Filipines

Amnistia Internacional ha denunciat les diferents violacions dels drets humans que han estat presents a Filipines. Durant el 2022, es van registrar 324 homicidis relacionats amb les drogues i que es van ser dutes a terme per les forces de defensa i seguretat del govern. També s’ha declarat diversos atacs cap a activistes, com van ser els casos d’Ericson Acosta i Joseph Jiménez, els quals van ser capturats al 2022 per la policia durant els enfrontaments armats entre el exèrcit armat i el grup armat de l’oposició el No Exèrcit del Poble.

A més, el fet de vincular algunes persones i organitzacions defensores dels drets humans (anomenades des del govern com “activistes” i “comunistes”) han perpetuat les detencions arbitràries i la fustigació cap a defensors dels drets humans. Per altra banda, han augmentat les agressions cap a periodistes i s’han restringit i amenaçat llocs de premsa independent i a periodistes defensors dels drets humans.

Per tal que es respectessin els drets humans a Filipines, l’ONU va estar associada al govern filipí durant més de set anys. D’aquesta manera es comprovava que el govern seguís les obligacions dels tractats internacionals. A més, Amnistia Internacional ha estat controlant la situació a la regió i ha emès informes i declaracions sobre la llibertat  d’expressió en el país.

Durant molts anys, Filipines s’ha considerat un país referent cap a la igualtat al continent asiàtic ja que, entre altres coses, va ser un dels primers països en prendre partit contra el tràfic de persones, especialment de dones i nens. L’ONG Mans Unides ha denunciat que, des del 2011, s’han rescatat a vuit mil víctimes en el port internacional de Zamboanga, de les quals 300 eren menors d’edat.

Tot i això, és un país molt conservador, ja que ni el divorci ni l’avortament estan permesos.

La violència de gènere encara és un problema molt preocupant al país. Les dones s’enfronten a la violència i a opressions a causa del seu gènere. Per això, el Parlament Europeu ha instat a Filipines a modificar la seva legislació que discrimina a les dones. Al llarg dels anys, s’ha denunciat diversos casos d’assassinats, violència i criminalització de sindicalistes i defensores dels drets humans.

El 18 de febrer del 2022, la policia va detenir a la doctora Natividad Castro, que donava atenció mèdica a les comunitats indígenes de Mindanao i, a l’agost del mateix any, es va detenir a la defensora pels drets humans Adora Faye de Vera. Es pot observar que encara que s’estiguin intentant implementar mesures per pervenir- ho, la violència de gènere continua sent un factor molt rellevant dins del país. ONG com Amnistia Internacional ha denunciat en diverses ocasions casos de violència cap a defensores dels drets humans.

Encara que el país segueixi patint diversos conflictes, tradicionalment, no ha generat un gran nombre de refugiats. Al 2022, L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats va denunciar que 1.282 persones havien fugit i sol·licitat asil a altres països, com el Regne Unit, Austràlia i Israel.

Tot i això, el país sí que ha experimentat un gran nombre de desplaçaments interns per causa dels conflictes armats i els desastres naturals. El conflicte que ha generat més desplaçaments interns ha estat el de la regió de Mindanao, però els diferents terratrèmols, tifons i erupcions volcàniques també han generat moltes persones internament desplaçades (IDP).

Al 2008, es va registrar el major nombre d’IDP al país, arribant al voltant de les 600.000 persones. Dos anys més tard, es va denunciar que 60.000 persones havien estat desplaçades de Mindanao degut als conflictes armats que tenien lloc periòdicament. Aquestes persones no volien tornar a les seves cases per la inseguretat i la por que tenien de la situació que hi havia a la regió. A més, al 2015, segons ACNUR, el conflicte del sud va obligar al desplaçament de més de 120.000 persones, que van buscar refugi a escoles i a edificis públics.

Segons l’Organització Internacional per les Migracions (OIM), els desastres naturals i els conflictes han deixat al voltant de 300.000 IDP, quedant-se sense recursos per sobreviure.

El govern de Filipines ha pres diverses mesures per tal d’ajudar a les persones desplaçades. Per una banda, el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) ha ajudat al govern a abordar les necessitats dels IDP i ajudar a aquelles persones que es troben sota més risc.

Per altra part, ACNUR també ha donat assistència i ha coordinat diferents operacions per protegir a totes les PID i a la vegada per evitar nous casos.