Turquia

La Unió Europea ha denunciat que la política del país ha interferit de manera molt rellevant el poder judicial. El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha instaurat mesures en el país que violen els drets humans i, hi ha hagut una reducció de democràcia i llibertats civils. Amnistia Internacional ha denunciat restriccions a la llibertat d’expressió i a la participació política. La llibertat d’expressió s’ha vist afectada al país. Periodistes, escriptors i acadèmics s’han enfrontat a repressió, detencions i empresonaments degut a les lleis que limiten la crítica cap al govern, i per expressions que són considerades com a propaganda terrorista o insults al president. Hi ha hagut ‘arrest de periodistes, polítics de l’oposició i defensors dels drets humans. Human Rights Watch, per exemple, va denunciar l’arrest de polítics de l’oposició, incloent-hi els expresidents del partit HDP, el 3 de novembre del 2016. Al mateix any, Amnistia Internacional va denunciar que, més de 120 periodistes es trobaven empresonats. Per altra banda, Amnistia Internacional ha denunciat que el col·lectiu LGBTIQ+ es troben discriminats en diferents àmbits com és en la sanitat, l’educació, l’habitatge i en els llocs de treball. Al 2016, es va declarar un estat d’emergència i es va prohibir els esdeveniments públics LGBTIQ+, encara que més tard es va aixecar la prohibició pel Tribunal Administratiu. Tot i això, en l’últim informe del Freedom House, explica que les concentracions organitzades per aquest col·lectiu encara estan sistemàticament prohibides. Durant el 2022, les forces de seguretat van utilitzar gas lacrimogen i esprai de pebre per disparar contra els manifestants.

Diverses organitzacions com Amnistia Internacional han denunciat la situació de les dones en el país, al·legant un augment en la violència de gènere i els feminicidis. Organitzacions que protegeixen a les víctimes per violacions, com és l’associació Detenim el Feminicidi, són perseguides, ja que l’activisme no està ben vist. Aquesta organització va ser demandada al 2021 per la fiscalia, acusada d’activitats que eren contràries al que és la llei i la moral en el país. En l’actualitat es troben sense una oficina fixa a Istanbul, així que les seves activistes es troben en diferents llocs per por a les conseqüències. Segons diferents organitzacions, com Amnistia Internacional, almenys 300 dones van ser assassinades al 2020 i més de 100 havien mort violentament al 2021. Amnistia Internacional ha estat reportant tots els casos de violacions cap a les dones, com el cas d’un home que va colpejar a Emriye Metegül, la seva ex-dona al carrer al març del 2021. Més tard, l’1 de juliol del mateix any, el president Erdogan va anunciar que Turquia es retirava del Conveni d’Istanbul, un tractat per combatre la violència contra les dones. Això va desencadenar mesos de protestes de dones i activistes que defensaven els drets LGBTIQ+. Al 28 de juliol del mateix any, Azra Gülendam Haytaoglu, una estudiant de periodisme de 21 anys, va ser assassinada, el que va desencadenar protestes en el país, demanant que les investigacions es portessin a terme de manera adequada i exigint la reentrada del país al conveni d’Istanbul. Al 2022, almenys, 332 dones van ser assassinades per violència de gènere a Turquia.

Turquia és un dels països que acull a un gran nombre de refugiats, sobretot de Síria, que es calcula que compren al voltant de 3,7 milions de refugiats. Segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), Turquia empara la major població de refugiats del món. El país també ha acollit a un gran nombre de refugiats d’altres regions, com Afganistan, Iraq o Iran, principalment. Per tal d’acollir-los, el país ha establert diversos campaments, proporcionant aliments i subministraments. Tot i això, el nombre de refugiats és tant elevat, que no tots es troben en campaments, sinó molts es troben en àrees urbanes. Al març del 2016, Turquia i la Unió Europea van arribar a un acord per gestionar l’entrada de refugiats siris. En aquest acord, Turquia es comprometia a rebre tots els refugiats que creuaven les illes greges de manera il·legal, a canvi què la Unió Europea li donés ajuda financera. Per tal de poder ajudar al major nombre de refugiats, Turquia, juntament amb l’ACNUR, ha implementat mesures per facilitar l’admissió i protecció dels refugiats. Entre aquestes mesures es troba l’emissió de targetes d’identificació i l’accés als serveis bàsics com atenció mèdica i educació. L’emissió de targetes ha permès als refugiats, especialment als de Síria, accedir als serveis bàsics, fent que la seva qualitat de vida millori i els hi ha donat més oportunitats d’integrar-se a la societat turca. Finalment, cal esmentar que el 6 de febrer de 2023, un terratrèmol (7,8 de l’escala Richter) a la frontera amb Síria va provocar almenys 51.000 morts a més de milions de persones desplaçades.