Eritrea
Drets humans
Drets civils i polítics
Durant les últimes dècades a Eritrea la crítica al Govern ha suposat penes de presó, amb règim d’incomunicació en molts casos per a polítics, periodistes, líders religiosos, entre altres, sense cap mena de judici. El sistema judicial, format en part per càrrecs del servei nacional sotmesos a control militar, no té independència. No existeixen advocats en defensa pública.[1]
D’acord amb l’últim informe de la Comissió d’Investigació sobre Drets Humans a Eritrea, entre l’ampli ventall de violacions de Drets Humans es troben les execucions extrajudicials, desaparicions forçades, tortura, servei militar obligatori i indefinit, violacions… A més, les autoritats han restringit progressivament el dret a la llibertat d’expressió, especialment pel que fa a la llibertat de premsa i la seva independència[2].
El cas més destacat és Berhane Abrehe, exministre de finances, que publicà el setembre de 2018 un llibre a l’estranger en què criticava el govern. Fou detingut poc després de la publicació, el 16 de setembre de 2018 i es desconeix el seu parador. La seva dona ja havia estat detinguda el febrer de 2018. Les persones arrestades en anys anteriors generalment eren mantingudes en detenció. Es va fer una excepció per a 35 membres d’esglésies evangèliques no registrades, que van ser alliberats els mesos de juliol i agost de 2018 després d’haver renunciat a la seva religió quatre anys abans.[3]
LGTBI
Les relacions entre persones del mateix sexe estan criminalitzades i penalitzades amb presó. La llei criminalitza les activitats sexuals consensuades del mateix sexe «o qualsevol altre acte indecent», que és punible amb penes de presó de cinc a set anys.
Les persones dels col·lectius LGTBI no gaudeixen de cap protecció legal davant la discriminació que pateixen. Tampoc es respecten les diferents identitats o expressions de gènere.[4] La informació sobre la situació del col·lectiu és escassa i no es reporta l’existència d’organitzacions LGTBI.
Gènere
La violència de gènere i sexual és una realitat per a moltes dones al país i les que, fruit d’una violació, són contagiades de malalties com el VIH, pateixen doblement discriminació i represàlies. A Eritrea, persisteixen pràctiques com la mutilació genital femenina, el tràfic i el matrimoni forçat de noies menors amb l’obligació d’abandonar l’escola. Les violacions i servitud domèstica als centres militars i a l’exèrcit, així com als centres de reclusió, són freqüents per a les dones i queden impunes. Les dones que tracten de fugir del país sovint es troben amb violència sexual i tràfic de persones per part de guàrdies fronterers. [5]
La violència sexual dins del matrimoni no es criminalitza i les autoritats no acostumen a intervenir-hi. Com a conseqüència, els abusos sexuals al servei nacional són potencialment menys reportats, ja que poden causar vergonya i deshonor a la família.[6]
Migrants i refugiats
Eritrea és un dels països d’on surten més persones refugiades. La major part se’n van a Etiòpia i Sudan, tot i que molts altres proven sort a Europa o Israel. Des de setembre fins al desembre de 2018, més de 27.500 eritreus varen sol·licitar l’estatut de refugiat a Etiòpia. De fet, l’agost de 2019 ja eren 174.000 eritreus refugiats al país veí. La forta repressió i el reclutament permanent entre els 18 i 50 anys es mostren com a principals motius. [7]
Segons informes de Human Rights Watch, els abusos a Eritrea, especialment el servei nacional indefinit, continuen portant milers d’eritreus a l’exili, molts d’ells menors d’edat. A finals del 2018, 507.300 ciutadans havien fugit, segons l’ACNUR, cosa que representa al voltant d’un 10 % de la població del país.[8]
NOTES
[3]World Report 2020: Rights Trends in Eritrea. (2020, 14 gener). Human Rights Watch.
[4] Amnesty International. (2019). Eritrea: Repression without borders: Threats to human rights defenders abroad.
[6] Freedom House. (2019). Freedom in the World 2019. Eritrea.
[10] World Report 2020: Rights Trends in Eritrea. (2020, 14 gener). Human Rights Watch.
Altres països: