Costa d’ivori
Drets humans
Context
Costa de Marfil segueix marcada pels conflictes derivats del període de violència post-electoral dels anys 2010 i 2011. Actualment, segueix havent-hi unes 200 persones detingudes per aquests fets a l’espera d’un judici, totes elles estan vinculades amb l’expresident Laurent Gbagbo. No obstant això, la situació de seguretat a Costa de Marfil ha millorat gradualment els darrers anys. De fet, l’Operació de l’ONU al país va acabar amb les seves missions el juny del 2017.
Drets civils, polítics i socials
Diverses entitats denuncien restriccions als drets de llibertat d’expressió, d’associació i de reunió pacífica. Es calcula que més de 70 persones, majoritàriament membres de l’oposició van ser detingudes després d’exercir aquests drets bàsics, tot i que van ser posades en llibertat al cap de pocs dies o setmanes. També en relació a la llibertat d’expressió, Reporters Sense Fronteres denuncia que dos periodistes del país van ser acusats d’un delicte penal per difondre una entrevista amb el fill de l’expresident Gbagbo en la qual s’afirmava que hi ha presoners polítics en el país. Amnistia denuncia també que en els judicis per les violacions greus de drets humans comeses després de les eleccions de 2010, només es jutgen els crims comesos pels presumptes simpatitzants del president derrotat, Laurent Gbagbo.
Drets dels infants
Es constata l’ús de mà d’obra infantil i el tràfic d’infants cap a Costa d’Ivori relacionat amb el conreu del cacau i del cafè. Actualment, segons RICE (Xarxa Marfilenya pel Comerç Just), menys d’un 10% del cacau produït al país compleix amb tots els paràmetres del comerç just. De fet, s’han fet denúncies reiterades a les grans companyies multinacionals que operen a la zona .
Drets LGTBIQ+
L’homosexualitat a Costa d’Ivori no és il·legal en la vida privada, però en canvi és il·legal participar en actes homosexuals en públic. Tot i no ser criminalitzada, encara existeix intolerància, estigmatització i violència contra grups LGBTI. Entre d’altres, s’han detectat episodis d’abús verbal, presó injusta, pallisses i extorsió.
Gènere
Un número indeterminat de dones, es calcula que milers d’elles, han estat víctimes de violacions i agressions sexuals generalitzades per part dels combatents. Tot i la gravetat d’aquests delictes, els responsables no han estat castigats; de fet, no existeix una definició del concepte de “violació” encara que la violació figura com a delicte castigat pel Codi Penal d’aquest país. En aquest sentit diverses associacions de drets humans, entre d’altres l’Associació Ivoriana de Dones Juristes han fet una crida pública per incloure una definició de violació al Codi Penal. A més, la falta d’infraestructures mèdiques, sobretot a les zones rurals, impedeix que moltes de les supervivents de la violència sexual rebin una atenció mèdica adequada. L’habitual vulnerabilitat de les dones resulta en aquest context greument incrementada per la tradicionalment greu desigualtat de drets en relació als homes, pels crims de guerra comesos que han amplificat aquesta vulnerabilitat, com també per la persistència de la MGF, una pràctica encara prevalent al país tot i la seva prohibició i punició des de 1998 (Llei 98/757).
Persones refugiades
Segons ACNUR, el 2017 es calcula que hi havia unes 40 mil persones refugiades de Costa de Marfil. De totes elles, aproximadament un 25% es trobarien a Libèria, seguit de Ghana i Itàlia, amb aproximadament un 15% d’elles a cada país.
El febrer de 2015, l’Internal Displacement monitoring centre (IDMC) estimava que el 87% dels 2,3 milions de desplaçats pels episodis de violència del 2002 ja havien pogut retornar a casa seva. De fet, al 2017 unes 8 mil persones més haurien tornat.
Tot i així, es calcula que encara hi ha uns 300.000 desplaçats interns. A la part Sud-Oest del País, atacs esporàdics encara obliguen a persones a abandonar les seves cases
Altres països: