Pakistan
Drets humans
Context
Els grups armats així com les forces de seguretat de l’Estat i paramilitars segueixen violant els drets humans de forma exacerbada. Es segueixen produint execucions immediatament després de judicis sense les garanties degudes i les minories religioses són discriminades tant per agents estatals com per no estatals. Les minories nacionals veuen com es violen els seus drets econòmics i socials, i l’accés a la salut és molt limitat, especialment per grups vulnerabilitzats com dones pobres o ciutadans rurals.
Per altra banda, els defensors i defensores de drets humans són víctimes d’amenaces i desaparicions forçades, de manera similar als periodistes i als diferents mitjans de comunicació. Per últim, segons Amnistia Internacional, les acusacions de blasfèmia porten a homicidis a mans de certs sectors de la població exacerbats per declaracions d’alts funcionaris del govern, com per exemple el ministre de l’Interior, qui qualificava de “enemics de la humanitat” a les persones “blasfemes”.
Drets civils i polítics
El 2014 es va tornar a instaurar la pena de mort, tant per tribunals civils com per militars, sovint realitzant execucions després de judicis sense les garanties necessàries. D’altra banda, les lleis contra les blasfèmies segueixen estant vigents, i afecten directament a les minories religioses. Minories com la Ahmadi, la Hazara i la Dalit segueixen tenint un accés restringit al mercat laboral i als serveis bàsics com l’educació i la salut. Un altre aspecte que impedeix revertir situacions de desigualtat i exclusió és el fet que les relacions clientelars reforçades en institucions tradicionals com la jirga (assemblea tribal) són més fortes que les institucions que intenten introduir relacions més democràtiques.
Hi ha persecució i amenaces a bloguers acusats de blasfèmia i estar en contra del país, l’exèrcit i l’islam. Al 2016 es va aprovar la Llei de Prevenció de Delictes Electrònics, que ha permès la detenció de simpatitzants de partits polítics o periodistes per haver fet comentaris en contra del govern.
Drets LGBTIQ+
El govern reconeix un tercer sexe als documents oficials des del 2011. A més, al 2017 va iniciar un nou cens on es contaven les persones transsexuals. En total, s’hi van comptabilitzar 10.418 persones trans. Al maig del 2018, l’Assemblea Nacional va aprovar la primera llei del país per defensar els drets del col·lectiu, atorgant entre d’altres la possibilitat d’obtenir carnets d’identitat, passaports o permisos de conduir d’acord amb el gènere que es decidís i assegurant el dret a vot o herència [3]. Tanmateix, tot i els avenços en matèria legislativa, les persones trans continuen sent víctimes d’assetjament i atacs violents en casos que queden impunes.
El col·lectiu homosexual, afronta penes de presó i represàlies o tabú en els diferents àmbits de la societat.
Gènere
Segons Human Rights Watch, un 32% de les nenes en edat d’educació primària estan fora del sistema educatiu, en comparació amb el 21% dels nens. Tanmateix, a mesura que augmenta l’edat, les diferències s’incrementen i només un 13% de les nenes entre 14 i 15 anys es troben escolaritzades [4]. A més, cal destacar l’accés limitat a la sanitat i l’educació de les dones pobres i de zones rurals.
El matrimoni forçós infantil és un dels principals problemes del país, amb un 21% de les dones casades abans de fer els 18 anys. D’altra banda, d’acord amb Amnistia Internacional, el govern no se’n surt a l’hora d’evitar la pressió sobre la conversió a l’Islam de dones hinduistes o cristianes [5] ni tampoc en eradicar els crims d’honor o altres tipus de violència de gènere.
Persones refugiades
Es reiteren les veus que denuncien l’expulsió de persones afganeses refugiades. Segons ACNUR, durant el 2017 la xifra va ser d’unes 59 mil, el que implica una dràstica reducció enfront de les 380 mil del 2016. Al setembre de 2018, el primer ministre va anunciar que es donaria la nacionalitat a les persones de segona i tercera generació d’origen afganès i bengalí [6]. Aproximadament, es calcula que hi ha unes 129 mil persones refugiades (o en situació similar) d’origen pakistanès, la majoria a Afganistan, seguida d’Itàlia i el Regne Unit.
Altres països: