Palestina

Com a herència directa del Codi Penal aprovat sota el Mandat britànic de Palestina el 1936, la dissidència sexual i de gènere està penada a Gaza amb fins a 10 anys de presó. A Cisjordània, les relacions sexuals consentides entre persones del mateix sexe són legals. Tanmateix, diversos activistes i organitzacions LGBTIQ+ han assenyalat que les persones palestines del col·lectiu afronten dos sistemes d’opressió que s’intersequen: com a persones LGBTIQ+ pateixen homofòbia i transfòbia; com a palestines, afronten opressió colonial i ètnica. [11]

Des de fa anys, activistes palestins LGBTIQ+ han assenyalat l’estratègia de pinkwashing dissenyada per Israel, especialment des de finals dels anys 2000, com un intent del país de presentar-se davant el món com un territori cosmopolita i refugi per a persones LGBTIQ+. El pinkwashing ha adoptat diverses formes: el desenvolupament de lleis i polítiques favorables a LGBTIQ+, la promoció de Tel Aviv com a destinació turística gay-friendly, la publicació de relats sensacionalistes sobre l’homofòbia palestina, l’exageració del nombre de palestins LGBTIQ+ que fugen a Israel o la minimització de l’homofòbia per part de la societat israeliana. En aquest sentit, s’ha assenyalat aquesta pràctica com una estratègia oficial per distreure de les polítiques d’apartheid d’Israel, reproduir estereotips orientalistes i negar l’impacte de l’ocupació colonial en la degradació i contenció de normes i valors culturals palestins. [12]

S’han documentat casos d’explotació de la sexualitat de les persones palestines LGBTIQ+ per part dels serveis de seguretat israelians a Cisjordània i Gaza, on es xantatgeja i obliga membres del col·lectiu a assumir tasques d’espionatge. També s’ha denunciat que a les persones queer palestines que busquen asil a Israel se’ls nega regularment l’atenció mèdica i el permís de residència. Organitzacions palestines LGBTIQ+ com alQaws, Aswat i Palestinian Queers for Boycott, Divestment, and Sanctions destaquen que l’ocupació israeliana limita greument la capacitat dels palestins queer per reunir-se i organitzar-se. A més, assenyalen que l’opressió, el racisme i la discriminació impedeixen sistemàticament que les parelles palestines, independentment de la seva orientació sexual, puguin viure juntes a causa de les lleis matrimonials i del sistema d’identificació de l’apartheid israelià que restringeix la circulació de persones palestines. [13] [14]

Les persones defensores de drets humans a Palestina han mantingut la seva activitat malgrat el desplaçament forçat, la violència, el risc de detenció arbitrària i altres amenaces constants, i la pèrdua d’éssers estimats. Actualment, la situació ha arribat a un nivell de brutalitat sense precedents. Diverses organitzacions estan rebent sol·licituds urgents de protecció i assistència de defensors de drets humans; altres continuen registrant el ràpid deteriorament de la situació humanitària a la zona i les condicions de violència que afronten les persones defensores de drets humans. Entre les persones considerades defensors dels drets humans, l’organització Front Line Defenders inclou periodistes, advocats, treballadors mèdics, treballadors de camp, voluntaris internacionals i defensors que treballen pels drets econòmics, socials i culturals. A partir d’aquesta definició, s’estima que només entre l’octubre de 2023 i l’abril de 2024 almenys 800 defensors de drets humans han estat assassinats a Gaza [26]. La documentació dels casos és molt difícil donada la conjuntura actual i s’estima que actualment aquesta xifra sigui molt més gran.

Periodistes palestins pateixen amenaces, atacs directes i assassinats per part de les forces israelianes, a més de ser detinguts arbitràriament i torturats en represàlia per la seva feina. Israel ha destruït sistemàticament la infraestructura mediàtica a Gaza i ha endurit la censura a Cisjordània i Israel. Segons el Comitè per a la Protecció dels Periodistes, entre octubre de 2023 i setembre de 2025 han estat assassinats 195 periodistes i treballadors dels mitjans de comunicació palestins a Gaza [27]. A l’octubre de 2023 Israel va prohibir l’ingrés independent de periodistes estrangers a la Franja de Gaza i els pocs que aconsegueixen accedir-hi ho fan sota condicions molt estrictes.

Segons Metges Sense Fronteres (MSF), més de 1.500 treballadors sanitaris han estat assassinats (dada a 15 de setembre de 2025) [28]. Segons l’organització, les autoritats israelianes han atacat sistemàticament el sistema sanitari de Gaza, bombardejant hospitals, assaltant instal·lacions mèdiques i posant en perill la vida del personal i dels pacients, actes que poden constituir crims de guerra. Els pocs hospitals que queden estan desbordats i manquen de subministraments suficients. MSF va comunicar el 27 de setembre de 2025 la suspensió de les seves activitats mèdiques a la Franja de Gaza davant l’escalada d’atacs de les forces israelianes. Les activitats de l’UNRWA a la ciutat de Gaza s’han reduït significativament a causa del deteriorament de la seguretat.

Des de l’inici de la guerra, s’ha confirmat la mort de 543 treballadors humanitaris a Gaza. Entre ells, 304 persones eren membres de l’UNRWA i 66 persones donaven suport a les seves activitats (dada a 17 de setembre de 2025). Això constitueix la xifra més alta de personal de l’ONU mort en un escenari de conflicte [29]. S’estima que, fins al gener de 2025, 94 treballadors de la Defensa Civil han estat assassinats i s’han denunciat també atacs sistemàtics d’Israel contra personal universitari durant les seves ofensives militars a Gaza: 150 acadèmics han estat assassinats. [30]

Aquests esdeveniments alarmants posen de relleu els riscos extrems que afronten aquells que defensen els drets humans a Gaza. Malgrat els atacs sistemàtics contra civils i la societat civil des de l’inici del genocidi a l’octubre de 2023, les organitzacions locals i internacionals continuen documentant violacions, proveint assistència legal, suport psicològic i visibilitat internacional als casos. [31]

Els drets de la infància estan sent greument vulnerats. El Ministeri de Salut de Gaza va informar que 17.921 nens i nenes palestines havien estat assassinats a la Franja de Gaza i 210 menors a Cisjordània fins al 15 de juliol de 2025. La Franja de Gaza afronta actualment nivells catastròfics d’inseguretat alimentària i oficialment s’ha declarat la fam a tot el territori (Fase 5 de l’IPC). S’han identificat uns 28.000 casos de desnutrició aguda entre nens menors de cinc anys al juliol i agost de 2025, la qual cosa supera el total de casos de desnutrició identificats en els primers sis mesos d’aquell mateix any. Des de l’octubre de 2023, 146 nens i nenes han mort d’inanició. Els serveis de detecció i tractament nutricional d’organitzacions com l’UNRWA s’han vist greument reduïts a la ciutat de Gaza a causa de l’expansió de les operacions militars israelianes a la zona. La manca d’aigua i sanejament està afectant greument la salut dels menors, malgrat que es va impulsar una campanya de vacunació infantil després que es detectés a l’agost de 2024 el primer cas de poliomielitis en 25 anys (infecció viral contagiosa que es transmet a través d’aliments i aigua contaminats). S’han notificat malalties respiratòries agudes i icterícia, i els casos de diarrea en nens i nenes menors de 5 anys van augmentar de 2.000 al mes abans del 7 d’octubre de 2023 a 71.000 al gener de 2025. [22]

L’educació formal presencial continua suspesa a la Franja de Gaza, amb 660.000 nens privats d’educació per tercer any consecutiu. [23] L’educació en aquest territori es limita a programes d’educació a distància finançats per l’UNRWA, amb una matrícula estimada de 370.000 estudiants. Tanmateix, afronten greus desafiaments a causa de les hostilitats contínues, el desplaçament i les interrupcions constants dels serveis de telecomunicacions i internet. Les infraestructures escolars han estat directament o significativament afectades pràcticament en la seva totalitat, requerint reconstrucció completa o reparacions importants.

La salut mental dels nens s’està veient greument afectada. UNICEF calcula que prop de 17.000 han quedat orfes i la majoria dels nens que va conèixer o amb qui va parlar havien perdut un familiar. Els nens representen aproximadament la meitat dels gairebé dos milions d’habitants de Gaza que s’han vist obligats a abandonar les seves llars i buscar refugi en altres llocs de la Franja des que va començar l’actual operació militar israeliana.

Durant dècades, el medi ambient de la Franja de Gaza ha patit una degradació i una forta pressió sobre els seus ecosistemes, resultat de les ofensives recurrents, la urbanització accelerada, l’alta densitat poblacional, les condicions polítiques i la vulnerabilitat de la regió davant el canvi climàtic. Actualment, els danys ambientals arriben a un nivell sense precedents, d’acord amb l’avaluació preliminar del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). La població està exposada a una creixent contaminació del sòl, de l’aigua i de l’aire, així com a riscos de deteriorament irreversible dels seus ecosistemes naturals. Diverses organitzacions qualifiquen aquesta situació com a ecocidi: una estratègia intencionada de devastació de l’entramat social i ecològic que intensifica la crisi humanitària i amenaça la sostenibilitat de la vida i la salut de la població [24]. A més, l’ocupació restringeix la capacitat d’adaptació de Palestina, que afronta vulnerabilitats extremes al canvi climàtic (menys pluges, més calor i desertificació).

La degradació ambiental es manifesta en diferents àmbits [25]. Es calcula que, des del 7 d’octubre de 2023 fins al 28 de maig de 2025, a Gaza s’han generat més de 50 milions de tones d’enderrocs. Els enderrocs plantegen riscos per a la salut humana i el medi ambient, pel pols i la contaminació amb artefactes explosius sense detonar, amiant, residus industrials i mèdics i altres substàncies perilloses. Segons l’última avaluació de danys d’UNOSAT, caldran 22 anys per netejar tots els enderrocs. Els sistemes d’aigua, sanejament i higiene estan gairebé destruïts: el 89% de la infraestructura està danyada i les aigües residuals contaminen el sòl, el mar i els cultius, amenaçant la salut pública i el medi ambient. El 90% de les llars afronta inseguretat hídrica i el 75% va reportar un empitjorament de l’accés a aigua potable a l’abril. A Cisjordània, Israel controla més del 80% dels recursos i consumeix fins a 6 vegades més aigua que els palestins, que pateixen escassetat crònica.

El sistema de gestió de residus sòlids a Gaza està greument danyat. Al novembre de 2023 s’acumulaven 1.200 tones diàries d’escombraries en campaments i refugis; al maig de 2025 ja superen les 250.000 tones. La recollida va cessar en zones sota ordres de desplaçament, generant un entorn de contaminació extrema i condicions propícies per a la propagació de malalties entre la població. Des de l’octubre de 2023, la retallada de combustible i electricitat ha afectat de manera generalitzada l’atenció mèdica, el subministrament i tractament d’aigua, així com la vida quotidiana a Gaza. La manca de gas domèstic obliga moltes famílies a recórrer a la crema de fusta, plàstics i residus, exposant especialment dones, nenes i nens a majors riscos. Aquests mètodes, sumats a incendis i crema de combustibles, probablement han deteriorat la qualitat de l’aire, tot i que no existeixen mesuraments disponibles.

Durant dècades, el medi ambient de la Franja de Gaza ha patit una degradació i una forta pressió sobre els seus ecosistemes, resultat de les ofensives recurrents, la urbanització accelerada, l’alta densitat poblacional, les condicions polítiques i la vulnerabilitat de la regió davant el canvi climàtic. Actualment, els danys ambientals arriben a un nivell sense precedents, d’acord amb l’avaluació preliminar del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). La població està exposada a una creixent contaminació del sòl, de l’aigua i de l’aire, així com a riscos de deteriorament irreversible dels seus ecosistemes naturals. Diverses organitzacions qualifiquen aquesta situació com a ecocidi: una estratègia intencionada de devastació de l’entramat social i ecològic que intensifica la crisi humanitària i amenaça la sostenibilitat de la vida i la salut de la població [24]. A més, l’ocupació restringeix la capacitat d’adaptació de Palestina, que afronta vulnerabilitats extremes al canvi climàtic (menys pluges, més calor i desertificació).

La degradació ambiental es manifesta en diferents àmbits [25]. Es calcula que, des del 7 d’octubre de 2023 fins al 28 de maig de 2025, a Gaza s’han generat més de 50 milions de tones d’enderrocs. Els enderrocs plantegen riscos per a la salut humana i el medi ambient, pel pols i la contaminació amb artefactes explosius sense detonar, amiant, residus industrials i mèdics i altres substàncies perilloses. Segons l’última avaluació de danys d’UNOSAT, caldran 22 anys per netejar tots els enderrocs. Els sistemes d’aigua, sanejament i higiene estan gairebé destruïts: el 89% de la infraestructura està danyada i les aigües residuals contaminen el sòl, el mar i els cultius, amenaçant la salut pública i el medi ambient. El 90% de les llars afronta inseguretat hídrica i el 75% va reportar un empitjorament de l’accés a aigua potable a l’abril. A Cisjordània, Israel controla més del 80% dels recursos i consumeix fins a 6 vegades més aigua que els palestins, que pateixen escassetat crònica.

El sistema de gestió de residus sòlids a Gaza està greument danyat. Al novembre de 2023 s’acumulaven 1.200 tones diàries d’escombraries en campaments i refugis; al maig de 2025 ja superen les 250.000 tones. La recollida va cessar en zones sota ordres de desplaçament, generant un entorn de contaminació extrema i condicions propícies per a la propagació de malalties entre la població. Des de l’octubre de 2023, la retallada de combustible i electricitat ha afectat de manera generalitzada l’atenció mèdica, el subministrament i tractament d’aigua, així com la vida quotidiana a Gaza. La manca de gas domèstic obliga moltes famílies a recórrer a la crema de fusta, plàstics i residus, exposant especialment dones, nenes i nens a majors riscos. Aquests mètodes, sumats a incendis i crema de combustibles, probablement han deteriorat la qualitat de l’aire, tot i que no existeixen mesuraments disponibles.

El sector agrícola, que aportava prop del 10% a l’economia de Gaza, està sent molt afectat. S’estima que un 81% de les terres conreades ha estat danyat i que el 78% roman inaccessible per ordres de desplaçament i àrees militaritzades per Israel. Els impactes sobre sòls, cultius, arbres i bestiar comprometen greument la seguretat alimentària. A més, és molt probable que les terres agrícoles estiguin contaminades amb metalls pesants i químics derivats de l’ús d’armament. La pesca, malgrat les severes restriccions imposades per Israel, constituïa una font vital d’ocupació i aliments: el 2023 donava sustent directe a unes 3.700 persones. Actualment, l’activitat pesquera afronta un panorama incert a causa de la possible contaminació marina i de la destrucció de gran part de la flota costanera, cosa que agreuja la crisi dels ecosistemes i la disponibilitat d’aliments a la Franja.

Des de 1948, centenars de milers d’habitants de la Palestina històrica i els seus descendents viuen refugiats dins del seu propi territori o en altres països de l’Orient Pròxim. El 1950, quan l’UNRWA va començar les seves operacions, 750.000 persones tenien l’estatus de refugiada de Palestina. Actualment, l’UNRWA calcula que hi ha més de 5,9 milions de persones palestines refugiades sota el seu mandat. Aquesta xifra representa aproximadament una quarta part de la població refugiada mundial.

Els desafiaments que afronta la població refugiada de Palestina són específics depenent de les comunitats d’acollida. Al territori palestí ocupat, el bloqueig i l’ocupació militar suposen una violació continuada dels seus drets. Segons dades de l’UNRWA, a la Franja de Gaza hi viuen més de 2 milions de persones, de les quals 1,7 milions són refugiades de Palestina. Des del març de 2025, quan va finalitzar l’alto el foc, més d’un milió de persones han estat desplaçades a la Franja de Gaza. Cisjordània compta amb una població d’uns 2,4 milions de persones, de les quals més de 887.009 estan registrades com a refugiades.

A Jordània viu la major part de la població refugiada palestina, al voltant de 2.200.000 persones. Tot i que la majoria té accés a serveis governamentals i està en possessió de la ciutadania jordana, algunes persones estan subjectes a restriccions legals que limiten els seus drets. Al Líban hi ha registrades més de 500.000 persones refugiades palestines, cosa que representa prop del 10% de la població del país. Les persones palestines afronten una situació especialment difícil en aquest territori, ja que no tenen reconeguts drets humans bàsics: no són considerats formalment com a ciutadans d’un altre Estat –per la qual cosa no poden reclamar els mateixos drets que els altres estrangers que resideixen i treballen al país–, es troben exclosos de la majoria de serveis públics i tenen prohibit exercir 39 professions. La població refugiada palestina a Síria és entre les més vulnerables del conflicte que afronta aquest país des de fa més d’una dècada. Dels aproximadament 438.000 refugiats de Palestina que queden dins de Síria, més del 95% necessiten assistència humanitària continuada per sobreviure.

Espanya no es troba entre les destinacions principals de les persones refugiades palestines. Tot i així, cal assenyalar que el 2024 es van registrar 911 sol·licituds de protecció internacional, de les quals 207 van ser concedides amb estatus de refugiat i 326 amb protecció subsidiària; 13 sol·licituds van ser considerades desfavorables. En el que portem de 2025, 1.041 persones palestines han sol·licitat protecció internacional a Espanya (dades a 31 d’agost de 2025). Fins ara, s’ha concedit l’estatus de refugiat a 227 sol·licitants i protecció subsidiària a 435 persones; un total de 218 sol·licituds han estat resoltes de manera desfavorable. [33]