Guinea Conakry
Drets humans
Context[1]
Guinea va celebrar eleccions locals el febrer de 2018, després d’un llarg ajornament de les mateixes. Tot i això, s’ha denunciat la comissió de fraus electorals, cosa que ha generat tensions socials i polítiques entre la ciutadania i les forces i cossos de seguretat. El govern ha prohibit les manifestacions per part de grups de la societat civil contra aquesta situació.
Les forces de seguretat van utilitzar de manera excessiva la força per dispersar els manifestants. Els periodistes, defensors dels drets humans i altres persones que dissentien obertament del Govern van ser arrestats arbitràriament. Les presons van quedar desbordades i es va estendre la impunitat.[2]
Drets civils i polítics[3]:
Les forces i cossos de seguretat han fet ús de gas lacrimogen, porres i munició real en manifestacions, fet que ha provocat morts i lesionats entre els ciutadans. S’ha agredit i detingut arbitràriament a periodistes, defensors de drets humans i altres persones que han expressat la seva dissidència amb el govern. Diverses organitzacions defensores dels drets humans han registrat tortures en dependències policials, amb l’objectiu d’obtenir confessions falses, en molts casos de persones menors d’edat. El govern guineà ha censurat i clausurat mitjans de comunicació.
El govern va adoptar lleis que han minvat la llibertat d’expressió i el dret de reunió pacífica. El juny del 2019 l’Assemblea Nacional va aprovar una llei sobre l’ús d’armes per part de la gendarmeria, que citava diverses justificacions per a l’ús de la força, inclosa la defensa de posicions que ocupi la policia. La normativa no deixava clar que les armes de foc només es podien fer servir davant una amenaça greu contra la vida o la integritat de la policia o de tercers, i en absència d‘altres mitjans menys lesius.
Adoptada el juliol 2019, la Llei de prevenció i repressió del terrorisme conté disposicions vagues i massa àmplies, entre les quals les referides a la justificació i incitació al terrorisme que en la seva vaga redacció podrien servir per criminalitzar l’exercici legítim del dret a la llibertat d’expressió. S’autoritza el Ministre de Seguretat i el de l’Administració Territorial a tancar temporalment els llocs de culte on «es difonen les declaracions, les teories o les activitats celebrades incitin a actes de terrorisme o justifiquin aquests actes» sense supervisió judicial.[4]
Drets LGBTIQ+[5]:
En darrers anys, especialment a la ciutat de Conakry, s’han registrat detencions a persones del col·lectiu LGBTIQ+. Líders locals han condemnat públicament l’homosexualitat i els agents policials són especialment violents contra persones sospitoses de pertànyer al col·lectiu. La violència que regeix en les comunitats locals obliga als membres de les minories sexuals a ocultar la seva orientació. En aquest sentit, líders musulmans guineans, com el Gran Imam de Conakry i l’Imam de la Gran Mesquita de Koloma, han condemnat públicament i enèrgica l’homosexualitat.
La llei del país castiga amb penes de presó de 3 mesos a 6 anys a qui mantingui relacions sexuals amb persones del mateix sexe i també s’imposen elevades multes econòmiques.
Gènere[6][7]:
Guinea té una de les xifres més altes del món de matrimonis precoços, ja que tres de cada cinc noies s’han casat abans de fer 18 anys. Aproximadament el 97% de les dones i nenes d’entre 15 i 49 anys han estat sotmeses a la mutilació genital femenina.
La llei criminalitza la violació i la violència domèstica, però ambdues es produeixen amb freqüència i les autoritats no acostumen a perseguir-ne els autors. La violació és castigada amb entre 5 a 20 anys de presó. Les víctimes sovint es neguen a denunciar delictes a la policia per costum i per por a l’estigmatització, represàlies i falta de cooperació per investigar la policia o els gendarmes. Els estudis indiquen que els ciutadans també són reticents a denunciar crims, perquè temen que la policia demani a la víctima que pagui la investigació.
Respecte a la igualtat de gènere en l’àmbit dels drets jurídics —herència, propietat, ocupació, crèdit i divorci— no hi ha cap llei que els reguli. El codi laboral prohibeix la discriminació de gènere en la contractació. Les pràctiques tradicionals discriminen històricament les dones i, de vegades, prevalen sobre la llei, especialment a les zones rurals[8]
Migrants I refugiats[9]
El país va acollir refugiats de països veïns, com ara Costa d’Ivori, Libèria i Sierra Leone. El juny 2019, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) registrava 4.433 persones vulnerables. L’ACNUR va continuar proporcionant protecció i assistència limitada — atenció mèdica i suport educatiu als nens— als refugiats d’extrema vulnerabilitat a Conakry, Macenta i al campament de Kouankan. L’ACNUR i el govern, a través de la Comissió Nacional d’Integració i Seguiment dels Refugiats, van treballar en les estratègies d’integració local dels refugiats i van dur a terme campanyes per fomentar la repatriació voluntària. L’ACNUR va col·laborar amb el govern de Costa d’Ivori per animar els refugiats a tornar al seu país.[10]
NOTES
[2] World Report 2019: Rights Trends in Guinea. (2019, 29 gener). Human Rights Watch.
[3] Guinea 2019. (2019). Amnesty International.
[5] Guinea 2019. (2019). Amnesty International.
[8] World Report 2019: Rights Trends in Guinea. (2019, 29 gener). Human Rights Watch.
[9] US Department of State. (2019). 2019 Country Reports on Human Rights Practices: Guinea.
[11] US Department of State. (2019). 2019 Country Reports on Human Rights Practices: Guinea.
Altres països: