Ucraïna

Tres anys i mig des de la gran escalada de la guerra entre Ucraïna i Rússia al febrer de 2022, el conflicte ha entrat en una etapa encara més perillosa per als civils ucraïnesos. El 2025 s’han intensificat els combats al front, juntament amb bombardejos massius en zones poblades i l’ús de drons d’atac de curt abast. Al setembre d’aquell any, Ucraïna va denunciar el major atac aeri de la guerra, amb 823 municions llançades en una sola nit. Un mes després, Rússia va atacar la xarxa de gas natural, deixant milions de persones sense electricitat ni calefacció en plena temporada de fred. Ja el 2024, ofensives coordinades contra la xarxa elèctrica havien reduït dràsticament la capacitat de generació d’energia del país, provocant apagades generalitzades. Aquell any, el Tribunal Penal Internacional va emetre quatre ordres d’arrest contra alts funcionaris russos per la seva suposada participació en campanyes d’atacs contra objectius civils i infraestructures energètiques. Fins a la data, no s’ha informat sobre la detenció de cap d’ells.

Tot i que el 24 de febrer de 2022 va marcar l’inici de la guerra a gran escala de Rússia contra Ucraïna, el conflicte té arrels històriques de caràcter identitari i geopolític. Segons l’últim cens disponible (2001), el 17,3% de la població ucraïnesa s’identificava com a d’origen rus (8,3 milions de persones), resultat de processos històrics i culturals de llarga durada. A això se suma la visió de Moscou d’Ucraïna com a territori estratègic des de l’època soviètica. El factor econòmic també és central: les zones ocupades per Rússia (Donetsk, Luhansk, Zaporíjia, Kherson i Crimea), que representen al voltant del 19% de tot el territori ucraïnès (dada corresponent a l’agost de 2025), concentren importants reserves de béns naturals, com minerals estratègics (ferro, titani, urani i manganès) i fonts d’energia (carbó i gas). La seva explotació s’estima en uns 12.000 milions de dòlars.

Després de la seva independència de l’URSS el 1991, Ucraïna i Rússia inicien una relació tensa caracteritzada per les reiterades sol·licituds ucraïneses per entrar a l’OTAN, l’aliança militar de l’Atlàntic Nord. Per a Moscou, l’expansió contínua de l’OTAN i la insistència d’Ucraïna per acostar-se a Europa es percebien com a amenaces a la seva posició hegemònica a la regió. Al novembre de 2013, el president ucraïnès Viktor Ianukóvitx va suspendre la signatura d’un Acord d’Associació amb la UE, un fet que va generar una onada de protestes populars conegudes com Euromaidan. Ianukóvitx va ser destituït en un context de conflictivitat social caracteritzat pel sorgiment de moviments separatistes prorussos a la República Autònoma de Crimea (on el 59% de la població és d’origen rus) i les regions de Donetsk i Luhansk.

Des de finals de febrer, Rússia va intensificar la seva presència a Crimea i el 16 de març de 2024 va realitzar un referèndum separatista a Crimea –considerat il·legal per Ucraïna i part de la comunitat internacional–, en el qual s’oficialitzava la seva annexió a la Federació Russa. Davant les reclamacions de Kíiv i la Unió Europea, el govern rus va ocupar militarment la península amb l’argument de protegir la vida dels ciutadans russos a Crimea. L’abril del mateix any, grups armats auspiciats per Rússia s’autoproclamen les repúbliques populars de Donetsk i Luhansk, ràpidament reconegudes per Moscou. Aquest fet inaugura el que es coneix com la guerra del Donbàs, conflicte que es va agreujar amb la invasió russa el 2022 i que s’estén fins a l’actualitat. Entre 2014 i 2021 es van registrar 3.404 persones ucraïneses assassinades, el 61% d’elles van ocórrer el 2014.

Segons l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, entre febrer de 2022 i agost de 2025 han estat assassinades 14.116 persones a Ucraïna, de les quals la meitat són homes (7.113). Entre les víctimes també hi ha 4.403 dones i 733 menors, mentre que unes 36.481 persones van resultar ferides. La majoria dels morts (81%) es trobaven en territori controlat pel govern ucraïnès, i el 60% de les morts registrades durant tot el període van ocórrer el 2022. Només en els vuit primers mesos de 2025 s’estima que 1.643 persones han mort i 8.023 han resultat ferides. La Federació Russa ha informat d’un nombre molt menor de víctimes civils per atacs ucraïnesos, tot i que aquestes xifres no han pogut ser verificades.

Ucraïna va presentar la seva sol·licitud oficial d’ingrés a la Unió Europea el 28 de febrer de 2022 –quatre dies després de l’inici de la guerra a gran escala–, i va obtenir l’estatut de país candidat a mitjans d’aquell mateix any. Al juny de 2024, els Estats membres van aprovar l’obertura de les negociacions d’adhesió. Finalment, al setembre de 2025, Ucraïna va completar amb èxit el procés d’avaluació inicial de compatibilitat legal bilateral amb la Comissió Europea.

El setembre de 2017, Ucraïna va paralitzar les exportacions d’armes per part de les empreses publiques ucraïneses a Sudan del Sud. L’anunci es va fer pocs dies després de la denuncia d’Amnistia Internacional contra una empresa estatal a la que acusava de vendre armes petites i lleugeres per valor de 169 milions de dòlars [1]. Tal com denunciava la mateixa organització, a dia d’avui Ucraïna no ha ratificat el Tractat Internacional sobre Venda d’Armes firmat al 2014.