Xina
Drets humans
Context
Amnistia Internacional [4] senyala greus vulneracions de drets humans amb el pretext de la seguretat nacional i la subversió contra l’Estat. La detenció indiscriminada de persones relacionades amb l’àmbit de l’activisme, la defensa dels drets humans, l’advocacia i les ONG és una pràctica habitual. El govern controla Internet (compta amb una Llei de Seguretat a Internet que ha tancat moltes pagines web com per exemple Facebook, Instagram i Twitter) i hi ha censura als mitjans de comunicació. Si bé a nivell econòmic Xina ha experimentat rellevants progressos, informes recents de la ONU apunten que les minories (de la regió del Tibet o els Uigurs per exemple) pateixen situacions d’extrema pobresa, discriminació laboral i sistemàtica vulneració de drets humans.
Drets civils i polítics
Informes de Human Rights Watch [5] apunten el control i la repressió per part de l’Estat en relació a les activitats religioses dels cultes no reconeguts, especialment a les regions com el Tibet, on no es respecten el drets culturals o lingüístics. Noves lleis permeten silenciar la dissidència, les detencions arbitràries, la censura, així com fustigar i detenir a defensors i defensores de drets humans. La pena de mort és vigent i organismes internacionals -entre ells la ONU- denuncien manca de transparència en els procediments judicials. No es respecta el dret a la llibertat d’expressió i moltes persones són empresonades per exercir-lo, sobretot a Internet. L’Estat xinès manté una figura de retenció indefinida sense control judicial que s’utilitza en el marc de la investigació de persones per les seves activitats dins el sector públic i que militen al Partit Comunista. Aquesta figura permet l’obtenció d’informacions -i confessions- sense garanties mínimes. Nombrosos informes reconeixen abusos per part dels cossos policials locals que moltes vegades resulten impunes
Drets LGBTIQ+
Si be l’homosexualitat es va despenalitzar al 1997, hi ha una manca de legislació que protegeixi davant la discriminació cap a persones LGBTIQ. Les mateixes defensores i defensors dels drets LGBT pateixen violència i no compten amb suport de l’Estat quan es produeixen les agressions. Tal com indica Amnistia Internacional, el govern va recórrer dues sentencies durant el 2017 on se l’acusava de discriminació, d’una banda, per la negació d’estendre les prestacions laborals al marit d’un funcionari públic i, de l’altra, per la negativa del Departament d’Immigració a l’hora de concedir el visat de dependent de la parella del mateix sexe d’una persona amb visat de treball [6]. S’han prohibit conferències d’activistes LGBTIQ, aplicacions mòbils destinades a persones homosexuals, i programes online per ser considerats “anormals” [7].
Gènere
Segons l’informe elaborat pel World Economic Forum (2017), Xina ocupa la posició 100 d’un total de 144 països en relació a la igualtat de gènere. Les dones pateixen una forta discriminació de gènere i estan infrarepresentades a les altes esferes de la política i al mercat laboral. A més, els abusos sexuals, assetjament i violència domèstica i a l’espai públic són freqüents. Activistes pels drets de les dones han patit fustigació política, intimidació i desallotjament forçat i els comptes a les xarxes socials pels drets de les dones han estat repetidament censurats [8].
Persones refugiades i migrants
Xina rep moltes persones refugiades i demandants d’asil de Corea del Nord malgrat que ha intensificat la seva campanya de retorns forçats. Aquests retornats corren el risc de patir tortures, maltractaments, desaparició forçada o execució i a molts d’ells i elles no se’ls reconeix com a refugiades i no se’ls atorga cap protecció. Alhora, hi ha més de 500 persones que viuen refugiades a les zones urbanes de la Xina, així com unes 350.000 vietnamites arribades als anys 70 [9].
Altres països: