant, el govern ha adoptat un projecte de llei que dóna més flexibilitat a la Comissió Nacional de Drets humans, així com un pla quinquenal per enfortir els drets humans i l’accés a la justícia.

A finals del 2017, la presó central de Bamako multiplicava per cinc la seva capacitat. De les gairebé 1.947 persones preses, unes 1.366 es trobaven a l’espera de judici, comptant a les recloses per qüestions de terrorisme, a les quals no se les permetia sortir de les cel·les en cap moment. Alhora, tal com indica Amnistia Internacional, segueix existint un centre de detenció no oficial conegut com a “Sécurité d’État” [3].
Per altra banda, en nombroses zones del país les escoles es mantenen tancades, el que fa que no una part important de la població del nord i centre no pugui accedir a l’educació bàsica.

A Mali, l’homosexualitat no està explícitament prohibida, però es poden utilitzar lleis contra la indecència pública contra persones LGBTIQ+ en virtut de l’article 179 del Codi Penal Malienc. Tanmateix, existeix estigmatització social envers el col·lectiu LGBTIQ+, que es veu en molts casos forçat a abandonar la seva llar per causa de la violència exercida per part de certs sectors de la societat.
Un exemple de l’estigmatització es troba en el dret a l’adopció. Al 2011 es va prohibir explícitament l’adopció a les persones homosexuals a través de l’article 522 del Codi de Persones i Família.

Fora del control estatal, els rebels islamistes realitzen execucions de membres del col·lectiu LGBTIQ+. Actualment, no existeix cap organització LGBTIQ+ activa en tot el territori.

Gènere

Segons dades del Banc Mundial, la proporció de dones al parlament nacional era d’un 8,8%, mentre que només un 3,9% es trobaven en posicions de mitjana o alta responsabilitat al mercat laboral.

Pel que fa a la representació femenina des del començament del procés de pau d’Argel, la representació de la dona ha estat mínima.

Per altra banda, es segueix perpetuant la discriminació contra la dona degut a la coexistència de normes escrites, consuetudinàries i religioses, que no està previst revisar a curt termini. Persisteixen pràctiques i tradicions culturals nocives i actituds patriarcals i estereotipades discriminatòries sobre les funcions i responsabilitats de dones i homes en la societat i en la família. Al juliol del 2016, el Comitè de la CEDAW (Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination against Women) va expressar la seva preocupació pel baix nivell de representació de les dones en la Comissió de la Veritat, la Justícia i la Reconciliació i en els nivells de presa de decisions després de l’acord de pau. També va expressar la seva preocupació per la taxa d’abandonament escolar extremadament alt per a les nenes a l’educació secundària a causa de factors com el matrimoni precoç i infantil, l’embaràs precoç, els costos d’escola secundaria, el treball infantil i la preferència per enviar nens a l’escola.

Persones refugiades

Segons les dades del 2017 d’ACNUR, es calcula que hi ha aproximadament 150.000 persones refugiades o en situacions similars provinents de Mali. La majoria (86%) es troba a Níger, Mauritània i Burkina Faso. Alhora, unes 13 mil persones haurien demanat protecció internacional a Itàlia durant el mateix any, seguides de les aproximadament 4 mil que ho van fer a França. Pel que fa al nombre de desplaçaments intern, la xifra arriba fins a les 38 mil persones.

Segons dades del Banc Mundial, la proporció de dones al parlament nacional era d’un 8,8%, mentre que només un 3,9% es trobaven en posicions de mitjana o alta responsabilitat al mercat laboral.

Pel que fa a la representació femenina des del començament del procés de pau d’Argel, la representació de la dona ha estat mínima.

Per altra banda, es segueix perpetuant la discriminació contra la dona degut a la coexistència de normes escrites, consuetudinàries i religioses, que no està previst revisar a curt termini. Persisteixen pràctiques i tradicions culturals nocives i actituds patriarcals i estereotipades discriminatòries sobre les funcions i responsabilitats de dones i homes en la societat i en la família. Al juliol del 2016, el Comitè de la CEDAW (Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination against Women) va expressar la seva preocupació pel baix nivell de representació de les dones en la Comissió de la Veritat, la Justícia i la Reconciliació i en els nivells de presa de decisions després de l’acord de pau. També va expressar la seva preocupació per la taxa d’abandonament escolar extremadament alt per a les nenes a l’educació secundària a causa de factors com el matrimoni precoç i infantil, l’embaràs precoç, els costos d’escola secundaria, el treball infantil i la preferència per enviar nens a l’escola.

Segons les dades del 2017 d’ACNUR, es calcula que hi ha aproximadament 150.000 persones refugiades o en situacions similars provinents de Mali. La majoria (86%) es troba a Níger, Mauritània i Burkina Faso. Alhora, unes 13 mil persones haurien demanat protecció internacional a Itàlia durant el mateix any, seguides de les aproximadament 4 mil que ho van fer a França. Pel que fa al nombre de desplaçaments intern, la xifra arriba fins a les 38 mil persones.